Com no estarem contents?”, ha afegit el forner seguint amb la conversa, i per un moment m'he posat de front al meu cap el festival i els pobles que viuen del turisme. Però no hi ha comparació possible. A més dels quatre bars de la plaça del poble, els productes que es venen en els llocs de voluntariat s'elaboren en Irisarri o voltants, des dels talos fins a la cervesa que se serveix a altes hores de la matinada. L'impacte econòmic que ha tingut el festival EHZ al poble és innegable, però podria haver suscitat més dubtes la realització d'altres valors com el respecte als veïns. Per això, el que més m'ha alegrat és que el forner hagi dit “bon ambient”, perquè això ho ha dit algú que no viu el festival de l'ambient festiu té molt valor. I més encara si ho hem viscut els que hem estat dins.

Des de primera hora del matí s'han posat en marxa multitud de grups de voluntaris, entre ells la Brigada Verda, encarregada de la neteja. La majoria dels lavabos, probablement, necessiten neteja, o més que neteja, han de ser subministrats, en comptes de serradures. Tampoc els vindria malament una mica d'ordre; buidar els residus en el contenidor i llest. He trobat un sistema de bany mai trobat en els espais festius d'Hego Euskal Herria, un model diferent: un bany sec o ecològic. No hi havia més que un munt de serradures i un pot al seu abast, ni aigua i conduccions que, després del tractament químic dels residus, els enviaria a la depuradora. Té tassa i paper, però no té cap similitud amb l'estil de bany tradicional. A més, és una excel·lent manera d'evitar la pudor, ja que és les serradures el que compleix aquesta funció.

El més destacat és que aquests lavabos no són ni comprats ni sol·licitats a una altra persona: Els membres d'EHZ han passat ja diversos anys. En moltes altres activitats d'Ipar Euskal Herria també s'han utilitzat aquests banys, que se cedeixen a qui estigui disposat a fer un bon ús d'aquests, segons ha explicat Irati, membre de l'organització. Aquesta activitat és una bona mostra del que és posar en pràctica els valors: ecologisme, autogestió i col·laboració amb altres agents.

De la transició a la innovació

El festival Euskal Herria Zuzenean s'ha celebrat des de 1996, any rere any, fins que en 2014 van rebre el primer cop: una tempesta va arruïnar el festival i va provocar un gran forat econòmic. L'any 2017 es pot dir que l'EHZ va tocar fons: en vespres del festival, les previsions meteorològiques preveien un temps molt dolent, per la qual cosa van decidir suspendre el festival per a evitar majors pèrdues. L'equip de llavors es va submergir en un procés de treball intern: en poc temps després de la posada en marxa de la campanya de micromecenatge es va recaptar els diners necessaris per a cobrir el forat. Però el forat no es va quedar només en l'aspecte econòmic.

En els anys 2017 i 2018 el grup va obrir una fase de reflexió perquè l'associació es redefinís. Per al festival es va celebrar un gran congrés a vida o mort en el gaztetxe Zizpa de Baiona, impulsat per la disparitat entre els projectes que s'havien dut a terme fins llavors i les noves generacions. Allí es va acordar donar el testimoni, que els veterans deixin responsabilitats i que els joves prenguessin el bastó de comandament. Els integrants del nou grup van arribar a la conclusió que necessitaven un treball intern profund, i no mediatament, per la mera organització d'un festival, com per pressió. Va ser una decisió rígida: En 2018 no se celebraria cap festival EHZ; sí, però, com a alternativa, EHZ Nomada. Durant tres dies, la festa es va repartir per tres pobles: Baigorri, Baiona i Itsasu. El grup estava en l'època de la transició, com si estigués intentant trobar-se a si mateix.

Es van comprometre a tornar en 2019, i al març es va informar que l'edició d'enguany s'organitzarà en Irisarri els dies 28, 29 i 30 de juny. Es va prometre, i es va prometre complir, un retorn rotund, amb novetats quant a format i objectius. L'actual LER renovat té dos eixos principals: contingut polític i cultural. A més de la consciència euskaltzale, l'objectiu principal és dotar als joves dels agents d'un instrument de lluita i, d'altra banda, aconseguir una oferta cultural variada més enllà de la cultura hegemònica, d'acord amb els valors del LER. Sempre prioritzant la cultura popular i la cultura basca.

El nou grup ha portat novetats per a l'edició d'enguany, i la principal d'elles, coincidint amb el primer eix esmentat anteriorment, han estat els tallers. Per a això, s'ha aprofitat la jornada intermèdia del festival, amb cinc propostes en un programa extraordinari: les agressions sexistes entre amics i en general, la reflexió sobre el model festiu, l'impacte social de la cimera del G7 que se celebrarà en Biarritz a l'agost, les conseqüències polítiques de l'autogestió i l'autoorganització, i l'acolliment de les persones migrants en nombrosos racons d'Euskal Herria. Més que idees limitades a la teoria, han tractat d'orientar el debat a les sessions i a la reflexió, enteses com a eines.

Oasis basc per a tots

Qualsevol que hagi escoltat el francès a través de la Baixa Navarra i hagi vist cartells francesos sovint, qualsevol que sigui la seva edat, diria que Irisarri és una espècie d'oasi del territori; el centre d'una cultura i una societat oprimida. Creat per joves, però produït per a tots. I construït entre tots. Un oasi popular, en el qual gairebé tot s'ha pogut escoltar en basc, tant en una punta com en l'altra.

En Irisarri hem trobat una àmplia oferta per a joves, no tan joves, nens, adults i tots. Res més començar a pujar la costa, el racó infantil: un preciós parc en un prat cuidat. El mateix diumenge desenes de nens i nenes han jugat al llarg del dia, amb un programa favorable –teatre, taller de circ per a nens, inflables…–, ja que moltes famílies han optat per acudir.

Els membres d'EHZ han preparat un ampli programa. Durant tres dies, alguns dels grups bascos més referents del moment han passat per l'escenari de la Plaça i de Pentecosta: Liher, Koban, Gari, Anari, Willis Drummond i Iseo&Dodosound, entre altres, així com grups bascos que, encara que tenen un recorregut més curt, han cridat l'atenció del públic, com Alba o Ibil-Bedi. Quant a l'estil, un era tan diferent com l'altre, però al mateix temps, la majoria d'ells tenien similituds: el basc. Concerts i espectacles totalment diferents per una mateixa causa.

Más de 500 persones han treballat en auzolan per aquest model festiu. A pesar que el festival dura tres dies, es prolonga fins a tres setmanes, incloent-hi els muntatges i desmuntatges. 500 voluntaris. Molts d'ells només ho van fer durant el cap de setmana, ocupant torns de tota mena, tant portàtils com no tan portàtils. Molts altres, en canvi, han passat tot l'any pensant les tasques de cada moment dels tres dies, elaborant el programa i suant i posant l'estrès, els nervis i la suor necessaris per a portar a bon terme totes les activitats. I no sols en Irisarri: és innombrable la quantitat de racons d'Euskal Herria en els quals hi ha tal moviment. És increïble el nombre de festes, activitats o passejos de cap de setmana que s'organitzen, per voluntat, militància, de cor. I poques vegades es visibilitzen aquest tipus de treballs.

A pesar que aquest oasi basc construït el cap de setmana s'ha donat per finalitzat en Irisarri, s'ha notat que l'associació que s'encarregarà de desenvolupar i difondre la consciència basca en Ipar Euskal Herria està ja bastant reforçada. Han vist que la motivació és suficient per a vèncer tots els obstacles. Sembla que venen amb la intenció de ser fidels a la joventut durant molts anys: el LER ha vingut per a quedar-se.