Ikasketaz kazetaria eta bokazioz liburuzaina, Erronkariko eta Berako liburutegietan aritu ondoren, duela sei urtez geroztik Aurizberriko liburuzaina da. Pirinio aldeko liburutegi txikian 3.000 pertsona ingururi ematen die zerbitzua bai haren egoitzan, bai etxez etxe liburutegi mugikorraren bidez. Sari garrantzitsuak jaso ditu: 2016an 5.000 biztanle baino gutxiagoko udalerrien proiektu onenaren Espainiako María Moliner Saria, 2017an Espainiar Estatuko liburutegi mugikor onenaren saria, eta iaz Irakurketa Sustatzeko María Moliner Sarian accesita lortu zuen. Urtarrilean beste berri on bat izan dute: Biblioneta. Nafarroako Gobernuaren dirulaguntzaren bidez liburuak etxez etxe banatzeko ibilgailua dute orain.
Per què es diu Berragu, una biblioteca mòbil?
Perquè aquest és el nom de la muntanya que veiem des de la finestra.
En què consisteix exactament?
El projecte Berragu va ser posat en marxa en 1998 per Martin Saragueta, el bibliotecari anterior, per a donar servei a domicili als habitants de 30 pobles dels Pirineus. Jo he fet algunes novetats i ara he afegit als usuaris individuals alguns col·lectius: Els centres escolars d'Erro, Auritz, Lakabe, Garralda i Luzaide-Arnegi, Irati Irratia, la residència d'ancians Amma Ibañeta, el centre de menors Zandueta i els euskaltegis d'AEK, entre altres. En total tenim 200 clients, tant individuals com col·lectius.
Com realitza la distribució?
Surto els dijous a fer la distribució. Tenim tota la comarca dividida en quatre recorreguts i cada setmana faig un. Uns dies abans d'anar-me truco per telèfon als clients per a saber si han acabat els llibres i si volen una mica més. Moltes vegades jo els faig recomanacions i els proposo llibres i vídeos que poden agradar-los.
En alguns pobles, sobretot a l'hivern, es recapten préstecs en un lloc on no hi ha necessitat d'anar de casa a casa, i jo vaig allí a buscar-los. En Valcarlos, per exemple, els recullen en la perruqueria. De totes maneres, ara amb la nova furgoneta és molt més fàcil moure's.
La Biblioneta ha arribat al gener. No és una bona notícia?
Sí. El Govern de Navarra ens ha concedit una subvenció especial de 22.000 euros i nosaltres hem pogut dissenyar el tipus de vehicle que necessitàvem per a aquest servei. Està fet a la nostra mesura. La decoració també és molt bonica i cridanera i serveix per a promocionar el servei. Quan va arribar la Biblioneta va sortir molta gent a rebre-li i els nens li van preparar una bonica pancarta de benvinguda. Va ser molt emocionant per a tots i també per als representants del Departament de Cultura.
Com feies la distribució fins ara?
El meu cotxe vell, com vaig poder. Però, en fi, no m'ha fallat més que una vegada.
Als Pirineus els hiverns són molt llargs. Com te les arregles amb la neu?
Record que el primer hivern la capa de neu era més alta que jo. L'electricitat s'anava amb freqüència i jo no coneixia bé les meves caminades ni els meus clients. Als pobles d'aquí, per exemple, més que noms de carrer i cognoms s'usen noms de cases, i a més, molta gent té sobrenoms de noms, mentre que jo en les fitxes només tenia noms i cognoms oficials. Em va costar treball conèixer-ho tot. D'altra banda, a l'hivern organitzo les meves excursions a vegades segons les condicions meteorològiques: El de Valcarlos i el d'Aezkoa són els més durs. Quan hi ha molta neu els deixo per a una altra setmana i vaig a Arce o Erro.
Quant cafè prens en els dies de distribució?
El primer any no m'atrevia a dir que no, i agafava a molts. Ara he après i no tant, però una cosa calenta sempre s'agraeix sobretot en els dies freds. Jo vaig molt a gust a la gent i ells m'acullen amablement a la seva casa. El mal és que vaig amb molt poc temps, sempre amb pressa. Ells estan molt tranquils i amb ganes de parlar, i jo al revés. Jo crec que hem de millorar per a poder dedicar més temps a la gent.Les
retallades ens van obligar a baixar el nombre d'hores de repartiment, però ara amb el nou director general hem pogut ampliar el nombre d'hores mantenint l'horari de la residència.
