- L'el·lipsi és una de les característiques principals d'un estil periodístic, que obliga el lector a llegir acuradament i interpretar amb rigor els textos, perquè endevini el que l'el·lipsi aixeca. Així es desprèn d'un títol del diari El Mundo en la seva edició de València: “Una dona ha mort en un domicili de Rojals i la seva parella ha estat detinguda”. Llegint això, és legítim preguntar-se si la dona va morir en un xoc i caient del balcó, per exemple, i si va ser detinguda per la policia per conduir embriac a la seva parella.
En altres ocasions, com els dolents trailers del cinema, els titulars de la premsa ens anuncien una història que no trobarem si llegim la notícia: “Un home ha estat detingut per assassinar a la seva dona, que portava mesos reclamant eutanàsia”, assenyalava una notícia de l'Espanyol. Quan no hi ha violència, destaca perfectament qui va matar; quan es tracta de violència, l'oculta un elegant el·lipsi: una dona ha mort, la seva parella ha estat detinguda.
A la vista d'aquesta mena de periodisme, s'entén millor que molts jutges no vegin la violació en diverses ocasions en les quals la dona ha estat obligada a mantenir relacions sexuals amb força i contra la seva voluntat –la negativa de la qual és perseguida en una gran el·lipsi–, però estiguin disposats al fet que l'home que va ajudar a morir dignament a la seva dona, segons L'Espanyol, va assassinar a la seva dona.
La ironia és que la llei creada per la dona per a protegir-se de la violència masclista s'hagi utilitzat per a desviar el debat sobre l'eutanàsia; en definitiva, les línies malignes de la premsa i l'ús maliciós de la llei tenen el mateix objectiu: reafirmar el poder del sistema sobre els cossos de les dones, la vida i la mort de les dones.