argia.eus
INPRIMATU
projecte de recerca
"El basc és com altres llengües, també en la recerca"
  • El projecte IkerGazte reuneix joves bascos que treballen en la recerca. Enguany el congrés se celebrarà en Baiona els dies 27, 28 i 29 de maig. En total s'han presentat 111 articles científics, que esperen que sigui un esdeveniment de gran èxit per als organitzadors de l'esdeveniment. Hem parlat amb els organitzadors sobre la necessitat que el projecte segueixi endavant i sobre els obstacles que s'han trobat en el camí.
Gorka Peñagarikano Goikoetxea 2019ko maiatzaren 02a
Ikergazte 2017. Duela bi urte Iruñean izan ziren ikertzaile euskaldunak. Argazkian Joxe Ramon Etxebarria, zientzia eta teknologia euskaraz emateko urte luzetako ahalegina egin duen irakaslea. Argazkia: UEU.
Ikergazte 2017. Duela bi urte Iruñean izan ziren ikertzaile euskaldunak. Argazkian Joxe Ramon Etxebarria, zientzia eta teknologia euskaraz emateko urte luzetako ahalegina egin duen irakaslea. Argazkia: UEU.

La Universitat Basca d'Estiu (UEU) està dividida en diversos departaments, impulsora del projecte, i dins de cadascun d'ells porten temps realitzant jornades de professionals i investigadors, però no hi havia sessions que unissin a tots els departaments. Malgrat ser euskaldunes, molts no parlaven basc, i van veure el problema i d'aquí van començar a treballar. Ainhoa Latatu, coordinadora del projecte IkerGazte, ens parla de la necessitat de fer una xarxa d'investigadors euskaldunes: “Teníem un dèficit general, no sols en àrees concretes de recerca”.

Encara que la idea va sorgir fa una dècada, la crisi econòmica i la delicada situació de la UEU van fer que en 2015 fos el moment de passar a la pràctica els plans. En general, l'objectiu era reunir els investigadors que treballaven en basc, conèixer-se i demostrar a la societat que el basc també és útil per a la recerca. “Venia a omplir un buit”, diu Mirin Josu Omaetxebarria, directora del projecte. I aquest buit es va omplint: les produccions en basca han augmentat.

La majoria de les recerques se centren en la internacionalització, i més que en el basc, els investigadors recorren al castellà. No obstant això, hi ha investigadors bascos; ens ho han deixat clar Omaetxebarria i Ainhoa Latatu. Fa deu anys que va sorgir la idea de celebrar el congrés en la Universitat Basca d'Estiu, i des de 2015 han organitzat tres edicions, aquesta vegada en Lapurdi, amb la col·laboració del centre de recerca de Baiona IKER. Encara que els treballs de recerca estan preparats per a rebre'ls en qualsevol moment, els congressos se celebren amb una freqüència de dos anys: la primera va tenir lloc a Durango en 2015, a Pamplona en 2017 i en Baiona enguany. Durant tres dies es duran a terme xerrades, tallers, presentacions i altres activitats d'investigadors internacionals al Campus d'Errobi, i es podrà sol·licitar allotjament per a tots els públics. El termini d'inscripció estarà obert fins al 17 de maig.

Ainhoa Latatu, coordinadora d'Ikergazte: “Teníem por que tornéssim a mantenir les presentacions de les recerques enguany, i així serà: això significa que hi ha necessitat, i els investigadors ens demanen que seguim”
Presència del basc

El dia a dia de la recerca no és basc. Els treballs es realitzen en grups o grups, i com en altres àmbits de la vida, n'hi ha prou que un no sàpiga basca per a accedir a una llengua estrangera. En general, Omaetxebarria assenyala que els treballs es realitzen en anglès o en espanyol. Una vegada publicada, la intenció d'internacionalitzar i socialitzar els treballs té una gran influència en l'elecció de l'idioma del treball, segons el director. Un dels objectius és arribar al públic més comú i divers, però també és important arribar a la resta d'investigadors internacionals: “Els treballs de recerca es duen a terme en el marc d'una comunitat científica a nivell mundial, per a posteriorment fer públics les troballes a nivell internacional, publicacions que han estat compartides per altres investigadors del mateix àmbit a nivell mundial”.

En qualsevol cas, ha afirmat que des que van començar amb el projecte IkerGazte tenen un punt de vista més positiu: “Teníem molt interioritzat que tot el treball que havíem de fer per al món havia de ser en anglès, però hem vist que també es pot fer mirant al País Basc, i per tant, també es pot fer en basc; el basc és com altres llengües, també en recerca”.

En el camí de ser referencials

Ja tenen la tercera edició i han arribat per a quedar-se. Els dos entrevistats creuen que es troben bé en el camí. “Teníem por que tornéssim a mantenir les presentacions de les recerques enguany, i així serà: això significa que hi ha necessitat, i els investigadors ens demanen que ens quedem i continuem”, diu Latatu. En la UEU es fa una valoració positiva, ja que encara que el congrés s'organitza cada dos anys, també es recullen articles en basc. La necessitat de publicació continua sent, per tant, un senyal.

Omaetxebarria ens diu que els objectius que s'han impulsat a crear i que s'han fixat inicialment no han canviat: “Amb una trajectòria de sis anys i amb les aportacions de diversos investigadors hem aconseguit establir una base, però no ens hem allunyat dels objectius inicials: continuem impulsant i volem continuar impulsant la recerca en basca”. Diu que existeix una transmissió generacional, que els joves investigadors d'avui escriuen i passen els seus treballs en basc als més joves, els que venen després. D'aquesta manera, coneixen IkerGazte.

Edició rere edició, un nombre significatiu de publicacions de recerca en basca surt del congrés del projecte IkerGazte. A més de per part dels investigadors, també reben el reconeixement d'universitats, centres de recerca i revistes radicades al País Basc, i Latatu diu que aquest suport li anima a seguir endavant: “Tots coincideixen en aquest projecte i crec que el que fem és molt important per a la visió de país que tenim”.

A la foto els participants d'Ikergazte 2017. Foto: UEU.
Durango, Pamplona i Baiona

Tot està llest per a Baiona. La tercera edició del congrés d'IkerGazte comptarà amb la presència d'Ainhoa Latatu. Mirant enrere, diu que des de la primera edició fins a la tercera les coses han canviat molt: “Hi ha coses que han canviat perquè també hem canviat el format: per exemple, el canvi de lloc ha influït molt”. La majoria de la població és guipuscoana i biscaïna, i les minories són d'Iparralde, segons dades d'anys anteriors.

Amb l'objectiu de fomentar les relacions en els llocs informals, han donat més importància a oferir un espai on dormir. Més enllà d'un congrés “seriós”, perquè creuen que és el lloc idoni per a establir relacions, conèixer als seus membres i posar en marxa projectes de cara al futur. En altres edicions també van oferir un lloc per a dormir, però a Durango, per exemple, no va tenir èxit -la majoria de la gent es va moure–. Tenint en compte que la majoria dels participants es mouran per Guipúscoa i més lluny per Bizkaia, els participants han optat per quedar-se en Baiona amb major facilitat, augmentant considerablement el nombre de demandants del servei.

El programa és semblant al d'altres anys, segons Latatu. A primera hora del dia hi haurà les principals conferències, després de les presentacions dels investigadors, i altres sessions complementàries: tallers, visita al gaztetxe de Baiona i visita a l'organització del festival Euskal Herria Zuzenean, entre altres.