Orexa és un dels pobles més petits de Guipúscoa, amb 122 habitants. En els últims mesos, no obstant això, s'han rebut diferents reconeixements i premis a través de projectes que mantenen i promouen la vida rural de la població local, associacions i institucions: La cooperativa Oihan Txiki va aconseguir al desembre la medalla d'or dels World Cheese Awards, i al gener, les Associacions de Desenvolupament Rural de Guipúscoa han atorgat el premi Landaola al projecte ‘Orexa Bizirik’. Aquest últim premi ha estat un reconeixement a la labor que han realitzat durant anys per a mantenir viu al poble.
Iker Karrera, membre de Tolomendi, va explicar en l'emissora Ataria de Tolosaldea que van decidir atorgar el premi Landaola d'institucions públiques al projecte ‘Orexa Bizirik’ per a subratllar l'esforç que s'està fent en aquests anys com a poble. “Segueixen fermament en aquest intent de ser un poble viu cada any, cada legislatura, amb un projecte o un altre”, afirmava. Carrera destacava el treball conjunt de tots i totes, sent un poble petit. El projecte, segons ha explicat, part de la col·laboració entre diferents generacions i de l'esforç col·lectiu de la ciutadania en general.
El projecte de la cooperativa Oihan Txiki, el desenvolupament de l'habitatge, l'aposta per garantir les infraestructures bàsiques en el municipi… Les iniciatives que s'han posat en marxa per a revitalitzar Orexa es divideixen en cinc àrees: medi ambient, energia, comunicació, i una cooperativa i un allotjament que treballen de gom a gom entre la ciutadania. L'últim assoliment ha estat reobrir l'hostal. “Al desembre l'hostal ha obert un any. Hem intentat donar una altra volta a això: no és només un lloc dedicat a l'hostaleria, és un punt de trobada de la ciutadania i un punt d'acolliment per als qui s'acosten a nosaltres”, deia l'alcalde Eneko Maioz en el programa Landaberri d'Euskadi Irratia. D'altra banda, volen que l'Hostal sigui un punt de referència per als productes locals
Encara que recentment ha estat nomenat ‘Orexa Bizirik’, l'alcalde Maioz destaca que els inicis d'aquest projecte es van donar fa gairebé trenta anys. “Llavors ja van començar a pensar què es podia fer perquè els joves es quedessin al poble. Van veure la importància de crear un agent econòmic i una oportunitat de treball, i llavors es va posar en marxa la cooperativa”.
Com en aquell moment, en el projecte actual, el repte és que els joves es quedin al poble i facin un poble viu. “Des de l'Ajuntament el tenim clar: Hem nomenat a Orexa Bizirik com a projecte de país perquè creiem que això no pot ser un projecte de l'Ajuntament, sinó que ha de ser un projecte compartit per tot el poble”. Aquest ha estat, en opinió de Maioz, el valor real que s'ha volgut premiar amb el premi Landaola: que els orexarras siguin els impulsors dels projectes que s'inicien en aquests anys.
Duela lau urte abiatu zuten Azpeitian Enkarguk proiektua, Udalaren, Urkome Landa Garapen Elkartearen eta Azpeitiako eta Gipuzkoako merkatari txikien elkarteen artean. “Orain proiektua bigarren fasera eraman dugu, eta Azkoitian sortu dugu antzeko egitasmoa, bere izenarekin:... [+]
Donostiako Amara auzoko Izko ileapaindegi ekologikoak 40 urte bete berri ditu. Familia-enpresa txikia da, eta hasieratik izan zuten sortzaileek ile-apainketan erabiltzen ziren produktuekiko kezka. “Erabiltzaileen azalarentzat oso bortzitzak dira produktu gehienak, baina... [+]
Ubidekoak (Bizkaia) dira Imanol Iturriotz eta Aritz Bengoa gazteak. “Lagunak gara txikitatik, eta beti izan dugu buruan abeltzaintza proiektu bat martxan jartzeko ideia”, azaldu du Iturriotzek. Nekazaritzari lotutako ikasketak izan ez arren, baserri munduarekin eta... [+]
Iruñean bizi ziren Iñaki Zoko Lamarka eta Andoni Arizkuren Eseberri gazteak, baina familiaren herriarekin, Otsagabiarekin, lotura estua zuten biek betidanik. “Lehen, asteburuetan eta udan etortzen ginen eta duela urte batzuk bizitzera etorri ginen”, dio... [+]
Gipuzkoako hamaika txokotatik gerturatutako hamarka lagun elkartu ziren otsailaren 23an Amillubiko lehen auzo(p)lanera. Biolur elkarteak bultzatutako proiektu kolektiboa da Amillubi, agroekologian sakontzeko eta Gipuzkoako etorkizuneko elikadura erronkei heltzeko asmoz Zestoako... [+]
Emakume bakoitzaren errelatotik abiatuta, lurrari eta elikadurari buruzko jakituria kolektibizatu eta sukaldeko iruditegia irauli nahi ditu Ziminttere proiektuak, mahai baten bueltan, sukaldean bertan eta elikagaiak eskutan darabiltzaten bitartean.