El 6 d'octubre de 2016 va portar la notícia que l'escriptor Mayi Pelot havia mort, “un dels pioners a escriure contes futuristes en basc”. Aquesta notícia destacava més detalls sobre l'aportació de Pelot: la seva aparició en la societat Maiatz des dels seus inicis, la seva participació en la creació de la revista, i la publicació al maig de dues col·leccions de contes futuristes: Records de demà (1985) i Telecomunicació (1987). També va escriure: una obra sobre el pensament hinduista i diversos poemes.

L'homenatge es durà a terme el 16 de març de 2019. En primer lloc, en la taula rodona, Josune Muñoz, directora de l'espai Skolastika, dedicat a l'estudi de la literatura de les dones en el món, Itxaro Borda, que va conèixer de primera mà a Pelot, sobretot en les reunions de Maig, i Arrate Hidalgo, que ha editat i traduït obres de ciència-ficció i ha organitzat un festival sobre aquest tema. El programa tractarà sobre la trajectòria de l'autor, els records de l'època en la qual va publicar les seves obres i el panorama de la ciència-ficció feminista. A continuació, els membres del pòdcast literari "Arxiu de Jerezade" faran una lectura dramàtica dels textos de Pelot. D'altra banda, l'editorial Maiatz ha reeditat tota l'obra de Pelot en un sol tom, entre altres coses, Borda, i aprofitaran l'ocasió per a presentar el llibre. En finalitzar, Amaia Álvarez, membre d'Uria Sareinak i organitzadora del grup, ens ha explicat que oferiran un lunch, “per a comentar conjuntament el que fins llavors s'ha dit i oïda”.

“Per a recuperar a les escriptores de l'oblit”

Sareinak no sols homenatjarà a Pelot, sinó que també ho farà amb motiu del seu aniversari. Així ens ho explica Álvarez Uria: “El grup va néixer en 2007 amb l'objectiu de mirar a la literatura basca des d'una perspectiva feminista, i dins d'aquest objectiu està, entre altres coses, la recuperació de les dones escriptores des de l'oblit”. Per exemple, fa dos anys, van fer el reconeixement a Marijane Minaberri, al costat de l'associació de basca de Baigorri, i enguany, han volgut fer una cosa semblant. Segons Álvarez Uria, “són petits homenatges els que hem organitzat, petits esforços per a donar a conèixer a aquests creadors i reconèixer la seva aportació”. En qualsevol cas, ha assenyalat que el procés d'elaboració dels mateixos ha estat “bell ”, ja que la gent de l'entorn ha mostrat una actitud càlida i agraïda. Finalment, Álvarez Uria ha destacat que aquest tipus d'actes són enriquidors, ja que en el procés d'organització d'enguany “han pogut matisar la fotografia panoràmica de la literatura basca de fa gairebé 40 anys”.

Precursor de la ciència-ficció en basca

Un dels pioners de la ciència-ficció en la literatura basca és, sobretot, Pelot. Álvarez Uria: “Igual que la sèrie Black Mirror mira a alguns de les pors o preocupacions més importants de la nostra època, els seus contes futuristes i les seves històries de ciència-ficció miraven els conflictes de llavors. O com The Handmaid’s tali distòpia parla de l'opressió de les dones i de les normes de gènere, les seves narracions ens mostren les relacions entre homes i dones i les dones que prenen el poder”.

En qualsevol cas, les veus que hem portat a aquest article també li han posat l'accent en altres característiques. Segons ens compta Muñoz, per exemple, Pelot va superar “el nou basc, el batua, la reticència d'utilitzar-lo en qualsevol tema”, va fer “un esforç per acostar l'espiritualitat oriental” i va rellegir “el món clàssic i la mitologia”. Per part seva, Itxaro Borda ens parla de la seva “humilitat i de la intenció d'insistir en el seu camí”. I afegeix: “Em crida l'atenció i em cridava l'atenció llavors, en crear les seves fantasies, com inventava el basc, el·líptic, com si el verb desaparegués en l'espai. Al principi és difícil de llegir, però després, segons es va acostumant, creix un ambient especial en la ment del lector”.

Hidalgo, igual que Borda, ha esmentat el treball del llenguatge: “Per a mi és molt significatiu el que va fer amb els neologismes en el que al basc es refereix. En les entrevistes va deixar clar que el basc era capaç de ser l'idioma de la ciència i, per tant, de la ciència-ficció, encara que predominés l'anglès i el grec. Per tant, en els seus contes hi ha una infinitat de neologismes que va utilitzar per a descriure els mons del futur, creant espais intel·ligibles i interessants entre la seva imaginació i el lector. Pelot nomenava a Ray Bradbury entre les seves fonts, i crec que és evident en els moments més poètics dels seus contes. I jo agraeixo molt cada aportació dels qui exploren el costat poètic de la ciència-ficció”.

