Què fa un comunicador en un planetari?

En el món de la ciència i la tecnologia hi ha un desig: comptar a la societat tot el que s'ha fet fins ara. L'ésser humà ha de saber que els científics no són persones estranyes que estan fent coses rares en el laboratori. Els científics s'ocupen dels problemes de la societat, ja sigui el càncer, la radiació o qualsevol altra cosa. Tot està relacionat: el que inverteix en l'espai té un retorn en la nostra societat. I el repte d'explicar-lo el tenim els que estem en comunicació. Els enginyers i biòlegs dels laboratoris saben molt dels seus projectes, però no n'hi ha prou amb saber, també cal saber comptar bé. El planetari és un dels punts de difusió d'aquest coneixement.

Què és una escola d'estrelles?

És un recurs motivador per a conèixer el cel i a través del cel podem explicar diversos temes, començant per la història i la mitologia. Podem situar-nos en l'època dels avantpassats antics per a comprendre el que ells van veure en el cel i com els cels els van inspirar. Avui dia no mirem a penes al cel, però tot el que hem creat al nostre voltant ve d'aquests pensaments, perquè l'ésser humà s'ha preguntat a si mateix qui és i què fa en aquest món. L'Escola d'Estrelles és, per tant, un recurs molt transversal que inclou filosofia, història, mitologia, ciència, física, distàncies, escales, astronàutica…

Qui és el destinatari?

És una escola de 0 a 99 anys. És cert que s'ofereix els dies laborables i al matí, de dilluns a divendres, per la qual cosa la majoria dels alumnes procedeixen de l'escola. Però sol haver-hi nens de 3 anys (que aprenen a través de la dansa i el teatre), joves de 16-17 anys, que es dediquen a l'ensenyament d'adults, empleats de casa, jubilats… és una forma divertida de passar el matí i no està limitada a ningú. En l'oferta de l'Escola Estrella l'edat de la sessió està limitada per la pel·lícula que finalment es tria per a projectar-la.

Com s'ensenya el cel? Diuen que es basa en el joc.

Sí, però compte amb la paraula jugo: en aquests casos representem un espai per a córrer i saltar, però aquí el joc es fa d'una altra manera. Hi ha un format estàndard: al principi es col·loca una pel·lícula amb diferents continguts i temes. A continuació, es fa una anàlisi del cel del dia: si vens el 10 de novembre veuràs el cel del 10 de novembre. Això t'uneix a la realitat, perquè el que has vist en el planetari el pots veure a la nit des de casa, si no hi ha núvols. Al final es treballen temes d'actualitat. El joc es realitza en aquest interval de temps en el qual no hi ha pel·lícula: l'orador proposa preguntes, interactua amb el públic i s'estableix una relació especial. Aquí està el joc.

Per què és important interioritzar aquests continguts?

Perquè vivim molt ràpid i ajuda a contextualitzar el món en el qual vivim. Crec que, d'una manera senzilla, ens porta a l'origen. Si encenem la rentadora a casa no és perquè sigui màgica, sinó perquè algú s'ha preguntat a si mateix. Aquí entra la llum, i la llum ha arribat a partir de la creació de l'univers. És una eina per a fer preguntes, perquè no ho rebem tot tal com ens ve, perquè ho posem en dubte. Aquest esperit crític és el que m'agrada.

La nostra espècie ha mirat molt al cel.

Molt, i fins fa pocs anys, sempre. Si fa 600 anys no hi havia guerra, què calia fer havent sopat? Quin era el pla? Només xerrava i veia les estrelles a la porta de la casa. A vegades, considerem la cultura i la ciència com a diferents, però el nostre objectiu és recollir la cultura científica i valorar-la.

Mirem més a la terra que al cel?

Mirem al sòl, mirem al telèfon. En les preguntes dels nens de tres o cinc anys s'observa que estan molt més relacionats amb l'entorn que nosaltres en general. Saben que la llet no es produeix en els supermercats, que està en les vaques.

S'ha perdut la fascinació per l'espai?

En l'època de la guerra freda va haver-hi un gran interès, perquè el que mai s'havia fet era el següent destí de l'ésser humà, sortir de la terra. Potser fins ara això s'ha difuminat, però enguany, afortunadament, amb motiu del 50 aniversari de la seva arribada a la Lluna, tenim l'oportunitat de despertar l'interès. L'espai abans era cosa d'uns pocs. Ara les empreses privades estan començant a treballar en aquest àmbit, cosa que significa que qualsevol pot tocar una mica l'espai, e-do-nork. En el programa STEM, en el planetari, hem desenvolupat el projecte CanSat, a través del qual més de 80 alumnes i alumnes d'Euskal Herria han creat el seu propi satèl·lit, de la grandària d'una llauna. I ho hem llançat, en el circuit dels Arcs. Ho hem tirat a un quilòmetre i ens ha enviat les dades de l'atmosfera. Abans estava en mans de molt pocs, però avui dia els joves fan els satèl·lits amb les seves pròpies mans. Això, en pocs anys, portarà al món una gran revolució. Aquí està la fascinació d'avui.