A principis de 2016, Ólafur Arnalds va demanar via tuit als seus fans frikis que l'ajudessin a trobar l'eina Moog Piano Bar. Gràcies a aquesta màquina, un piano acústic pot enviar un senyal numèric MIDI. Una vegada obtingut, ha treballat durant dos anys en el programa Estatus, amb el qual ha lligat el seu piano volat a altres dos pianos. L'algorisme, segons els acords que aconsegueix, fa que els altres dos pianos tocen una successió harmònica en el mode d'un arpeggiator.
En entrar a la sala Gare du Midi, aviat ens adonem que la música que escoltem amb humilitat ha arribat de l'escena buida. Només operen les tecles de dos pianos en simetria, com si fossin fantasmes, i susciten la curiositat de la gent. Abans que tot el públic se senti, entren els músics: tres violinistes i una bota acompanyen al pianista islandès i atrapen l'habitació des del segon en el qual comencen. De tant en tant, se'ls uneix un bateria que adorna l'ambient post-clàssic amb un toc jazz.
Ens ofereixen una música que penja temps, intemporal, galàctica. Igual que el Björk, la mescla de cordes i sintetitzadors és transportada de forma extremadament fixa, ja que els sons electrònics semblen orgànics. A més dels pianos i teclats, algunes màquines d'efectes envolten Ólafur, perquè empra reverb i delay profunds per a decorar les cançons, al servei de la brillant poesia que compten els seus fantasmes.
El concert és íntegrament instrumental. Amb el lirisme que desprenen les cordes, no fa falta parlar. Per a compensar-ho, Ólafur presa la paraula usu per a referir-se a una anècdota relacionada amb les cançons. Així sabem, per exemple, que Fighting Shit va començar amb la bateria en un grup d'hardcore, però que la seva mare no la suportava i li va fer escoltar a Chopin fins que es va convèncer per a començar el piano. Acaben amb una cançó en el seu record. Mentre toquen els chelos i els violins cauen del tablado, el públic agusa les orelles per a aprofitar les últimes notes d'aquest concert ple de màgia.
Però no van ser els que estaven sobre l'escenari, sinó els que van fer aquest moment meravellós, ja que també cal destacar el treball dels tècnics de llums. Decoren amb jocs bonics, respectant el ritme i l'ambient de la música, amb un mestre de l'austeritat i l'elegància.
Els aires d'Ólafur Arnalds són com els moments que transcorren fins que es desperten i dormen al matí, murmuren històries idíl·liques a les oïdes. Els sis músics i els dos fantasmes que componen la banda estan de gira europea, però el concert que van oferir en Biarritz era l'únic al País Basc. Estaran en Guíxols, Catalunya, el 19 de juliol.