Segons consta en els documents conservats en l'Arxiu Municipal d'Artziniega, en la tarda del 17 de gener de 1771 van arribar tres dones a Venda d'Aigües per a sol·licitar allotjament. Lorenzo d'Urizar era l'amo de la venda i Lorenzo va escoltar les dones que una d'elles s'havia quedat embarassada al setembre en la fira d'Arteko, on es trobava buscant a l'home que l'havia deixat embarassada. Les dones eren biscaïnes i parlaven entre elles en basca. Però Lorenzo també era basc, ho va entendre tot i li ho va explicar a les autoritats. María Antonia, acompanyada de dos amics, buscava a la que havia deixat embarassada per engany. I ho trobaria, com li vaig dir, perquè la cosa s'havia resolt en el plet.
L'endemà, amb l'alcalde al capdavant, Pablo Antonio d'Aldama, Lorenzo i les tres dones van anar a donar a conèixer el cas. L'alcalde va preguntar quina era la Maria Antonia i els va dir que sortissin i esperessin als altres dos. Aviat es va adonar que no es desembolicava en castellà. Veient que María Antonia no sabia castellà, o almenys que no ho sabia bé, l'alcalde li va nomenar intèrpret al mateix Lorenzo perquè era basc. María Antonia era de Dima, tenia trenta anys i era viuda de Joseph de Goioaga. En el seu testimoniatge explica com va ser cuiner en la fira Arteko Landako per a una dona de Bilbao anomenada “pèl postís” (sic) i com va conèixer a Manuel de Carredano de Portugalete. A Carredano li va agradar María Antonia i, dient que ell també era viuda i necessitava una dona, segons el testimoniatge de María Antonia, va aconseguir portar-la al llit al voltant del 20 de setembre.
Veient que estava embarassada, María va anar a buscar a Antonia Carredano a Portugalete. Allí va descobrir que era fals i que Carredano era un home casat. L'home li va oferir diners per a callar, i com María Antonia no estava disposada a acceptar-ho, va decidir acudir a la recerca de justícia.
Però deixem a un costat la qüestió sentimental-sexual que va motivar el judici i tornem sobre el tema del llenguatge. Més endavant veurem en què va quedar el cas.
La història sociolingüística d'Artziniega encara té molt a investigar, és complexa i últimament estem reunint pistes per a donar llum. El cas al qual ens referim en aquesta ocasió és especial, perquè fins ara no hem tingut notícies d'això.
Analitzem amb atenció quina ens mostra aquest judici de 1771 en el panorama sociolingüístic: Per què van necessitar un intèrpret? Les autoritats eren castellanoparlants? Qui era aquest intèrpret?
En primer lloc, cal recordar que en el segle XVIII es va produir un notable retrocés del basc en Aiaraldea, com en molts altres llocs d'Àlaba, així com a la vall de Gordexola. En aquest sentit, Artziniega era especial, ja que les dues llengües havien conviscut amb anterioritat, però no podia deixar de notar el retrocés: Cent anys després del problema amb Manuel de Mezcorta en les Juntes Generals, no sembla que en l'oest d'Aiaraldea fossin els bascos monolingües. Els bascos, en canvi, sí, també en Artziniega. Lorenzo Urizar (o Ulizar) és un bentero aquàtic. D'ell se'ns diu que era veí de la ciutat i euskaldun zaharra (“les oyo i sap del seu basc, en què dho Lorenzo és natiu”). Però era d'Artziniega? Sembla que no; si mirem els registres, veiem que Lorenzo Urizar Etxebarria era un arratiano; Martina Zabalburu de Gordexola estava casada amb Mendibilega i va morir en Artziniega 10 anys després del judici, en 1781. Per tant, no estem davant un basc d'aquí, que venia de fora. Dit sigui de pas, és curiós com en els registres en els quals els seus cognoms són “renegats”, sovint apareix com Lorenzo Ulizar Chavarria.
