argia.eus
INPRIMATU
Psicopolítica
Inma Errea Cleix @inmaerrea 2019ko ekainaren 11

Què ens afecta quan votem? Quines idees, intencions i emocions existeixen? Pensaments polítics vetllats o consideracions elaborades que reflexionen profundament i després despleguen profundes arrels en el nostre pensament? Que no sabem d'on hem rebut les creences que recollim, com diu el motlle francès, una ideologia determinada que compartim amb els altres o que les recollim sense parlar amb ningú? Les idees clares que delimiten el nostre entorn, la nostra vida, la nostra societat, com volem, o les sensacions que ens fan més dur o més feble en les entranyes?

Què ens sembla més important als ciutadans? Les promeses decorades o els programes omniscients que ens prometen el benestar de tots i cadascun de nosaltres? A què ens dirigim? Als continguts enginyosos dels programes dels partits o a la bellesa de l'estètica de les campanyes? A les idees que els partits proclamen o als candidats que ens proposen?

I per als partits, què és més important? Visions i desitjos dels afiliats o peticions i condicions dels votants? Quin paper juguen en l'organització dels partits els estats dels líders, les ambicions ambicioses i els personalismes?

I, d'altra banda, en quina mesura són rellevants, fins a on actuen, altres factors? Els paràmetres ètics dels partits i càrrecs electes, per exemple, afecten de manera similar a l'esquerra i a la dreta? Com, en quant, valorem els ciutadans la gestió dels assumptes públics i com, en quant, les posicions pacífiques o conflictives dels partits en el debat polític? En què tenim en compte, a l'hora de votar, les qualitats simbòliques dels temes o els valors pragmàtics dels negocis?

En quina mesura són decisives les condicions particulars –puntuals, bones i dolentes–, les circumstàncies col·lectives i les expectatives potencials de la ciutadania? I en quina mesura, creences, tradicions culturals o formes de consum i fins i tot els continguts mediàtics que adquirim?

És possible prendre mesura a tots ells, més enllà dels pensaments i les emocions que algunes filosofies antigues consideraven com a pura il·lusió?

O és necessari, condemnes i malediccions, perdre'ns en el remolí de somnis, intencions, impressions i impressions que el sistema ens embeni cada quatre anys?

Si a Navarra hagués avançat el canvi de 2015, segurament no hauria fet aquest tipus de preguntes (i, en el seu lloc, m'hauria referit als il·lusionants reptes del futur...).