Des de juny sabem que ens ha arribat el festival, estem desitjant participar en el muntatge i en tres dies. Per a uns es van acabar els estudis i van començar l'estiu; per a uns altres, deixar el treball i viure l'estiu. El festival marca l'inici o el final del cicle anual. El resultat que ha preparat el grup durant deu mesos, la festa dels festivals, el lloc de trobada clau, el lloc de reflexió de la joventut i el moment de l'audàcia; sense oblidar la pregunta principal: “Què ens han preparat enguany?”.

Darrere d'aquesta qüestió s'agotzonen moltes coses. A més de la inquietud de la dinàmica, estem a punt de descobrir la societat que més els agrada als joves. Quins instruments i quins pensaments prevalen per a fer front al capitalisme, on veuen les alternatives, quines són les seves referències, quins temes volen tractar, quina música i tipus d'espectaculars ofereixen, quina política de preus apliquen, com organitzen el model de col·laboradors, com es treballa el feminisme, quines relacions han sorgit amb el poble i la ciutadania, quin espai tenen per al cultiu, quin acolliment fan a altres agents, etc. És a dir, el festival és una pel·lícula de projecció d'un grup de joves d'Euskal Herria.

En moltes ocasions, s'ha vist prop del model de festa que organitzen els Pirates de Donostia. En comparació amb altres associacions, gaztetxes, col·lectius o grups que han actuat seguint l'etiqueta de la festa alternativa. Quant a la lectura de la dinàmica, es feien les mateixes preguntes.Per exemple, la capacitat d'organització juvenil. Moltes vegades, les iniciatives lligades a un altre model de festa ens ajudaven i enfortien per a saber en què consistien els punts ràpids de la joventut, establint el mesurador “en positiu”.

D'altra banda, des del moment en què es va crear Euskal Herria Zuzenean (EHZ), era evident que el “festival” serviria com a eina tant per a oferir un lloc de trobada a la joventut com perquè els de fora poguessin conèixer el poble. En Ipar Euskal Herria, el projecte va ser creat per l'associació Piztu (1996), impulsada des del moviment Patxa. Van crear un moment que no existia (nord) a l'interior del País Basc per a alimentar i deixar clares les lluites. Un lloc únic que es representava amb la intenció de crear una nova cultura de lluita, alimentant, enfortint, ampliant i recreant la nostra cultura.
Si el creat “artificialment” té gana d'energia per a sobreviure, necessita cicles vitals. Un any més, s'afegirà una baula a la cadena de col·laboradors per a seguir amb ganes el llarg cicle de vint-i-tres anys. Sempre aigua nova de la vella font!