Llavors, els presents no entenien a María Antonia i per això necessitaven un traductor? Vegem amb atenció el que diu el document:
“Nomeno a Lorenzo d'Ulizar vezino de l'administració de la vila per ynterprete, a qui també jurament, i rezibiendole de nou a l'esmentada Maria Antonia, la present el tenor de l'acte d'ofici, per mitjà de dita ynterprete i per ell mateix, com també per paraules de castellà que comian amb el que estava el ynterprete davant el meu escrivà”.
Si ens fixem en aquesta part, sembla que l'alcalde va parlar en castellà, però també en basc, directament a María Antonia –“per mitjà de dita ynterprete i per ell mateix, com també per moltes paraules de castellà”–. Consultant a l'historiador Aketza Merino, i aprofitant l'experiència que té amb els judicis d'antany, creiem que sí, que l'alcalde Pablo Antonio Aldama va parlar en basc i castellà i que l'intèrpret va actuar per a l'escrivà, ja que aquest era un escrivà en castellà. És difícil imaginar la “foto” exacta de la situació, però creiem que així va ser.
Aquest testimoniatge confirma la presència del basc a la ciutat d'Artziniega a la fi del segle XVIII. No podem extreure conclusions més profundes de moment, però les tenim en el document, d'una banda, els bascos monolingües que han sortit de fora –María Antonia i les seves dues companyes–, per un altre, un bilingüe que viu allí –Lorenzo Urizar– i, finalment, un arxipreste que sembla saber també basc, l'alcalde Pablo Antonio Aldama (nascut en 1739). Finalment, ens apareix un escrivent en castellà, però encara no hem esbrinat qui va ser.
Es tracta, per tant, d'un testimoniatge important, ja que és el primer a utilitzar un intèrpret en basc en Artziniega, i és bastant tard, precisament, en l'època en la qual es va produir el major retrocés del basc en la zona. Estem segurs que com més es parli d'aquests documents, més afloraran.
Encara que aquest article no té per objecte donar detalls sobre el conflicte entre la Dimozarra María Antonia Barrenetxea i el Jarrillero Manuel Carredano, donarem compte almenys de la fi que va tenir el serial: es va demostrar que Juan Manuel Carredano era un home casat i que María Antonia va ser enganyada pels tractes de llençols en la fira d'Artziniega (“actes suales”, diu). Es va ordenar la seva detenció i se li va imposar una dura sentència per cometre adulteri: ingressar a la presó o acudir a prestar servei en els exèrcits. Llavors María Antonia va rebre reparació i justícia? En cas contrari, es va dictar l'ordre de tancar als encausats per fragilitat, lascivia i amancevamiento, és a dir, de romandre en un habitatge en la qual van ser arrestats. Es va decretar que d'ara endavant estaria tancat a casa de Tomasa d'Ulibarri, en Artziniega, i que els dies festius no sortiria més que per a oficis religiosos.
Urriaren 26an Iruña-Veleia Argitu, ez suntsitu jardunaldian Zenbat esku daude Iruña-Veleian aurkitutako ostraken testuetan? ponentzia aurkeztu zuen Joseba Lizeagak
“Han passat 18 anys des que van aparèixer uns 400 grafits en l'excavació, 16 anys des que fos expulsat del camp d'excavacions de Lurmen sense proves científiques i 4 anys des que es va celebrar el judici sense aclarir el tema, podem dir que continuem investigant i els que van... [+]
Avui dia, totes les jerarquies que s'han construït en el nostre món són el resultat d'un procés de colonització mundial. Aquestes jerarquies globals de dominació estan formades per altres jerarquies més específiques entrellaçades, és a dir, clàssiques, ètniques,... [+]
Al juny de fa 18 anys comencem a conèixer els grafits d'Iruña-Veleia. Una bona notícia per als bascos.
Però la situació actual no és tan satisfactòria. D'una banda, la Diputació Foral d'Àlaba (DFA) diu que tots els grafits són falsos, i que els que pensen d'una altra... [+]
Com hem sabut, Joaquín Gorrochategui ha estat guardonat amb el Premi Euskadi de Recerca 2023. SOS Pamplona-Veleia manifesta mitjançant aquest document la seva disconformitat i malestar. En la nostra opinió, el lamentable paper que ha jugat el catedràtic en el cas... [+]