Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

L'experiència de la Llega italiana per a formar una lliga xenòfoba

  • A la vista de les eleccions europees de maig, el ministre de l'Interior italià, Matteo Salvini, ha proposat construir la lliga dels partits xenòfobs europeus. El 4 d'abril es va celebrar a Milà una conferència amb diversos partits d'extrema dreta, entre ells JxCat. Està per veure si la francesa Marini Le Pen o l'hongarès Viktor Orban, per citar a dos dels pesos pesants, donaran suport a la proposta.
Finlandia, Danimarka, Alemania eta Italiako eskuin muturreko alderdiak batu dira Europako hauteskundeetarako.
Finlandia, Danimarka, Alemania eta Italiako eskuin muturreko alderdiak batu dira Europako hauteskundeetarako.
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

A Itàlia es compleixen dues dècades des que el populisme de la dreta es va convertir en un fenomen polític. Umberto Bossi va formar el Llega Nord en 1992, després de la unió de diversos moviments autonomistes d'Iparralde. L'escàndol va esclatar quan el jutge milanès Di Pietro va fer públiques les proves del finançament il·legal de la majoria dels partits polítics italians. Es va estructurar com un moviment que reivindicava la sobirania del ric nord d'Itàlia a partir de tesis xenòfobes.

En una època en la qual la corrupció va esquitxar per complet als partits, la gravetat de la situació va suposar un punt d'inflexió en la política italiana. A això es va sumar l'enfortiment de la Màfia, que aquest mateix any va matar al jutge Giovani Falcone i al magistrat Paolo Borselino. Bossi va crear un excel·lent instrument que canalitzés la indignació causada per la inestabilitat. Nord. Llega També l'empresari Silvio Berlsconi va aprofitar la turbulenta situació política. En poc temps, tots dos haurien passat a la primera línia de la política italiana.

Llega Nord de Bossi

Mentre el partit dels PCI Mes s'ofegava en les seves contradiccions, Bossi va introduir una gran novetat en l'escenari polític. Era el jove líder que parlava directament davant la retòrica que arribava de Roma. Al principi, l'ideal federalista s'havia dotat de xenofòbia i s'havia convertit en sobiranista. Itàlia era un Estat fracassat i el sud, segons les seves pròpies paraules, vivia a costa del treballador, el treballador del nord. Va afegir al relat del problema crònic de la Màfia el “problema dels emigrants” de Nàpols i Sicília. Sobre aquestes falses bases discriminatòries, la Llega Nord va començar a reclamar la sobirania del territori conegut com a Padània.

Salvini ha aconseguit el que mai va aconseguir Bossi: Institucionalització de la xenofòbia des del Govern de Roma.

Vol aconseguir el mateix a Europa

Per a respondre a les preguntes sorgides per la globalització i la caiguda del mur de Berlín, els legistas van buscar en el sud d'Itàlia als terronis, és a dir, als ciutadans que havien acudit a treballar des de Sicília, Calàbria o Nàpols al nord del país. Salvini està repetint amb els refugiats i immigrants el que Bossi va fer amb ells en 1992. Els que venen de l'altre costat del Mediterrani són ara els responsables de tots els mals.

Victoria de Berlusconi en 1994

Aquesta conjuntura i una estratègia comunicativa excel·lent van propiciar que Berlusconi guanyés les eleccions presidencials de 1994. Necessitava Llega Nord per a assegurar la governabilitat i evitar l'esquerra. Berlusconi va ser investit president d'Itàlia a canvi d'una sèrie de mesures fiscals i xenòfobes. El moviment federalista i posteriorment independentista, de manera voluntària o involuntària, es va convertir en la clau per a mantenir l'statu quo que vivia el país transalpí, igual que altres moviments sobiranistes europeus.

