argia.eus
INPRIMATU
Un nou testimoniatge a la llum
Pederàstia en el seminari de Derio
  • ARGIA compta amb testimoniatges de primera mà d'un altre cas d'abús sexual: menors de pederàstia que també van sofrir durant el franquisme en el seminari de Derio. Una salvatjada estructural que ha romàs silenciosa durant dècades ha sacsejat les institucions de l'Església. Es multipliquen les denúncies de víctimes d'abusos sexuals a les mans de sacerdots. A Euskal Herria, la taca secreta també s'està revelant, gota a gota.
Juan Mari Arregi 2019ko martxoaren 05a
Derioko eraikinak Seminario Handia (ezkerrean) eta Seminario Txikia (eskuinean) biltzen zituen. Azken honetan gertatu ziren sexu-abusuetako batzuk: eskuineko kantoi biribilduan, hirugarren soilaruan zuen bulegoa “zuzendari espiritualak” . (Argazkia: ARGIA
Derioko eraikinak Seminario Handia (ezkerrean) eta Seminario Txikia (eskuinean) biltzen zituen. Azken honetan gertatu ziren sexu-abusuetako batzuk: eskuineko kantoi biribilduan, hirugarren soilaruan zuen bulegoa “zuzendari espiritualak” . (Argazkia: ARGIA)

Les denúncies d'abusos sexuals a menors per part d'eclesiàstics i sacerdots en diverses parts del món també es multipliquen a Euskal Herria. Algunes d'aquestes denúncies s'han vist també acompanyades de bisbes i cardenals, entre altres càrrecs. Al mateix temps, estem veient com el Vaticà ha ocultat i emparat aquests alts càrrecs de l'Església davant la seva actuació. En les últimes setmanes les denúncies s'han centrat en Catalunya, on l'abadia de Montserrat ha tingut el seu epicentre. A Euskal Herria, en canvi, totes les mirades estan ara a l'Escola dels Salesians de Deusto i en la diòcesi de Guipúscoa.

A la fi de febrer ja es van rebre una trentena de denúncies en Salesians Deusto i almenys tres sacerdots estan implicats: José Miguel San Martín, conegut com a Don Txemi, Luis Rojo, ex director del centre ja mort, i un tercer que no ha donat a conèixer el seu nom. No obstant això, les vuit primeres denúncies han estat arxivades per un Jutjat d'Instrucció de Bilbao, que ha prescrit els abusos ocorreguts en la dècada dels 80. Les víctimes han recordat que la prescripció no significa que els agressors siguin innocents i han demanat a l'Església "més fermesa, més transparència i més humilitat".

Amb el que estem veient, podem veure que tot això no és més que una petita part d'un terrible iceberg. Aquest Izeberg va aflorant a poc a poc gràcies a la denúncia d'aquestes víctimes d'abusos sexuals. Aquests abusos van ocórrer fa dècades. Els sacerdots o clergues van ser els agressors, aprofitant el seu poder; i els nens joves van ser víctimes, derrotats per aquesta relació de poder. Les autoritats eclesiàstiques, presidides pel Vaticà, ho van ocultar.

Aquesta situació general d'abusos sexuals en el si de l'Església i les seves institucions religioses ha generat una gran reacció entre la ciutadania, i entre altres coses, el propi Govern d'Espanya ha demanat a la jerarquia de l'Església que l'informi de totes les recerques que ha realitzat sobre la pederàstia, amb un objectiu concret: “És inacceptable que encara estiguem ocultant aquest tipus de fets, cal donar-los més llum”.

Els sacerdots o clergues van ser els agressors, aprofitant el seu poder; i els nens joves van ser víctimes, derrotats per aquesta relació de poder. Les autoritats eclesiàstiques, presidides pel Vaticà, van ocultar tot això

En aquest context, informarem de més abusos sexuals en les següents pàgines: Entre 1954 i 1960 van ser realitzades a menors en el seminari de diòcesi de Derio. Els abusos es van produir per part dels encarregats de la formació dels seminaristes als adolescents de 12 i 15 anys. A més del testimoniatge personal dels qui signen aquestes línies, també ens porta informació col·lectiva a través d'una enquesta oficial que recull els abusos d'un “director espiritual” de Derio. Un altre responsable del mateix seminari també té altres sospites similars.

El Papa, contra el celibat arbitrari

Aquest escàndol a l'interior de l'església és vergonyós, però no sembla que en el futur es vagi a trobar una solució eficaç. L'Església s'ha limitat a expressar la seva pesar per aquests fets, ha demanat perdó en alguns casos, i gairebé sempre ha tingut la intenció d'encobrir els abusos perquè no s'embrutin “casos aïllats”.

En el cim de la pederàstia que el Papa Francesc ha celebrat a Roma amb 190 representants de l'Església Catòlica, dels abusos i de la moral sexual en general es dedueix que no farà canvis substancials i estructurals perquè aquestes situacions doloroses i sagnants no es repeteixin. El Vaticà ha proposat "punts de reflexió", però sense adoptar mesures ni decisions concretes, la qual cosa ha causat "decepció" en les víctimes que esperaven els resultats d'aquest cim. Miguel Hurtado, que va sofrir abusos sexuals en l'abadia de Montserrat, considera que Francisco no ha tingut en compte les seves propostes: “Posar als responsables en mans de la justícia, lliurar els documents als jutges –i no destruir-los com va dir un bisbe–, perdre l'ocupació als abusos sexuals, indemnitzar econòmicament a les víctimes…”.

Una altra de les propostes dels experts que coneixen de prop els abusos sexuals ha estat el celibat opcional –els membres dels ordes religiosos han de viure obligatòriament–. Però el Papa ja ha dit que lluitarà per aquest camí. Francisco sap i és conscient que els bisbes no saben què fer: “El fonamental és que es necessiten programes generals, protocols clars que arribin a totes les conferències dels bisbes”, afirmen.

Però sembla que és el Papa el que no sap què fer davant aquesta taca. Als qui proposen que una de les solucions podria ser el celibat d'elecció, l'argentí ha contestat: “Em ve al capdavant una frase de Sant Pau VI.llaurin, ‘prefereixo morir abans que canviar la llei del celibat’. És una frase valenta, més encara en un moment tan delicat. Crec que el celibat és un do de l'Església. A més, jo no estic d'acord amb el celibat arbitrari, no. És una cosa personal, no ho faré. No em sento capaç de posar-me davant Déu amb tal decisió”.