argia.eus
INPRIMATU
Ekain, buscat i trobat
  • Naixement 1 de juny de 1969 A la frontera de Zestoa, a les faldilles d'Izarraitz, Rafael Rezabal i Andoni Albizuri van descobrir l'entrada d'una cova en la qual es trobaven.
Nagore Irazustabarrena Uranga @irazustabarrena 2019ko ekainaren 26a
Ezkerrean, Rafael Rezabal eta Andoni Albizuri Ekaingo kobazuloaren sarreran. Eskuinean, 'Munibe' aldizkarian 1978an argitaratutako argazkia. 
Ale hura Ekaini buruzko monografiko xehea zen.

El diumenge següent, dia 8, van tornar al lloc, van abandonar unes pedres i van entrar. Van trobar excel·lents pintures rupestres de la Magdalena, que per la seva qualitat s'han comparat amb les d'Altamira i Lascaux.

La troballa casual de pintures d'Altamira (Cantàbria, Espanya) i Lascaux (Dordonya, França) ha estat un de les principals troballes. L'avenc d'Altamira va ser descoberta un segle abans, en 1868, pel tejero Modest Cubillas, que es va quedar atrapat en ella per a intentar alliberar el seu gos. Onze anys més tard, quan Marcelino Sanz de Sautuola buscava objectes prehistòrics en la cova, María, una nena de vuit anys, va trobar els quadres. Lascaux va ser descobert en 1940 per quatre nois adolescents que també buscaven un gos perdut.

Però Ekain no va ser sorprès. Rafael Rezabal i Andoni Albizuri eren dos apassionats de l'arqueologia i membres de l'associació cultural Antxieta de la localitat guipuscoana d'Azpeitia. La zona ja era coneguda i sabien que era el lloc idoni per a albergar a antics éssers humans. “Era un lloc idoni, mirant al sol, i sempre parlàvem entre nosaltres d'anar a mirar a aquesta zona”, va dir Rezabal en una entrevista realitzada fa 10 anys en la revista Uztarria.

A un pagès de Sastarrain també li havien preguntat si hi havia algun forat, i ell va assentir, els conills s'amagaven en les escletxes.

Aquell diumenge de fa 50 anys, “vam veure el forat i comencem a llevar les pedres i notem que sortia vent. Havia d'haver-hi alguna cosa! Així, a poc a poc, entrem de quatre grapes” va explicar Rezabal. “Una vegada dins, Andoni Albizuri ens separem a l'esquerra i jo a la dreta. De sobte, em vaig donar la volta i vaig veure un panell enfront d'ell. Vaig llançar un rugit horrible! Va creure que m'havia fet mal. Es va acostar i... una emoció increïble! No es pot explicar el que sentim”. Aquest mateix dia, “cap al vespre, comencem el txikiteo i ho expliquem tot”. En els pròxims dies es va informar de la troballa a la Societat de Ciències Aranzadi i a Joxemiel Barandiaran. “Al principi Barandiaran no volia venir perquè no creia que hi hagués res interessant, però al final es va acostar i ell també es va alegrar de la troballa. Abans que ningú s'assabenti es va decidir tancar la cova”.

Les coves de Lascaux i Altamira van tenir milers de visitants durant anys, fins al punt de posar en perill les pintures. Gràcies a aquella primerenca decisió presa al juny, el tresor buscat i trobat s'ha conservat tan bé com sigui possible durant mig segle.