Així es va convertir en aliat de Bossi Berlusconi. L'escàndol dels falsos títols universitaris del seu fill i el fantasma del finançament il·legal del partit van fer que la seva trajectòria es tambaleara.se va retirar en 2012. Des que el milanès Roberto Maroni deixés el lideratge del partit per a preparar les presidencials de Llombardia en 2013, el líder del moviment populista és Matteo Salvini, que ha arribat a ser ministre de l'Interior italià.

De Llega Nord, Llegués de Salvini

L'arribada de Salvini ha posat en escac algunes de les bases ideològiques de Llega Nord. Ha fet el pas d'estendre electoralment el discurs xenòfob cap al sud d'Itàlia, on tants condemnats han estat condemnats, canviant de rumb. El nou nom del moviment es pot entendre com un símbol d'aquest canvi. La Llega Nord de Bossi s'ha convertit en la Llega de Salvini.

Matteo Salvini al costat d'Umberto Bossi, a la foto del passat. Salvini vestia samarretes d'aquest tipus. No obstant això, mai ha aconseguit aliar-se amb l'independentisme català i basc, ja que el seu aliat natural és l'extrema dreta.

Han reemplaçat a l'europeïsme del partit per una actitud directa contra la Unió Europea i han criticat durament la seva sortida. Els que al principi de l'aventura es proclamaven com a ateus, avui es defineixen com a defensors de l'Europa cristiana i de la família tradicional. Les eleccions de l'any passat han portat a la Llega al Govern italià, on ha estat concentrada. Salvini ha aconseguit el somiat per Bossi, més enllà dels suports tàctics, ha posat en marxa mesures contra els immigrants i les minories. En aquest treball, el Moviment 5 Estrelles (M5S), que governa amb ell, l'ajuda en lloc de ser un obstacle. Ara vol aconseguir el mateix a Europa i per a això busca a Salvini com a company de viatge.

Els atacs contra immigrants s'han triplicat des de l'arribada de la Llega al poder, segons dades de la Comissió del Parlament italià contra la Intolerància, la Xenofòbia i el Racisme. Malgrat el canvi de caps, la xenofòbia continua sent la mateixa. Steve Bannon i companyia han triat a Salvini per a intentar fer-se amb el control de la Unió Europea en les eleccions de maig. Les últimes enquestes apunten al fet que els legistas italians podrien ser la primera força política en la història d'Itàlia. Mentrestant, fora d'experiències com Potere al Popolo, l'esquerra italiana, que històricament ha tingut un pes crucial en el vell continent, està a punt de desaparèixer, fora d'espais ocupats i lluites concretes. El feixisme està en marxa per a Brussel·les i en alguns països l'esquerra no apareix en absolut. Que alguns reflexionin sobre el que significa no estar en les institucions, també al nostre poble. La ultradreta ho té molt clar.


T'interessa pel canal: Europako Hauteskundeak 2019
Moment de deslligar nusos

La Cambra de Diputats del Parlament Europeu es constituirà el 2 de juliol. En un context de forta fragmentació parlamentària, per primera vegada, la coalició entre populars i socialistes es queda sense majoria en el Parlament. No obstant això, s'espera que Europa s'incorpori... [+]


2019-06-04 | Santi Leoné
MALAMENT DIR
Mapes
Pot ser que ho hagin fet abans, però quan arriben les eleccions ja m'he fixat en les xarxes socials. Mapes.

2019-06-04 | Mikel Asurmendi
ANÀLISI
Anàlisi de les anàlisis

"Creien vostès que no seria allí quan es despertessin?", ens va comentar la il·lustració del Panorama. Adur Larrea posa cada setmana una imatge al panorama polític. Com el microerralato “Quan va despertar, el dinosaure encara era allí” d'Augusto Monterroso, ell també ens... [+]


La Unió Europea respira més tranquil·lament

Encara que les enquestes vaticinaven que la coalició del centre podria perdre la majoria, finalment la coalició entre socialdemòcrates, liberaldemòcrates i populars s'ha mantingut en el Parlament Europeu amb la majoria absoluta.

