La primera proposta va ser realitzada per diversos ramaders que treballaven en la producció ecològica: què podien fer els baserritarras per a aprofundir en la seva autonomia energètica?”. Són paraules de la investigadora de la UPV/EHU Mirene Begiristain. L'associació Biolur, Lurgintza i Goiener han pres la proposta dels baserritarras i han treballat en el projecte Energia Sortzen de cinc projectes ramaders de diferents comarques guipuscoanes. El primer objectiu? Elaboració d'un diagnòstic basat en l'actuació de cinc caserius guipuscoans: ENEEK (Consell d'Agricultura i Alimentació Ecològica d'Euskadi) i, a través de la Diputació de Guipúscoa, amb el finançament institucional de la Federació Landaola, han analitzat els passos que es poden donar per a reduir el consum energètic i generar energia amb recursos propis.
A més de veure com millorar el seu consum energètic amb els baserritarras, el diagnòstic també analitza el que estalviarien amb la posada en marxa de les seves pròpies fonts d'energia renovables, especialment les plaques solars, reforçant la coherència de la lògica ecològica dels projectes productius. Els impulsors del projecte tenen clar que l'aposta per la sobirania energètica en els caserius té també una dimensió ecològica, social i política.
Des del punt de vista econòmic, en el diagnòstic s'ha realitzat una anàlisi d'un “model” de caseriu que consumeix 10.000 kWh a l'any: Si es col·loquen plaques solars de 4kWp, el 33% del consum d'energia s'aconseguiria mitjançant l'autoproveïment. La instal·lació de plaques suposaria una inversió d'entre 7.200 i 2.520 euros, que els baserritarras amortitzarien entre setze i disset anys. I què ocorre, per exemple, des del punt de vista ecològic? Doncs bé, el mateix caseriu del model generaria una reducció de 2,2 tones de CO₂ a l'any, la qual cosa equivaldria a la plantació de 242 arbres.
Per a Begiristain ha estat important que en el projecte s'hagin creat aliances i sinergies entre diferents associacions: “Hi havia una connexió entre alguns agents, però amb Goiener, per exemple, hem anat construint una relació a través d'aquest projecte, i amb l'Ens Basc de l'Energia ja hem fet un primer acostament en l'elaboració del diagnòstic”.
Ara s'estan estudiant amb els baserritarras una sèrie d'ajudes econòmiques per a portar a la realitat els projectes que s'han treballat en el diagnòstic. També es preveu la possibilitat que existeixin noves línies d'ajudes per al sector primari, segons ha explicat Interior. “Els baserritarras han valorat que aquestes inversions poden tenir un impacte positiu en la seva producció i en els seus preus, i han mostrat interès a seguir endavant”. S'estan explorant les vies per a posar en pràctica això del paper.