La rebel·lió d'aquests Guerrers va esclatar al novembre. La protesta, en un principi contrària a la pujada del preu dels carburants, no va trigar a reunir altres reivindicacions: millorar el poder adquisitiu, reduir els impostos, dimissió de Macron, canviar el sistema... El president francès el va qualificar de "gran debat nacional" en el seu intent de "tranquil·litzar les coses". Però l'endemà d'acabar el debat, el 16 de març, unes 10.000 jaquetes grogues es van manifestar a París i es van produir “accions violentes per a trencar comerços, quioscos i aparadors”.
Amb l'excusa d'aquests "grups violents", Macron ha respost prohibint les manifestacions en els llocs més importants com el Camp Elisi de París, la plaça Pey-Berland de Bordeus o la plaça del Capitoli de Tolosa d'Occitània. Segons Macron, es tracta d'actes "criminals" en els quals el Govern ha de ser "fort". Se sent amo del carrer i ha triat el camí de la repressió per a evitar l'impacte global de la revolta social.
Com qualsevol president del Govern, Macron sap que el conflicte social se solucionarà a través del diàleg per a resoldre les reivindicacions. Prendre el carrer, manar les mobilitzacions fora dels espais principals i posar el focus de la revolta en aquests “grups violents”, retardant les solucions, és agreujar la situació i convertir-la en un polvorí. La repressió no és el camí.
Amb les paraules del poeta Vicent Andrés Estellés, soc un entre tants casos, i no un cas aïllat, rar o extraordinari. Desgraciadament, no. Entre punts, un. En concret, segons el Consell d'Europa, i entre altres institucions de gran trajectòria com Save the Children, jo soc... [+]
Palestina, mediatikoki aurkeztua ez den bezala, aipatu zen joan den larunbatean Makean, mintzaldi, tailer, merkatu eta kontzertuen bidez.