El 2 de febrer, dissabte a la tarda, vaig veure a unes dues-centes persones vestides de groc reunides en el pont Pannecau, escoltant apassionadament les paraules d'un revolucionari professional basc que parlava de l'anunciada cimera del G7 del mes d'agost. Txirrita li voldria: els pals de les banderes franceses basques suraven en l'aire, en un ambient bastant tranquil, en comparació amb la resta de les regions.

Fa ja quatre mesos que l'actualitat transfronterera té aquest color i es difonen els desitjos de persecució a través de diferents mitjans. No obstant això, en aquesta agressió són tots els que estan en contra de l'Estat: els abertzales, per descomptat, i també els ideòlegs d'extrema esquerra i dreta. Un líder de les armilles grogues va informar, en el micro d'un periodista italià, que els paramilitars estaven disposats a fer una crida per a prendre el poder a França. Iduriz Macron acabarà el seu guillotinat!

El moviment és clàssic: per objectius d'insurrecció tan evidents com per la pobresa real que ens fa plorar, mentre uns parlen el paradís de les 76 verges i altres el País Basc socialista, sempre hi ha algú disposat a creure (i a morir) en aquests lemes.