Com es va relacionar amb el llenguatge de signes?
He estudiat molt de temps, en 2013. En la nostra família distingim als estèrils que es mouen en la llengua oral i als quals es mouen en la llengua de signes, dient que els que estan en la boca són deficients auditius, és a dir, que no tenen tan “mal” l'oïda. La meva mare tenia poques oïdes, no necessitava aprendre el llenguatge de signes. La societat dedica un gran valor a actuar com a oients.
Et vas posar a estudiar.
En doctorat, seguia un curs en la universitat anglòfona de la Concòrdia, però no entenia res! Les estratègies que hi havia hagut fins llavors no em servien. Els moviments dels llavis no valien, ni tan sols les suposicions, eren tonalitats diferents. Paral·lelament, em van convidar a una trobada entre sords. Caminaven en llengua de signes, jo era intèrpret i aquest sol oïdor els traduïa la meva i em retornava la seva. Em vaig sentir incòmode. “No tens excuses, aprèn”, em va dir un. Va ser el moment del canvi. Va ser un coming-out (sortir de l'armari, en anglès), una identitat sorprenentment eterna.
Encara sort que tenies l'art aquí.
Aquest procés em va sacsejar tot. Era un nen que havia de curar-me. Els meus pares ho van intentar tot, muntem el Mont Royal el dia de pasqua, abans que el sol es despertés, per a posar en les seves oïdes l'aigua beneïda de la font. El còmic C’est tombé à l’oreille d’un sourde [Ha arribat a les oïdes d'un sord, en basc] em va ajudar a distingir-ho d'aquest missatge.
Té part política.
Vaig descobrir les nocions de sordesa i audismo. La noció de Gortza o deafhood va ser llançada en 2003 per l'investigador Paddy Ladd, amb l'objectiu de distingir la sordesa que té una dimensió patològica. Des del punt de vista de l'existència, posa l'accent més en l'afinitat, però no necessàriament des del punt de vista de la voluntarista, sinó des del costat dels oprimits, perquè ens fa viure les històries d'una manera especial. La pregunta de la tesi era: Com podem construir perspectives amb caràcter sord si no tenim cap petjada de les nostres reflexions? La majoria de les reflexions han estat escrites en llengües verbals, sent moltes les reflexions dels oients. T'imagines que tot l'escrit en basc anés en francès o en espanyol? No funcionaria, l'idioma ens fa, ens dona un lloc en el món.
Parlem d'audismo.
Tenim un sistema que dona més valor a les persones que escolten i a les seves activitats. Hi ha moltes violències. Quan afirmen que parlo bé com un compliment o quan m'indiquen que a penes apareix un nou instrument en l'oïda, què vol dir? Que cal curar o guardar.
No som conscients.
Els qui accepten plenament la condició d'Àrab comuniquen la majoria de les vegades amb llenguatge de signes. El fet que s'escoltin les reivindicacions significa que estem en el mateix idioma. Si s'han fet passos en el procés de reconciliació entre l'autòcton i el Canadà, és perquè alguns dels autòctons líders acceptaran parlar en anglès o en francès. En el nostre cas no sempre tenim opció i els opressors no decidiran el pagament dels intèrprets. Per tant, ens correspon a nosaltres mateixos transmetre el missatge als oients, però tenim un camí complex.
No sols els discapacitats, sinó una minoria lingüística.
La prevalença de la minusvalidesa ha variat al llarg del temps, però en general sempre es manté la perspectiva mèdica que la discapacitat depèn de la persona. Per contra, tenim un model social que diu que la discapacitat està en els límits d'influència de la societat. Som una societat guiada per l'oïda i no tenim res al nostre abast. Soc un invàlid perquè la meva còclea és diferent? Si no parlen l'idioma, els immigrants són invàlids? Nosaltres també tenim la nostra llengua i la nostra cultura. El dia en què la nostra llengua sigui reconeguda, potser som més els que definim com a minusvàlids des del punt de vista social.
Heu escrit un manifest.
La de la desconstrucció del fonocentrismo, escrita entre una dotzena d'artistes. Ja en 1989 es va publicar el manifest Deaf View Image Art a Washington (EE.
Dues paraules sobre música?
La música ve de la música, de la inspiració i del ritme, però en la nostra societat fonocalizada hem limitat el so. No obstant això, el ritme pot ser visual, també té vibracions. Els sords tenim una relació diferent amb la música, gaudim de les vibracions. També ens dediquem a la creació musical.
Un últim missatge als oients?
Tot comença de prendre consciència. Soc un oient i tinc privilegis. Que tinc oïda? Molt bé, com ho soc. El racisme no és només cosa de persones racialitzades, es parla de blancor per a donar un lloc a tots en la lluita contra el racisme. Si prenem consciència podem parlar de justícia social i de prendre una postura aliada en l'ideal.
Alokairuen bidezko espekulazioa oztopatzeko neurria azaroaren 25etik goiti izanen da indarrean Ipar Euskal Herrian. Momentuko, tentsiopean diren Lapurdiko 24 herriei eraginen die: Ahetze, Angelu, Arbona, Arrangoitze, Azkaine, Basusarri, Baiona, Biarritz, Bidarte, Biriatu,... [+]
El 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència Masclista, la Secretaria Feminista del sindicat Steilas ha publicat un cartell: El nostre cos és un camp de batalla, i tots els centres educatius d'Hego Euskal Herria l'han rebut. Volem denunciar la violència que... [+]
Vivim en un context en el qual els discursos d'odi antifeministes i racistes a nivell mundial estan augmentant greument. Les narratives d'extrema dreta s'insereixen a tot el món tant per les
xarxes socials com per les agendes polítiques. El racisme i l'antifeminisme s'han... [+]
Moltes vegades, després de mirar les boires des de la meva casa, m'ha ocorregut no agafar paraigua, encara que sàpiga que acabaré de xopar. Per què serà? Tal vegada no li ve de gust agafar el paraigua? Potser amb l'esperança que no em mulli? Malgrat tot, la conclusió ha... [+]
El desastre provocat per la gota freda a València ens ha deixat imatges dramàtiques, tant per les conseqüències immediates que ha tingut, com perquè ens ha avançat el futur que ens espera: que aquest tipus de fenòmens climàtics extrems seran cada vegada més nombrosos i... [+]
Udan izandako indarkeria kasuen gorakada batetik, eta hainbat gizonezkok mugimendu feministak antolaturiko ekitaldiak boikotatu dituztela bestetik, Bortziriak, Xareta, Azkain, Bertizarana, Malerreka eta Baztango mugimendu feministek, erakunde publikoen konpromiso irmoa exijitu... [+]