El sector metal·lúrgic de Bizkaia està en conflicte. Igual que en tants sectors, el conveni porta diversos anys sense renovar-se, provocant una reducció salarial dels treballadors i un empitjorament de les condicions laborals. Mentrestant, la patronal d'aquest sector està donant suport a una major flexibilitat per a lligar el creixement salarial a la productivitat i establir una assignació irregular de la jornada. El context econòmic no ajuda en res a la negociació.
La patronal del sector, en mantenir aquests dos elements, està utilitzant conceptes molt treballats en el món empresarial en les últimes dècades. La flexibilitat, el talent i el “salari emocional” semblen conceptes molt postmoderns en funció de l'aportació del salari a l'empresa. Però el que està darrere és l'economia neoclàssica estàndard, és a dir, l'anàlisi neoliberal clàssica. Quan es comença a vincular el creixement a la productivitat, l'objectiu va més enllà: pagar el salari en funció de la productivitat. Aquest ha estat l'objectiu de les reformes laborals de l'última dècada. No obstant això, és que en el món real aquesta escola d'economia falla. Però això a les patronals no els importa. És una teoria del capital.
Els dos objectius de la patronal del sector del metall de Bizkaia, el salari per productivitat i la jornada laboral flexible, han estat objectius des de la creació del capitalisme
Faré una nova lectura d'aquest tema: es parla de la productivitat, com si fos un element concret i mesurable. És un concepte que els economistes hem utilitzat sovint en diverses explicacions. Es pot utilitzar amb les seves inexactituds a l'hora d'analitzar l'economia en el seu conjunt. Però és possible determinar la productivitat real d'un treballador i pagar el salari en funció d'això? Depèn, per exemple, del que es produeix en una jornada de treball. Bé, si fos així, potser molts comandaments intermedis i superiors perdrien el seu nivell salarial, no és així? Com mesuraríem aquesta producció? Una pregunta senzilla amb difícil resposta.
Els anarquistes del segle XIX van mantenir el mateix debat. Els col·lectivistes proposaven que la persona fora en funció de les hores emprades, mentre que els anarcocomunistes feien una crítica feroç a aquesta anàlisi, perquè no es pot determinar l'aportació d'un treballador en la producció d'un producte. A conseqüència d'això, aquests últims van lluitar per la desaparició del sistema salarial.
Un debat vell, sí, però de gran actualitat. En el conflicte entre el treball i la vida, quan es demana posar la vida en el centre, coincideixen amb el plantejament de molts anarcocomunistes: si el sistema salarial és la mesura de les relacions socioeconòmiques, quin és el lloc que li queda al treball, a les cures?
Els dos objectius de la patronal del sector del metall de Bizkaia, el salari per productivitat i la jornada laboral flexible, han estat objectius des de la creació del capitalisme. La flexibilitat per a establir una assignació irregular de la jornada, reconeguda multisectorial, s'aplica en la pràctica totalitat dels casos a favor del patró. Després s'esmentaran les ajudes per a la conciliació de la vida laboral i familiar, però en aquest context precarizado amb mesures de flexibilitat a favor de l'empresa, no és possible. El salari per productivitat és un sistema absolutament irreal: com mesurar i imputar el nombre d'ocupacions i treballs que s'han emprat en la producció d'un producte? És com entrar en un carrer desert.
Per això és necessari fer una crítica rigorosa a aquests conceptes. Cal fer front al que proposa la patronal del metall de Bizkaia. Pas a pas, estenent-se per diferents sectors. Acabar amb el sistema salarial pot semblar radical, però si es reflexiona pot ser una oportunitat de futur. Al cap i a la fi, el que està en joc és la sostenibilitat de la vida.
Munduko landa eremu periferikoetan 4 milioi kilometro koadro laborantza lur abandonatu dira azken 75 urteotan. Orain arte arrazoi ekonomikoengatik uzten baldin baziren nagusiki, gerora, klima aldaketak ere horretara bideratuko ditu geroz eta gehiago. Bioaniztasuna babesteko xede... [+]
Duela hemeretzi urte berpiztu zen libertimenduen usadioa Donibane Garazin. Antton Lukuk abiatu zuen mugimendu hori, eta bi hamarkadetan, Ipar Euskal Herriko herri desberdinetara ez ezik, Hegoaldera ere hedatu da. Zortzi libertimendu muntatu dira aurten, eta datozen asteetan,... [+]