argia.eus
INPRIMATU
Un pressupost petit, un gran talent
Montserrat Auzmendi del Solar 2019ko martxoaren 12a
Mozarten “Txirula magikoa” opera. Opus Lirica Orkestra . Kursaal Auditorioa, otsailak 23.

La temporada d'òpera a Sant Sebastià sembla estar relacionada amb la Quinzena Musical, ja que en aquest festival sí que es compleix amb la programació d'una òpera a l'Auditori Kursaal. A part d'això, en els assajos realitzats per Opus Lirica al llarg de l'any veiem poca gent. És una pena terrible i incomprensible. L'esforç que realitza l'associació Opus Lírica és realment aplaudible. Ofereix bells títols, també bons solistes, i posen sobre l'escenari atractives posades en escena. Llavors, què passa? Potser no màrqueting? O l'escassa protecció de les administracions? Qui sap? Però, això sí, l'última sessió que es va oferir va ser molt divertida.

La Flauta màgica de Mozart és una òpera divertida i veritablement “màgica”. El compositor austríac va estrenar aquesta obra mestra als 35 anys d'edat. Es tracta d'una obra singular amb una imaginació musical impressionant, amb nombroses referències preses de la maçoneria. En aquesta producció de l'Opus Lírica, realitzada en col·laboració amb l'Òpera de Cambra de Navarra, trobem un twist, ja que l'acció es produeix en un somni. A part d'això, la idea original se segueix amb exactitud.

Trobem bones interpretacions. El paper més complicat és, sens dubte, el de la reina de la nit, i la soprano Almudena Jal-Ladi va complir amb pulcritud el seu treball. Cert és que algun agut no va tenir la neteja necessària, però, bo, va interpretar el seu paper amb tota serietat i va treure bé els colors diabòlics. El baix Nika Guliashvili va ser un Sarastro eficient, ben encaixat en el seu rol. Encara així, els cantants més brillants van ser el tenor Marc Sala i la soprano Ainhoa Garmendia. La veu de Marc Sala s'acomodava perfectament a la tesi de Tamino. El cantautor català té un timbre dolç i preciós, i sap molt bé l'emissió de veu. D'altra banda, Ainhoa Garmendia és una soprano molt segura que va dibuixar amb gran expressivitat l'encantadora Pamina.

Haig de destacar l'obra del baríton César San Martín, que va fer un Papageno divertit i ben representat. D'altra banda, la soprano Irene Fraile va interpretar una Papagena fresca. La resta de cantants, el Cor d'Òpera de Sant Sebastià i l'Orquestra Opus Lírica van actuar amb precisió. Bravo!