Vallcarca és un dels barris que més es parla a Barcelona de problemes d'habitatge, gentrificació i resistència dels barris. Per què?

Quan es va presentar el Pla Territorial Metropolità de Barcelona en 1976, es va col·locar la creu sobre el barri. Gairebé 30 anys després, en 2002, es van iniciar les expropiacions i en 2008 es va iniciar l'enderrocament de les edificacions. L'assemblea del barri va començar llavors el treball de redefinició del pla, amb l'objectiu de paralitzar i adequar el pla urbanístic. Ens vam posar a pensar en el barri que volíem. Ens preocupem, temem la gentrificació: entre altres coses, estem lluitant per controlar el preu dels lloguers.

Ha esmentat la gentrificació, una paraula que parla de molts dies. Com ho definiries?

La gentrificació és un procés en el qual canvia el teixit social d'un barri. El barri es degrada i la gent d'allí deixa d'estar a gust en el barri. El procés implica un nou sector social: poden ser joves, estudiants, artistes o okupes. L'aspecte del barri va millorant i es produeix un canvi significatiu: tots volen viure allí, i com no hi ha lloc per a tots, la gent de classe més alta es converteix en la de classe baixa.

La gentrificació sol relacionar-se amb el turisme. La situació de Vallcarca té influència turística?

Sí i no. És veritat que el carrer que ens porta a Park Güell està plena de botigues per a turistes, i estic segur que el lloguer de locals no és barat. Però el tancament de les botigues de la part vella del barri no l'ha provocat el turisme, sinó els plans urbanístics, l'ajuntament, i la constructora Núnez i Navarro. Són els que han trencat el barri, els que han derrocat les fusteries, forns, etc. que existien. Són els plans urbanístics els que condemnen als barris.

En 2008 es van esfondrar diversos edificis del barri. És per aquesta Assenblea de Vallcarca per la qual va sorgir?

Había molts primers grups en el barri, cadascun amb la seva manera de treballar: okupes, gent de l'Ateneu, membres d'Heura Negra, anarquistes, associació l’Antic Forn... El moviment 15M va començar a organitzar una assemblea en el barri en 2011, convertint-se en el centre de coordinació. Després de les jornades de participació de 2014, l'ajuntament ens va legitimar i llavors es van plantejar diversos temes: el barri que volíem, la necessitat de canviar el pla urbanístic o la voluntat d'expulsar del barri a la constructora Núnez i Navarro.

A més d'en l'Assemblea de Vallcarca, també treballa en la cooperativa d'arquitectes Voltes. Quin és el paper de l'arquitecte en aquesta mena de processos?

Hi ha un aspecte tècnic que és totalment desconegut per al veïnat: transmetre aquesta saviesa és una part interessant del nostre treball. Ara a Vallcarca tothom sap el que és la tipologia, el volum, els metres quadrats... és gent que ha fet un “màster d'urbanisme” per a protegir-se a si mateix. El moviment veïnal té més força quan intervé un arquitecte, ja que utilitza el mateix llenguatge que l'ajuntament.

Diu que un pla urbanístic pot condemnar al barri. No obstant això, tant l'arquitectura com l'urbanisme poden ajudar a un barri, no és així?

Nosaltres tenim una reunió entre arquitectes i el barri. Valcarca ha funcionat de manera diferent per la manera en la qual s'ha acostat al problema. Jo em reuneixo tots els dies, reflexionem, entre tots decidirem què és el que necessitem. Després d'aquest treball, rebo la sol·licitud concreta, els plans que s'han de realitzar. És una col·laboració entre tots. L'arquitecte no dona solucions, ajuda a qui busca una solució.

En diverses ciutats d'Euskal Herria també han estat nombrosos els barris que han començat a denunciar la seva situació. Quines recomanacions els donaria després de viure el procés de Vallcarca?

En primer lloc els diria que estan disposats a organitzar-se i a fer molta feina. En els barris hi ha molta gent i cal organitzar-se entre tots. En el nostre cas el punt de reunió ha estat l'Assenblea de Vallcarca: hem anat gairebé porta a porta, explicant als veïns la situació i convidant-los a acudir a les assemblees. Una vegada que es va mobilitzar el barri vam fer una manifestació, i també hem pressionat a través dels mitjans de comunicació, donant pas a totes les converses que hem pogut. També ens vam posar en contacte amb l'Ajuntament.

En el treball amb les institucions és important portar les propostes clares, abans de la reunió cal treballar bé les possibilitats i els documents. Al cap i a la fi, aquest és l'únic secret: treballar i reunir el barri.