argia.eus
INPRIMATU
Paxkal Irigoyen
Cantant cançons d'amor
  • Vaig ser per la plaça d'Aiherra fins a mitjan Zumarraga a veure el directe de Paxkal Irigoyen. Fins llavors ho havia vist amb alguns dels seus projectes, però per primera vegada hi havia ocasió de veure'ls cantar, ja que aquell dia ens va oferir un directe compost exclusivament de cançons d'amor.
Andrea Zubozki 2019ko otsailaren 05
www.ionmarkel.com
www.ionmarkel.com

Paxkal s'ha instal·lat en un racó del bar Ziaboga, amb una guitarra elèctrica a la mà i un micro a l'altura. Nosaltres, en canvi, ens manteníem a l'una, ferms, enfront de la frescor de l'exterior. Les primeres notes tranquil·litzen ràpidament els desplaçaments i les xerrades en la zona d'allotjament i, el bar es converteix en un mirador en bones condicions, no sempre és així…

En la primera part del concert, els meus veïns d'esquerra i jo tenim el mateix problema: la síndrome de la cançó incapaç d'escoltar en la ràdio, que tantes vegades s'ha escoltat en el camí. Després de xiuxiuejar en l'aire, ens preguntem quina era aquesta última cançó sense que ningú ho sàpiga. Però també hi ha cançons més clàssiques, com No estafi for love d'Hertzainak, que comencen a cantar amb timidesa els oients.

Concert de Paxkal Irigoyen

Quan: 28 de novembre
Lloc: Bar Ziaboga de Zumarraga

Mentre refresca el coll, deixa el micro i la guitarra a Iosu, del grup Isuo i Kezman, que han cantat un parell de cançons al costat de les dues.

“No voleu ballar una mica? Després no diguis que no es lliga entre setmana, jo us dono oportunitats!”. Així ha començat la seva segona part Paxkal. A pesar que no és molt el ball de camp, la gent s'ha aixecat i no es penedirà de la Carta del grup Hemendik at. Toca el riff elèctric a la guitarra, amb un feix de funk, i la veu de la norma pública pansa les cobles s'estreny cada vegada més, com si la vergonya hagués deixat a un costat. No és una alegria?

El climax d'aquest concert especial ha estat el de les melodies Mila, de Gatibu. En sonar les primeres notes ja se sent el crit de la gent que coneix el primer disc del grup fins a les oïdes, que coneix amb entusiasme la segona veu. No podia ser més contenta, perquè és la millor cançó que els agrada!

Paxkal va acabar el concert amb la cançó Koilara del cantant Izaro, i el públic que va arribar de tots els llocs es va repartir prenent cadascun la dosi d'afecte que necessitava.

Cantar versions és un exercici difícil, perquè moltes, a vegades, cauen en el taló de la imitació. Però Paxkal, potser a causa d'un llarg treball, imposa a les cançons la seva manera de cantar. Podríem dir que els paxkaliza.