"Creien vostès que no seria allí quan es despertessin?", ens va comentar la il·lustració del Panorama. Adur Larrea posa cada setmana una imatge al panorama polític. Com el microerralato “Quan va despertar, el dinosaure encara era allí” d'Augusto Monterroso, ell també ens va reflectir la història humana –un món gegant polític–.
En aquesta ocasió va il·lustrar les anàlisis sobre els governs del Parlament Europeu, dels ajuntaments i dels furs d'Espanya. Les eleccions dels dos últims mesos han donat lloc a nombroses anàlisis i opinions: “L'extrema dreta a Europa, no tant com diuen les enquestes”. “Ha sortit una aliança reforçada PNB-PSE. El PNB-PSE és superior i còmode”. Podem colpejat, EH Bildu alegrement”. No obstant això, “en la incompleta alternativa d'esquerra, EH Bildu i Podem”. “S'ha parat l'extrema dreta, de moment”. “Chivite lehendakari?”. “L'independentisme amb contundència a Catalunya”. “Tenen la clau a Madrid”.
A diferència de les escrites en el nostre entorn, així com en altres mitjans de comunicació, cadascun en el seu (h) ideologia. Ha arribat el final de la història humana en el segle XXI? O era? És a dir, es va acabar l'era de la ideologia. El “home” fins al segle XX es va extingir. S'ha extingit? Ha nascut alguna altra persona? Vagi! ?
No ho veig. Aquí i en el món el que prima és la “ideologia”. El món es construeix sobre la base d'idees polítiques –econòmiques–. En funció de les idees dels polítics que triem i de les quals ells estableixen l'economia mundial –i la guerra–, és a dir, segons els mandats del G7, del FMI o de les multinacionals.
Després del fracàs del comunisme, no sols mana el capitalisme, no sols el neoliberalisme. No sols vivim d'acord amb el capitalisme –em dona massa–. Ho va fer el comunisme de Lenin, Mao, Stalin, etc. (a un costat de Marx), els poders de baix a dalt –les verticalitats–. Ara l'horitzontalitat ens fa més lliures. Sí? No, no!
El Gran Germà ens ha viscut. No s'imagini només als Estats Units –només al gendarme principal del món–. Som ubics. No necessitem caps ni jerarquies. Cadascun té un germà major en la seva pròpia casa. En l'esperança de “Arreba”… El neurocapitalismo ens ha fet viure (llegir, Larrun#242 d'Argia, escrit per Gorka Bereziartua). I no sols ens viuen el neurocapitalismo, sinó els neurointernet i els neuro-saresociales, ens viu el neurodesenvolupament.
Les eleccions han estat a Europa, en l'Estat, en els Furs, i també en el municipi biscaí. Em viu l'esperança que la democràcia es pugui dur a terme a nivell local. Sabent que l'esperança pot ser també un mal, perquè prolonga el dolor de dones i homes.
Compte amb aquesta mirada del Sud. En primer lloc desmitificar la cega admiració de la terra verda, de les cases blanques i de les teules vermelles, l'amor incondicional, el fetitxisme associat a la parla i al suposat estil de vida. Deixa, com ha escoltat amb freqüència Ruper... [+]
Han portat el megàfon a tot córrer i corrent. Això és inacceptable. Això no es pot acceptar. Cridem tots alhora, no podem seguir així. Han arribat a la teva casa? Sí, tens raó; aplaudim per a tu. La setmana que ve ens reunirem aquí i els farem front, sí, senyor. I si... [+]
Badok-ek, Berriako musika atariak, 15 urte bete ditu. Bi ekitaldi ezberdin antolatu dituzte urteurrena ospatzeko, bata Hendaian azaroaren 16an eta bestea Durangoko Azokan. Hainbat artista izango dira bertan. Euskal musikaren gaur egungo egoeraren erradiografia txikia ere eskaini... [+]