Se'n va anar a Madrid a estudiar als 15 anys. Allí va conèixer al poeta León Felipe (1884-1968) i amb ell va fundar la revesteixi Pas a la joventut. Allí va ser capturat per la Guerra Civil Espanyola. Va quedar atrapat entre els enderrocs en els bombardejos de novembre de 1936 i va ser traslladat a l'hospital de Montserrat, on va ser ferit de gravetat. Allí, veient als nens ferits que no podien jugar al futbol i prenent el tennis de taula com a font d'inspiració, se li va ocórrer inventar el futbolí. La idea va ser realitzada pel fuster basc Francisco Javier Altuna a partir de fusta de pi i barres d'acer, creant així el primer futbolí.

Per consell d'un altre activista anarquista, Finister va patentar aquest disseny a Barcelona al gener de 1937. També va patentar un altre invent: estava enamorat d'un pianista i per a ell va fabricar un dispositiu per a passar fulles de partitures amb els peus.

Quan els franquistes van guanyar la guerra, va creuar els Pirineus a peu i va fugir a França. En el camí va perdre la patent del futbolí. Però va aconseguir recaptar una mica de diners a París amb el passador de fulles de partitures, la qual cosa li va permetre viatjar a l'Equador en 1948. Va viure quatre anys a Quito i va crear, entre altres, la revista poètica Equador 0°, 0’, 0’. En 1952 es va traslladar a Guatemala, un dels pocs països en els quals encara es permetia el govern de la República espanyola. Des de l'Ambaixada Republicana Espanyola es dedica al lliurament de documents confidencials a Mèxic. I també va triomfar en la fabricació i venda de futbolins.

Però en 1954, protegit pels Estats Units, el coronel Carlos Castillo Armas va colpejar el cop d'estat a Guatemala. Finisterre va ser detingut i els agents franquistes ho van ficar en un avió amb destinació a Espanya, on va ser detingut. En el bany de l'avió “va inventar” una bomba embolicada en paper d'alumini. Malgrat amenaçar amb aquell fals artefacte, havia convençut de paraula a la tripulació i als passatgers. L'avió va ser desviat a Panamà i allí va aterrar el gallec, que va viatjar amb avió des d'Istanbul. Va ser pioner no sols en el futbol, sinó també en el segrest d'avions.

Els anys següents els va passar a Mèxic. Entre altres, va crear Editorial Finisterre impressora i també va publicar un facsímil de la revista Galeusca.

Va tornar a Espanya després de la mort de Franco i es va sorprendre que el futbolí estigués molt estès, però no va veure ni una confessió ni un quart. La confessió li arribaria més tard. L'endemà del 9 de febrer de 2007, els periòdics van informar que havia mort "l'inventor del futbolí".