De la fusta sorgeix més que estella, entre altres expressions... Però el proverbi diu: "Estella per la fusta". Volta del queixal: de la llavor a la planta, llavor a la planta. Molts d'ells han estat Gotzon Garate. Preparada per al gaudi?

Quina fusta, quina estella. Quin tronc, quina estella! Llavor. Era un estúpid, un arno d'aquesta espècie. Per la vena de l'alliso, l'alliso. Quin arbre, quina fruita? Gens de freixe de la tija de la maternitat. Germinar de la llavor. Calboa per la casta i alliso per l'escòria. No podia recollir cireres de la pomera. Estelles d'una fusta. El sorteig de roures és un d'ells. Flor del tipus. No hi ha hi hagi per l'arrel d'Arantza. Va pel pal, pel pal. No hi ha hi hagi per l'arrel del roure. Planta de llavor. De la mateixa fusta. Gra de llavor, vareta de xoriço, de créixens al març. De la llavor el gra i de la fusta l'estella, a qui semblem. El nen del vell murmurava. Al costat de l'alliso brolla l'alliso. De Mairan equivocat no hi ha repugnància directa. Bon raïm, un bon raïm. Bones vinyes, bon raïm. Zozpopa sembla la seva fusta, i la fusta la seva gla. La col el seu mango, el roure el seu gra el seu vinagre.

Els animals i les seves cries han estat utilitzats per a explicar la similitud gairebé sempre genètica. Cabrit per cabra. Cabres amb cap de camero, cabres amb cap de camero. Quins pares, quins fills! Que antics, quins fetges! Pare el ruc, fill el mula. Pare gat, fill miserable. Mamà pica, fill ximple. El fill de l'ovella sempre és el xai. Quin ruc, quin animal! Les guineus de la casta la cua vermella. Fill d'home corpulent, animal. Poll de la parcel·la. Quin nen més petit! El que vulgui als ascendents, igual que als descendents. Similar a l'anterior, posterior a l'anterior. Els nens de la guineu, els pastanagues. Luki nen guineu. Un corb negre, un nen negre. Dels ous de corb, no de colomins. El nen del corb, el de l'esponja. El nen de la perdiu muntanyenc. Casta és que la llebre té por. Ous de remolc sense colomí. Era un gat, una espècie de rosella. El nen del gat, escarbador. De la casta al comte. Algun antic lladre, algun descendent lladre. Cria de lleva, llevat. Tal com era, aquell nen. El nen d'Ora, gos. El fill del llop és el llop. El nen de la pica, etc. Unes piques sordes, nens. Era el nen del Pica, ohoín. Picha, pica. El nen del ratolí, el ratoncillo. Fill de la serp, el de la serp. El nen de l'eriçó neix amb els arços. Bons éssers humans bons fruits. No creix mai de l'oca d'un xec. El gos no fa gats. La merla negra, el nen també.

La resta de temes de la casa també l'han donat. Tal, tal, tal, tal, tal. No hi ha aigua dolça per la font salada. La fulla té a qui semblar-li una casserola. Del cuir al rotlle. Quin tema, quin resultat. Quin teixit, quina tela. No hi ha res malalt degut a la bona cara. És cansat rebolcar-se en el corb. De la sang, la tribu, de la suor, els diners. Quina tela, quin vestit! Quina tela, quina faldilla!