Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Cent anys després, la geopolítica mana

Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Fa cent anys es va publicar Zeruko Argia i nou mesos després Eusko Ikaskuntza va organitzar l'Assemblea de l'Administració Municipal del País Basc. No obstant això, mentre seguíem als catalans, en 1914 la Mancomunitat de Catalunya va veure la llum i sota el seu lideratge el 19 de gener de 1919 Catalunya va aprovar un projecte d'estatut. Va ser abandonada per Madrid, Espanya no va participar en la Primera Guerra Mundial i, en conseqüència, les nacions sense estat de la Península Ibèrica no van tenir l'oportunitat d'aconseguir l'autonomia o la independència de molts altres països europeus. En 1910 a Europa hi havia 25 països independents, en 1919 eren 32 com a resultat de la lluita geopolítica.

Cent anys després les coses no han canviat molt. Catalunya ha mostrat la seva voluntat de construir un estat, mentre que Euskal Herria, en canvi, està molt feble en aquest treball. En qualsevol cas, si l'un i l'altre volen conquistar un Estat, han de tenir clar que la lluita geopolítica continua sent la pedra angular, juntament amb la lògica de les àmplies majories.

Cent anys després les coses no han canviat molt. Catalunya ha mostrat la seva voluntat de construir un estat, mentre que Euskal Herria, en canvi, està molt feble en aquest treball. En qualsevol cas, si l'un i l'altre volen conquistar un Estat han de tenir clar que la lluita geopolítica continua sent la pedra angular, juntament amb la lògica de les àmplies majories

La propaganda de la independència de baix cost està esgotada. La conquesta del dret d'autodeterminació que va posar en marxa Catalunya ha trobat les lluites conflictives en el seu si –majories petites i costos que no es volen assumir– i les fronteres exteriors –la geopolítica–. Per a obligar a Espanya a negociar cal augmentar el grau d'enfrontament, però la majoria de la societat catalana no està disposada a arriscar el seu benestar. Una solució necessària per a fer front a aquesta realitat, però no n'hi ha prou que l'independentisme ampliï el seu suport. Se sap que quan els processos de secessió unilaterals han posat com a argument el suport del poble, han posat sobre la taula una majoria d'almenys dos terços en el Parlament o en el referèndum. Aconseguir això a mitjà termini no sembla una marca impensable, sinó que la traïció d'Espanya i el lideratge de l'independentisme en l'àmbit social i cultural ho permeten.

Si és possible allargar la majoria a Catalunya, interpretar bé la variable geopolítica sembla més difícil. Fins ara, l'independentisme hegemònic català, i més recentment també el basc, han abraçat el paradigma de la desanexión, és a dir, l'estratègia per a expressar l'adulació de l'Oest en termes geopolítics que el procés de secessió no és perillós. El que passa és que Espanya fa el mateix amb més credibilitat, perquè és un Estat amb un àmbit territorial major. En conseqüència, enmig de la crua lluita geopolítica que viu avui el món, Occident no enfurirà a Espanya de la seva pròpia voluntat. Millor que tota Espanya sigui aliada/dependent que només Catalunya i Euskal Herria.

Per tot el que s'ha exposat, pot dir-se que el camí per a aconseguir un estat independent no és afalagar Occident, sinó buscar les seves contradiccions desenvolupant una diplomàcia multipolar del segle XXI. Entrant en hipòtesis alternatives, en la península ibèrica els processos de secessió podrien haver estat secundats mitjançant un procés d'acceleració de la integració i federalització de la Unió Europea, en cas que Madrid perdés la sobirania territorial en benefici de Brussel·les. No obstant això, aquesta hipòtesi no és creïble, almenys si les forces pro-multipolars no reforcen les seves posicions o si no apareix una nova hegemonia (la Xina). Llavors sí, pot venir la desintegració d'Espanya o una gran acceleració en la integració de la Unió Europea per a fer una millor gestió del declivi privilegiat d'Europa.


Últimes
Gasteizko greben bideo ezezagunak aurkitu ditu Martxoak 3 elkarteak Erresuma Batuko artxibo batean

Hiru bideo dira (albiste barruan ikusgai). Batak jasotzen du, grebak antolatzea leporatuta, Carabanchelen espetxeratu zituzten Jesús Fernandez Naves, Imanol Olabarria eta Juanjo San Sebastián langileak espetxetik atera ziren unea, 1976ko abuztuan. Beste biak Martxoak... [+]


'Gaztetxeak Bertsotan'
“Gazteon ahots kritikoa entzunarazi nahi dugu, txapelketaren formak determinatu gabe”

Asteburu honetan hasiko da Gaztetxeak Bertsotan egitasmo berria, Itsasun, eta zazpi kanporaketa izango ditu Euskal Herriko ondorengo hauetan: Hernanin, Mutrikun, Altsasun, Bilboko 7katun eta Gasteizen. Iragartzeko dago oraindik finala. Sariketa berezia izango da: 24 gaztez... [+]


2025-03-10 | June Fernández
Celeste Agüero
“Manifestu politiko bat bezain indartsuak dira nirekin daramatzadan kantak eta olerkiak”

Martxoaren 8a Getxo bere bizitokian igaro du: kumbia dekolonial eta antiarrazista topaketa antolatu du Algortako Herriko Tabernan, Abianen, Hija del Nopal DJrekin batera.