És evident que t'agrada ser bibliotecari de camp.
Sí. Moltíssim. Vaig estar quatre anys a Roncal abans de venir aquí i, superats per l'oposició, vaig aconseguir la plaça de Bera. Vaig ser allí quan la bibliotecària que era aquí va demanar el canvi d'ubicació per a la Biblioteca de Navarra, a Pamplona. Soc aquí molt prop de la gent. És molt enriquidor personal i professionalment i crec que tots els bibliotecaris haurien de passar per aquesta experiència.
Jo crec que des dels serveis de les biblioteques s'està impulsant el model de biblioteca inpersonal, i jo no estic d'acord. Per contra, volen donar importància a la biblioteca social per a fomentar la lectura en els grups. Jo crec que hauríem de donar un tracte tan pròxim a tothom i no centrar-nos només en els col·lectius.
D'altra banda, crec que també és necessària la flexibilitat en aquest ofici. Si em ve un client d'Abaurrea Alta després de recórrer vint-i-quatre quilòmetres no el manaré amb les mans buides perquè no ha portat la targeta de la biblioteca.
Tenir vocació és molt important i avui dia estem realitzant projectes molt bonics a les biblioteques petites dels pobles.
Què li dona la biblioteca a un poble petit?
La biblioteca és un punt de trobada. A les tardes no hi ha res més obert a l'hivern i ve molta gent a la biblioteca. Els que acudeixen a l'escola de música, al frontó o a la botiga, els que treballen aquí i els nens són els que més acudeixen. Aquí estem molt a gust, molt bé, i realitzem tot tipus d'activitats per a adults i petits: cursos d'informàtica, contacontes, xerrades…
Altres bibliotecaris es queixen que les coses que organitzen en les grans biblioteques són poc freqüentades. Aquí tot el contrari. Tenim divuit cadires i moltes vegades es reuneixen més de 40 persones.
Com no tenim diners, normalment convidem a persones, associacions i col·lectius de la zona a donar tallers i xerrades a canvi de diners. A vegades venen escriptors a presentar els seus llibres.
La gent viu més tranquil·la als pobles?
La diferència entre els nens i nenes d'aquí i els que venen de Pamplona els divendres o l'estiu és notòria. Els de Pamplona demanen de seguida wifi, tauleta… no tenen tanta tranquil·litat per a llegir un llibre, pintar o estar tranquils. A més, la connexió a Internet d'aquí és molt lenta i no tenen cap paciència.
"En aquesta biblioteca, els temes pirinencs són els més llegits, tenen molt més èxit que Dolores Rodó"
Sempre has tingut clar que volies viure en un petit poble?
Soc de Pamplona, però el meu pare era mestre i caminava pels pobles, així que durant el curs anàvem amb ell. Tornàvem a Pamplona a l'estiu. Jo porto més de vint anys vivint fora de la ciutat. Actualment viu en Arriasgoti-Lizoain, un poble de vuit habitants, Urrizelki. Molt tranquil. La meva parella és pastor, com era el seu pare, fem formatge i vivim a un altre ritme. Quan vaig a la Biblioteca de Navarra penso que tota la meva petita biblioteca entra en el seu bany. No vull això per a mi.
Com és el projecte que ara us han premiat?
Es diu “La muntanya dels contes”. Hem fet una espècie d'història entre contes clàssics i nous. Entorn d'això hem estructurat totes les iniciatives dutes a terme al llarg de l'any. Alguns d'ells han estat molt innovadors. Un, per exemple, es deia “Contes amb gossos”. Els dos nens amb dislèxia llegien contes als gossos i va sortir molt bé perquè els nens van sentir que els animals no els estaven jutjant contínuament. Una altra proposta va ser “Landarte”. Convertim el poble en escenari d'un conte amb l'ajuda de l'artista Leire Urbeltz. Els clients eren els personatges d'aquest conte i les noves tecnologies la màgia del conte. Ha estat molt bonic.
Ara tenim un altre projecte: L'anomenada “Érase una vegada vuit biblioteques”, l'estem fent en col·laboració amb altres set petites biblioteques. Cada biblioteca ha preparat la guia de lectura d'un conte, activitats i tallers, i estem passant un mes a mes d'una biblioteca a una altra. És un treball col·laboratiu, molt interessant.
Quin tipus de llibres són els que més agraden als teus clients?