En això ha hagut de veure la participació,... [+]


2019-05-27 | Juan Mari Arregi
Valors de l'esquerra
Terni és una ciutat industrial situada quan era el cinturó vermell d'Itàlia.

2019-05-27 | ARGIA
Europako parlamentuaren osaketa behin behineko emaitzen arabera

Igandeko hauteskunde europarretako behin behineko emaitzak eskuan, goiko grafikoak erakusten du nola geratuko litzatekeen parlamentua. Europako Alderdi Popularreko bloke kontserbadoreak jarraitzen du nagusi izaten, baina 221 ordezkaritik 180ra pasako da. Antzeko zerbait gertatu... [+]


IRITZIA | EUROPAKO HAUTESKUNDEAK
EBak lasaiago arnasten du

Inkestek zentroko koalizioak gehiengoa galdu zezakeela aurresan bazuten ere, azkenean sozialdemokraten, liberal-demokraten eta popularren arteko koalizioak gehiengo osoari eutsi dio Europako parlamentuan.


Analisia
Kurt Waldheimen mamua Europako parlamentuan

Bi atzapar handi eta itsusi ikusten dira Europako hauteskundeetako emaitzen mapa koloredunei begiratzean. Salviniren Italia, Le Penen Frantzia. Bi atzapar luzeren falangeak, Europar Batasunaren zintzurra estutu nahi eta ezin. “Ez dute lortu”, diote onkeriaz zenbait... [+]


2019-05-27 | ARGIA
Macronen RM lehen indarra Ipar Euskal Herrian

Iparraldeko udalerri nagusietan, Baionakoan buruan buru, Macronen inguruan osatutako koalizio zentrista (RM / Rassemblement en Marche) izan da garaile. Europa Ekologista-Berdeak bigarren indarra izan da, aldiz, Martine Le Penen FN inguruko Rassemblement National (RN) mugimendua... [+]


2019-05-27 | ARGIA
Andoni Ortuzar
“Guk proposatzen dugu elkarrizketa, akordioa eta lankidetza guztiekin eta guztientzat”

Andoni Ortuzarrek (EAJ) egin duen balorazioa: "Hauteskunde hauek irabazi ditugu inolako zalantzarik gabe, udal, foru eta Europako hauteskundeak. Aurreko emaitzak hobetu ditugu herri eta hiriburu guztietan. Oposizioak jarritako lehia nagusiak ere irabazi ditugu: Laudio,... [+]


2019-05-27 | ARGIA
Kontserbadoreen eta sozialdemokraten galera liberalek eta berdeek probestu dute

Europako Legebiltzarreko hauteskundeak maiatzaren 23tik 26ra egingo dira Europar Batasuneko herrialdeetan. Erresuma Batuan eta Herbehereetan 23an egin zuten bozkaketa; Irlandako errepublikan 24an; Txekiar errepublikan 24ean eta 25ean; Eslovakia, Malta eta Letonian 25ean; Ipar... [+]


2019-05-06 | ARGIA
Puigdemont Europako hauteskundeetara aurkez daitekeela berretsi du Espainiako justiziak

Espainiako Hauteskunde Batzordeak erabaki zuen JxCateko hiru hautagaiak ezin zirela Europako hauteskundeetara aurkeztu, atzerrian ez zutelako atzerritarren erregistroan izena emanda. Espainiako Auzitegi Gorenak, ordea, hori ez dela horrela horrela erabaki du eta auzia Madrilgo... [+]


2019-04-29
Hauteskunde Batzordeak Puigdemont, Comin eta Ponsatiri (JxCat) debekatu die Europako hauteskundeetan hautagai izatea

Ciudadanos eta PP alderdiek salaketa aurkeztu zioten Madrilgo Hauteskunde Batzorde Zentralaren aurrean JxCaten hautagaitzan hiru politikari erbesteratuok egoteari, argudiatuz ez daudela errejistraturik atzerrian bizi diren espainiarren zerrendan. Puigdemont, Comin eta Ponsatik... [+]


Eguneraketa berriak daude