argia.eus
INPRIMATU
Búnquers nazis
Últim adeu a un gudari
  • Francisco Pérez Luzarreta va lluitar amb el Batalló Guernica durant la Segona Guerra Mundial contra els nazis. Les seves cendres es van estendre per la costa del cap Sepulcre (Gironda, França), en l'oest de França.
Mauro Saravia 2019ko ekainaren 26a
Gernikako Batailoiko gudarien senideak Soulac Sur-Mer (Solac okzitanieraz) memorialean, Francisco Paco Pérez Luzarretaren argazkiarekin. Lehen lerroan haren ilobak: Fréderic (erdian, osabaren irudia eskuetan duela), Maite (ezkerrean) eta Ana (eskuinean).
Gernikako Batailoiko gudarien senideak Soulac Sur-Mer (Solac okzitanieraz) memorialean, Francisco Paco Pérez Luzarretaren argazkiarekin. Lehen lerroan haren ilobak: Fréderic (erdian, osabaren irudia eskuetan duela), Maite (ezkerrean) eta Ana (eskuinean).

En 1944 Kepa Ordoki va crear per ordre del Govern d'Euskadi una brigada amb bascos de moltes ideologies en l'Estat francès. Alguns d'aquests voluntaris tenien experiència en la Guerra de 1936 i tenien com a objectiu alliberar a Euskal Herria dels feixistes, amb l'esperança d'acabar amb Mussolini i Hitler i amb Franco.Aquesta
brigada va formar part de l'exèrcit francès: Es deia “Batalló Guernica”. A partir del 14 d'abril de 1945 es van enfrontar a 4.000 alemanys que es trobaven atrinxerats en el cap Sepulcre de la península de Medóc (Gironda, França). Format per 159 gudaris i 26 reservistes, els alemanys van ser expulsats del marge esquerre de Garona i es van apoderar del fort d'Arros, capturant a 200 persones.

José Ramón Aranberria, Antonio Arrizabalaga, Gotzon Arruti, Joaquín Atorrasagasti i Francisco Pérez són alguns dels protagonistes d'aquesta història. En el trajecte, 35 persones han resultat ferides i altres cinc han mort: Juan Jausoro, Felix Iglesias, Antton Lizarralde, Prudencio Orbiz i Antonio Múgica.

84 anys després…

A la fi de desembre de 2018 va morir Francisco Paco Pérez Luzarreta en Bera. Abans havia demanat a la família l'últim desig: “Vull que em deixin part de la meva cendra amb la meva dona i l'altra a França, on vaig lluitar amb els camarades del Batalló Guernica”. Així,
al maig de 2019, familiars i amics dels gudaris d'aquell batalló van organitzar un viatge per a conèixer els llocs i búnquers en els quals la família de Paco va estar ajudant i lluitant.

Cote 40. Familiars i amics s'han reunit en el memorial, on han participat diversos familiars. El monument ret homenatge als dies de guerra de Medòc i a les 43 persones que van morir allí.

 

Ofrena floral. El net del gudari Francisco Pérez Luzarreta realitza una ofrena floral en el memorial.

Jean Paul. Jean Paul Lescorce explica en la seva visita guiada la funció dels búnquers. L'historiador francès porta dècades restaurant els búnquers del seu entorn. Els pares de Jean Paul tenien un bar al poble i amb 7 anys anava a búnquers a donar menjar i beure als alemanys a canvi de dolços.

Segons els seus càlculs, entre 1941 i 1943, a través dels Serveis de Treball Forçós es van construir 350 d'aquestes característiques en set quilòmetres d'aquesta costa, que formaven part del “Muro Atlàntic”. Hitler va ordenar construir 15.000 infraestructures per a protegir-se de l'atac aliat, des de Noruega fins al País Basc francès, i per a això van mobilitzar a 400.000 persones. Es parlava d'una durada mínima de mil anys.

 

Foto desconeguda. L'investigador Remy Lacaze ensenya a familiars i amics les fotos desconegudes del Batalló Guernica.

 

Ikurriña. Ikurriña per a la cerimònia dels veterans del Batalló Guernica en el búnquer de la bateria de la Rosa, al costat d'un grafiti que posa “L'Amor”.

 

Ferit. José Ramón Atorrasagasti, fill de Joaquín Atorrasagasti, recorrerà els búnquers en els quals el seu pare va lluitar per la vida. Joaquín, natural de Bilbao i amb 18 anys va ser ferit al braç esquerre en el transcurs de la batalla.

 

Escenaris de la guerra. Nebot de Paco Pérez Luzarreta mirant al paisatge i als llocs de sorra que el seu oncle va recórrer.

 

Dues persones. Ander Aranberria (esquerra) i Antoine Arrizabalaga (dreta), fills de José Ramón Aranberria i Antonio Arrizabalaga. Porten la caixa original del Batalló Guernica, guardada per Michelle Arroyo. El MG-34 és la caixa de munició corresponent a un metrallador alemany.

En les visites als Memorials les mirades s'intercanvien, però aquesta caixa posa a Ander i a Antoine a xerrar i descobreixen que els seus pares van ser bons amics. “El meu pare es va anar d'Ondarroa a Iparralde amb tres amics, i en els combats posteriors un d'ells va perdre l'ull”, diu Ander. Antoine va respondre: “El meu pare també era d'Ondarroa i vi amb el vostre en el vaixell, ell va ser qui va perdre l'ull”.

 

L'última voluntat. Les cendres del vell guerrer s'escampaven.

 

Vestit. En record del Batalló Guernica i del seu gos “Asta”, Paco Pérez portava la foto.