Cada any fem una llista amb els deu llibres més llegits i normalment aquí sempre apareixen els temes pirinencs, els autors dels mateixos o treballs relacionats amb la tradició i la vida d'aquí. Sens dubte tenen molt més èxit que Dolores Rodó.
La participació dels clients en la compra de llibres em sembla molt important. Jo sempre tracte de satisfer les seves demandes. Ara acaben de pujar els nostres pressupostos i estem millor a les biblioteques dels pobles.
Per què és bo llegir?
Els llibres, les històries en general, ens obren finestres. Ens donen a conèixer molts mons. Ens donen un altre punt de vista per a mirar el món.
“Ni beti landa eremuko liburuzaina izan naiz. Behin, formakuntza ikastaro batean, egokitu zitzaidan Nafarroako Liburutegi orokorrean jendaurrean aritzea. Ostiral arratsaldea zen eta ikaragarrizko jendetza zebilen liburu-maileguan. Harrera-mahaian nengoela, gure lana supermerkatuko kutxazainena iruditu zitzaidan, bizi-bizi maileguak egiten, jendeari kasik begiratu gabe. Orduan, nire modura aritzea erabaki nuen: ‘Kaixo, zer moduz zaude…’, esanez agurtzen nituen bezeroak eta bere izenez deitzen nien, txartelean izena agertzen delako. Eta galdetzen nien ea itzultzen ari ziren liburua haien gustukoa izan zen edo ea estilo horretako beste bat nahi ote zuten. Nobedade interesgarriak komentatzen nizkien edo laguntzarik behar ote zuten galdetu, adibidez, liburuen erreserbak on-line egiteko.
Nire ondoan zegoen lankideak esaten zidan azkarrago ibiltzeko ilara ikaragarria sortzen ari zelako nire postuan. Ilara gero eta gehiago luzatzen ari zela ikusita erabiltzaileei eskatu zieten beste postuetatik pasatzeko. Baina hura sorpresa! Nire ilara luzeko pertsona bakar bat joan zen. Beste guztiek esan zuten nirekin nahiago zutela. Nik uste dut jendeak eskertzen duela zerbitzua ez horren hotza izatea, egiten ari ginen ikastaroan kontrakoa esaten baziguten ere. Han zioten erabiltzaileek autonomoak izan behar dutela eta ez dutela langileen laguntzaren menpe egon behar. Areago, ez dela harreman zuzenik izan behar bezeroekin. Nik azaldu nien erabat kontrakoa egiten dudala, izan ere, etxez etxe joaten naiz liburuak eramaten. Jarrera hotz hori ez dut ulertzen”.
“Nafarroako Liburutegien legeak dio 3.000 biztanle baino gehiago behar direla liburutegi publikoa izateko. Guk hiru bailara behar ditugu kopuru hori lortzeko: Erroibar, Artzibar, Aezkoa eta zenbait herri: Auritz, Orreaga, Orotz-Betelu eta Luzaide-Arnegi.
Erronkariko liburutegian Erronkari eta Zaraitzuko biztanleak hartzen dituzte, denera, 2.700 inguru. Ez dira 3.000ko gutxiengora iristen, baina zerbitzua mantentzen da oso garrantzitsua delako eta, gainera, liburutegi hori Nafarroako zaharrenetakoa delako. Espainiar Estatuan, hala ere, legea are zorrotzagoa da, han 5.000 biztanle izan behar dira”.
“Liburuzainok, maileguez gain, beste zeregin bat badugu. Gure bezeroek gauza gehiago eskatzen digute. Azken finean, ia dena dago interneten eta guk lortu behar duguna da liburutegiak kultura zabaltzeko tokiak izatea. Jarduerak, ikastaroak, solasaldiak, jokoen bidez hurbildu liburuetara… irakurketa beste ikuspuntu batetik begiratzeko moduak eskatzen dizkigute. Hori da gehien baloratzen dutena, eta ez horrenbeste liburu gehiago edo gutxiago izatea. Horregatik saiatzen gara, gero eta gehiago, haiengana bideratutako ekimen berritzaileak antolatzen”.
Després de deixar enrere el mes d'abril dels llibres, les biblioteques i els seus beneficis, des de Kabiak Sahrauí volem recordar el costat fosc de la seva història, que cobra major importància en la defensa de la identitat i la supervivència dels pobles. Estem parlant de la... [+]