Ens han col·locat un mirall en el portal de la casa, en la part superior del mur de l'escala. Era un cercle de manera semicircular, semblança als miralls retrovisors dels cotxes. Ens ha sorprès aquesta nova i estranya presència. Encara que no és una cambra, hem sentit el desig d'escriure “El Germà Major et cuida”. La nostra primera hipòtesi és que algú ha demanat que s'instal·li aquest artefacte després d'haver viscut una sorpresa. Potser un intent de violació d'un desconegut. Potser l'ex parella assetjadora s'hagi amagat en els foscos racons del porxo. En les escenes imaginades, la víctima és una dona i l'agressor un home.
Aviat la meva veïna, també dona jove i feminista, m'ha escrit: “Senti, diria que això no estava al migdia… ”, i una foto del mirall. Li vaig dir que també jo ho havia notat i que m'havia molestat. Ens avisa d'un perill que no hem percebut fins ara. Em va respondre: “Jo mai vaig pensar que una cosa dolenta pogués passar en el portal. Fins que aparegui el mirall maleït!”.
Escrivim a l'amo de la casa. Resposta: "No ha passat res. L'objectiu és veure totes les zones cegues per a generar més seguretat”. És maca. La majoria del barri i els nostres patrons han decidit que és per al nostre bé. Amb aquesta decisió paternalista, no obstant això, ens han creat una nova preocupació. Més ben dit, un fantasma. El fantasma que les dones coneixem tan bé: el terror sexual. En el número 2014 d'Argia, vaig escriure en l'article Kontuz, la societat patriarcal utilitza el fantasma de la violació per a mantenir a les dones en el control, promovent constantment la dependència i la por. “Atenció! Ves amb compte!”, em diu cada dia el repugnant mirall.
Però us falta una dada per a entendre el context: Viu al carrer San Francisco de Bilbao. L'Oficina de Turisme aconsellava als estrangers que no vinguessin fins fa poc aquí, ja que es tracta d'un perill per a la salut. Aquí vivim els miserables de la ciutat, que mai apareixem en les belles imatges de la secció de turisme: immigrants, gitanos, jonkies, prostitutes i marietes o munts de gespes. Bronx bilbaí. El barri està replet d'ertzaines i policies locals per a mantenir l'ordre en el gueto, així com de càmeres de seguretat. Podríem pensar que els policies tenen molta feina, però jo sempre els veig amb humor parlant. De tant en tant s'emporta a algun jovenet magrebí i es fica a la porta perquè la càmera no gravi el que allí ocorre.
Una associació de veïns de Sanfran reclama “més seguretat” per a fer front als robatoris i tripijocs. Un portaveu em va dir que era militant de SOS Racisme: “Entengui que una vella veu la plaça plena d'homes negres i sent inseguretat”. D'altra banda, la Coordinadora de moviments socials denúncia l'estigmatització del barri, les situacions d'exclusió social, els abusos policials i la falta d'educadors de carrer, i organitza iniciatives com l'arròs del món per a celebrar la diversitat i la convivència del barri. Es poden veure els cartells de tots dos als nostres carrers, cadascun amb les seves reivindicacions. En els últims temps també ha aparegut un nou missatge pintat en les parets: Massa immigrants, en basc. Com va dir Katixa Agirre, basquewashing.
Terror sexual + mite de la inseguretat = control social, xenofòbia i sensacionalisme. Dues novetats: 1. El mateix dia que ens han posat un mirall en el pòrtic, una cambra del programa d'Ana Rosa ha recorregut el barri preguntant als veïns blancs sobre narcos i immigrants. 2n A Bilbao, la seu de VOX es troba en Sanfran.