He viscut dues vagues feministes. Només han estat dos, però ja em queden lluny altres 8 de març, que ens donaven “felicitats”, que tenien forma de flors o bombons, que et convidaven a continuar sent el millor cuidador de casa. No està lluny en el temps, però sí en l'espai –físic i mental–, almenys en el meu. Això em sembla un assoliment ideològic, un pas. Una vaga requereix implicacions, les vagues són incòmodes i la incomoditat –i el contacte amb l'economia– mou les coses d'un costat a un altre.
La qüestió és a quin costat mou la fitxa el poder. És clar que per a les empreses que calciguen a les dones* treballadores, per als homes que no es preocupen de la cura o per als diferents agents que legitimen la violència, els estereotips… era molt més fàcil el temps de les flors. Però quan no es poden frenar els moviments al carrer, l'estratègia habitual és la “fusió”, però neutralitzant la part ideològica i assumint la part estètica. Heu vist els meravellosos vídeos del Moviment Feminista d'Euskal Herria sobre el concepte de “blanqueig morat” de la mà de la humorista Beatriz Egizabal. El blanqueig morat és, entre altres coses, que Iberdrola organitzi aquests dies concursos de contes sobre “dones”, o que els homes de l'Ajuntament de Vitòria-Gasteiz vulguin treure's una foto col·lectiva amb motiu del 8 de març, després del desallotjament de l'espai feminista Talka… Després ve l'adhesió de la reina d'Espanya i no abordar el problema de centenars de palles virals. I això, amics, no és la “culpa” del moviment feminista. Aquesta és una tècnica de supervivència del sistema. Però sembla que assenyalar qualsevol possible punt feble del moviment és un motiu d'alegria per a molts. “Us esteu malament”.
A l'heteropatriarcado capitalista, sabem qui són els enemics, no ho hem oblidat mai, els visibilitzem. I si Ana botí diu que el 8 de març d'enguany ha posat una xapa habitada en la punta del nas, no, no és perquè el feminisme hagi fracassat en el discurs, no és perquè no ressalta el factor d'opressió de classe, no és perquè volem lluitar al costat de botí. No creiem en la mentida del “feminisme liberal”, ja sabeu tant. Fins i tot s'avorreix un a donar-li explicacions.
Si us plau, la següent que ve a fer un volt pel bidegorri per a menysprear una de les mobilitzacions més fortes dels últims anys. Els rams estaven fora de lloc, però els rams de consell ens treien el cap al capdavant.