Hidalgo coneix molt bé el món de la ciència-ficció, però en 2010 va conèixer per primera vegada l'obra de Pelot, en la qual descobria “ciència-ficció escrita en anglès per dones i feministes”. Hidalgo, que en aquells dies vivia al Regne Unit, no va continuar amb la seva cerca. En 2017, no obstant això, va tornar a Bilbao “i al basc” i va tornar a buscar: “Vaig veure que els records de demà estaven en internet i vaig començar a llegir-los, juntament amb l'equip de ciència-ficció de Zarautz. Va ser una experiència molt especial per a mi, també per al grup, perquè en la seva ficció el mirall està molt prop de nosaltres: va ser una experiència diferent, després de punt mirar en els miralls dels problemes dels escriptors estatunidencs”.

La teranyina de les pilotes

Les dones autores són sovint llegides fora del seu temps i context, i aquest aïllament perjudica la interpretació i el reconeixement de la seva obra. No és el que jo dic, sinó Joanna Russ, que fa gairebé 40 anys va estudiar els mecanismes de destrucció de la literatura escrita per dones –i, per cert, també va escriure obres de ciència-ficció–. Per a evitar aquest aïllament hem demanat als nostres ponents que cusen una teranyina al voltant de Pelot.

Muñoz ho ha situat en diverses xarxes: “Cronològicament, és un dels autors que en les dècades dels 70 i 80 pretenien obrir noves vies i formes lingüístiques i literàries. Quant als gèneres i temes literaris que va conrear, jo ho col·locaria entre els escriptors més atrevits i amb més imaginació. Finalment, diria que és un clar exemple de les dones escriptores que hem de recuperar i reivindicar”.

Segons Hidalgo, la majoria dels referents de ciència-ficció de Pelot van ser homes, segons ens compta el mateix autor en les seves entrevistes. A més, l'ambient polític de la dècada dels 80 occidentals també és notable en la seva ficció, “especialment el terror d'un conflicte atòmic derivat de la Guerra Freda i el desenvolupament de la consciència sobre la contaminació”.

En qualsevol cas, Hidalgo també ens ha representat una xarxa diferent: El propi Pelot cita “l'estètica de l'Heroic Fantasy que es va posar de moda en la dècada dels 80 i com ho reflecteix en el conte Plist-plast. La Ursula K. En aquest conte veig la mà de Le Guin i la d'un altre escriptor d'avui que tracta sobre el treball de les dones i els conflictes invisibles entre les dones: La mà de l'argentina Laura Ponce. Aquesta xarxa no és necessàriament irreal, encara que jo l'hagi intuït o inventat. Al cap i a la fi, la ficció de Pelot sempre es bolcarà en les entrevistes amb les ficcions d'avui i de demà. Aquesta és, almenys, la meva esperança”.

Obrim el camí, seguim el camí

“En la mesura en què la ciència-ficció en basca comença a desenvolupar-se i a arribar a la complexitat, espero que Mayi Pelot, a més de ser considerada ‘la dona pionera de la ciència-ficció basca’, rebi l'atenció que mereix la seva ficció: tant en el camp de la ciència-ficció com en el de la literatura en general”, diu Hidalgo.

Borda també ha esmentat aquesta necessitat d'historiografia, destacant la col·lecció de tot el treball de Pelot: “Els lectors interessats podran accedir a aquesta col·lecció i recol·locar-la en les xarxes d'interès de la literatura, per ser una fita, si en algun moment calgués fer història de la ciència-ficció en basca”.

A més d'enrere, mirant cap endavant, Muñoz ens explica que “hem arribat a un cert oasi”. Aquest any dues dones han publicat treballs de ciència-ficció en basca: El món que Maite Darceles porta en el Cor (Alberdania) i Garazi Albizua la Naturalesa (Denonartean). És el principi d'alguna cosa? Així ho creu Muñoz, i Hidalgo ens reafirma en les seves sospites, avançant que enguany arribaran dues publicacions molt especials. “Crec que estem a les portes d'una època molt desastrosa per a la ciència-ficció en basca, i aquesta reaparició de la ficció de Mayi Pelot és un senyal immillorable”, ha resumit.

Per tant, aquest lector, ja saps, si vols saber més sobre l'obra de Pelot i imaginar possibles futurs, aquest dissabte, a partir de les 5 de la tarda, tens una cita en el gaztetxe Zizpa de Baiona.