En estudiar economia mai he vist el concepte de vaga, a pesar que el vincle entre ells és molt directe. La raó és evident: el poder econòmic defineix el que és l'economia. En la vaga de dones la invisibilitat és doble, perquè l'anàlisi es fa amb les ulleres de capital i homes. Aprofito aquest temps per a recordar alguns dels quals hem fet aquí.

En 1889, en el barri de Santutxu de Bilbao existien unes poques fàbriques. Entre elles es trobava un celler de txakoli i una fàbrica de cigarrets. La majoria dels treballadors eren dones, amb condicions laborals precàries: salari de misèria i horari de treball sense fi. Les dones van iniciar una vaga el passat 8 de març, en la qual a més de millorar les condicions laborals, el director de la planta rebutjava la producció perquè els cigarrets eren de mala qualitat. Cal destacar que el tabac era de molt baixa qualitat i que la mecanització generava una major pressió en el personal. L'administrador va ser llançat per la finestra i en cinc dies les dones van obtenir el que els demanaven.

En 1903, pocs anys després, les dones obreres de Pamplona van ser protagonistes d'un altre conflicte. L'empresa Calçats López treballava amb dones molt joves, moltes d'elles nens. A més de les males condicions laborals, l'empresa volia aplicar una reducció salarial, davant el que a l'abril d'aquest any 48 dels 60 treballadors van iniciar una vaga.

En 1905 les dones van realitzar una vaga de lloguer a Barakaldo i Sestao. Els sindicats d'aquesta època van acordar posar en marxa vagues de lloguer per a fer front als creixents costos de l'habitatge. Els propietaris van posar en marxa els desnonaments però a Barakaldo les dones es van enfrontar ocupant els carrers amb els seus parament i mobiliari per a evitar els desnonaments. Es van paralitzar tots els mitjans de transport, inclòs el tren que connectava amb Bilbao. El conflicte va saltar a la veïna Sestao: 2.000 famílies estaven en vaga. Els Alts Forns de Biscaia, les drassanes del Nervión i els tipografos van començar la vaga. Malgrat declarar l'estat de guerra, la vida econòmica del Gran Bilbao es va quedar en un mes.

Dècades més tard, les dones de Pamplona es van sumar a la vaga general del franquisme. A causa dels preus dels ous i l'oli, les dones van iniciar una protesta en el Mercat de l'Eixample, que va propiciar una vaga general de quatre dies.Són
moltes les vagues en les quals les dones han estat les protagonistes. No tenim més que seguir el fil morat que uneix les vagues d'avui i d'ahir, incloent-hi la vaga general feminista.