Prenent com a excusa el destí dels nens bascos de la Guerra del 36, l'II. La novel·la es basa en la Guerra Mundial i s'acaba en 2011. Les guerres afecten a tots els personatges, entre els quals es troba l'escriptor belga Robert Mussche, que dona vida a la novel·la seguint les petjades de la seva vida.

Sota el geni de la docuficción, les peripècies dels personatges es barregen amb dades històriques en passatges que prenen diferents formes. Però, a vegades, em pregunto si aquestes marques històriques no s'aparten massa del to de la novel·la. Hi ha, no obstant això, un passatge en el qual es combinen perfectament, per exemple, en la descripció de l'atac al transatlàntic penitenciari Cap Arcona.

La novel·la es cus gràcies a la informació obtinguda per un narrador-investigador, encara que sovint es disfressa amb un narrador omniscient. Així mateix, l'investigador anònim presa la traça de Kirmen Uribe, sobretot en el tercer capítol, on, quan se li pregunta pel motiu d'aquesta història, cita la mort d'un amic i, al final, reconeix que aquest amic és Aitzol Aramaio. En aquest moment vaig tenir la sensació que es trenca la coherència narrativa, sense necessitat d'això, ja que el narrador-investigador justifica l'existència de la pròpia novel·la.

En general, es llegeix a gust i s'empatitza fàcilment amb els personatges. En aquest sentit, observem la ingenuïtat habitual en les obres d'Uribe, encara que no m'ha satisfet per complet al final d'un intent d'equilibrar-lo, al·legant que el compromís polític de Mussche afecta negativament a la vida de les seves esposes.

D'altra banda, els tipus de relacions entre els personatges donen peu a la reflexió, especialment aquelles que se senten però no poden expressar-se públicament: Les inquietuds que apareixen en el dia a dia de Vic, els sentiments ocults d'Herman, la traïció inevitable d'Aline, etc. No obstant això, en moltes de les relacions entre els personatges es parla de la creació cultural i, en aquest sentit, dels límits de l'autoria (fins a quin punt és ètic utilitzar la realitat aliena per a la ficció?) i sobre la traducció (quant té la traducció de la creació?) reflexiona en la novel·la.

En qualsevol cas, en la novel·la es reflexiona sobre les conseqüències dels conflictes del passat i l'obra de ficció es concep com un espai per a acomiadar als morts. En aquest esforç contra l'oblit, no obstant això, m'han quedat algunes absències, com la del protagonista i la de Karmentxu.