Argentinatik Getxora migratu zen Celeste Agüero, kantutegi herrikoi batekin eta poesia xuxurlatzeko... [+]


2025-03-10 | ARGIA
Badator Bizi Baratzea Orria, ARGIAren aldizkari berri eta berezia

Gaur abiatu da Bizi Baratzea Orrian kide egiteko kanpaina. Urtaro bakoitzean kaleratuko den aldizkari berezi honek Lurrari buruzko jakintza praktikoa eta gaurkotasuneko gaiak jorratuko ditu, formato oso berezian: poster handi bat izango du ardatz eta tolestu ahala beste... [+]


Elkarte eta kooperatiba agroekologikoen des-finantziazio mekanismoak

Euskal Herri mailan txikitik handira agroekologia sustatzen duten zenbait elkarte eta kooperatiba ataka larrian daude, finantziazio iturriak bertan behera geratu ostean. Erakunde publikoetatik, berriz, elikadura negozio gisa ikusten duten proiektuen aldeko apustu irmoa nabari... [+]


Zata arrunta
Ahuntzak gustuko omen dituen gautxoria

Katalanen ustetan artzainak engainatzen omen ditu hegazti honek: “enganyapastors”. Espainiar eta latindarrek, aldiz, ahuntzari esnea kentzen diola diote, hortik datorkio hain zuzen ere izen zientifikoan (Caprimulgus europaeus) islatzen den caprimulgus (capra... [+]


2025-03-10 | Jakoba Errekondo
Loratu ala hil. Loratu eta hil

Noizbait. Noiz izan ote zen? Noizbait landareren batek lorea egitea erabaki zuen. Bai, bai, landareek ere erabakiak hartzen dituzte, eta guk maiz ez bezala, erabakiak bete egiten dituzte. Eta loreak sortu zituzten.


2025-03-10 | Garazi Zabaleta
Bordaxaki
Euskal txerriak hazteko eta eraldatzeko proiektu txikia Nafarroako Pirinioan

Iruñean bizi ziren Iñaki Zoko Lamarka eta Andoni Arizkuren Eseberri gazteak, baina familiaren herriarekin, Otsagabiarekin, lotura estua zuten biek betidanik. “Lehen, asteburuetan eta udan etortzen ginen eta duela urte batzuk bizitzera etorri ginen”, dio... [+]


2025-03-08 | ARGIA
ARGAZKI GALERIA
Mugimendu Feminista: “Faxismoaren kontra, ausardia eta aliantza feministez armaturik gaude”

Mugimendu feministak manifestazioak egin ditu goizean Donostian, Gasteizen eta Iruñean eta arratsaldean Baionan eta Bilbon. Oinarrizko irakurketa partekatu dute, eta horri gehitu diote hiri bakoitzean bertako problematika, eragile eta ekimenen erreferentzia.


2025-03-08 | ARGIA
Bilgune Feminista
“Feminismoa da heldulekurik argiena desio dugun Euskal Herrirako”

Bilgune Feministak Heldulekuak argi, Euskal Herria feminista leloa baliatu du M8an, azpimarratzeko feminismoak ematen dituela “datorrenari aurre egiteko tresnak”, eta gogorarazteko faxismoaren gorakadaren testuinguru hau helduleku horretatik irakurri eta borrokatu... [+]


Iruña-Veleia: epaiketatik bost urtera

Otsailean bost urte bete dira Iruña-Veleiako epaiketatik, baina oraindik hainbat pasarte ezezagunak dira.

11 urteko gurutze-bidea. Arabako Foru Aldundiak (AFA) kereila jarri zuenetik epaiketa burutzera 11 urte luze pasa ziren. Luzatzen den justizia ez dela justizia, dio... [+]


Superwoman

MAITE: (biharko eguna antolatzen bere buruaren baitan) Jaiki, gosaldu, bazkaria prestatu, arropa garbitu, etxea garbitu, gizon hori jaiki, seme-alabak jaiki, hiru horien gosaria prestatu, haiek agurtu, erosketak egin, lanera joan, seme-alabak eskolatik jaso, merienda eman,... [+]


Espainiako Sustapen Ministerioa: “Ez dakigu Ezkioko lotunea oso bideragarria den”

Josu Estarrona EH Bilduko Arabako senatariak egindako galderari erantzun dio Espainiako Sustapen Ministerioak, eta hor berretsi du Ezkioko aukera zailtasunez beteta dagoela.


Eguneraketa berriak daude