José Ramón Olarieta Alberdi és doctor en enginyeria agrònoma i professor de la Universitat de Lleida, així com membre de l'associació catalana Som el que Sembrem.L'any passat va publicar un llibre sobre transgènics: Els transgènics, són realment segurs i necessaris? Leitza i Elizondo (Navarra) han acollit a l'abril una sèrie de conferències, convidats pel Grup de Consum de Leitz-EKO i Hazitik Hozi. Olarieta va parlar sobre els perjudicis que els transgènics provoquen en la salut, en el medi ambient, en l'àmbit social i en l'econòmic. Al seu judici, és necessari ampliar els arguments en contra de l'ús d'organismes modificats genèticament, ja que en la majoria dels casos només s'escolta un discurs favorable des del món científic.

No segurs...

Sembla lògic que per a la comercialització d'aliments o productes, aquests hagin de passar una sèrie de proves per a analitzar els possibles danys en el medi ambient o en la salut. Olarieta ha denunciat que no s'ha realitzat cap mena de recerca sobre els efectes dels transgènics abans de la seva comercialització. “Diuen una vegada i una altra que no s'ha demostrat que els transgènics són perjudicials per a la salut, però el que és veritablement vergonyós és que no s'hagi analitzat l'impacte en la salut abans de comercialitzar aquests productes”.

Avui dia hi ha tres tipus de transgènics en el mercat: els tolerants als herbicides, els productors d'insecticides i els que combinen les dues característiques anteriors. “Mai t'han dit que el blat de moro porta un insecticida, però la veritat és que si menges blat de moro també menges insecticida”, va explicar l'agrònom en una entrevista en la web del Consell de Producció Agrària Ecològica de Navarra (NNPEK). A Navarra hi ha al voltant de 7.200 hectàrees de blat de moro transgènic conreat.

... no necessaris

La raó fonamental per a dir que no als transgènics és, en opinió d'Olarieta, que no els necessitem per a res. Als qui afirmen que són tecnologies per a combatre la fam en el món, els respon que la fam no és un problema, sinó un símptoma d'un problema més general. És a dir, que la fam no existeix perquè no es produeixi menjar suficient per a satisfer als habitants del món, sinó perquè no es reparteix la riquesa.

Llavors, quina és la raó per la qual apostem pels transgènics? Olarieta ho té clar: “L'objectiu és controlar el mercat de les llavors patentant”. Darrere dels transgènics hi ha un negoci que mou milions, i aquí estan unes poques multinacionals. “Els transgènics són un pas més per a aquest model d'agricultura, recerca o consum que ens porta el capitalisme”.