La situació dels cambrers de pis que treballen en la neteja de les habitacions dels hotels és cada vegada pitjor. En els últims anys s'ha produït un important augment del nombre de treballadors subcontractats. El personal contractat pel propi hotel treballa ara per a empreses subcontractades: el mateix treball, en condicions més desfavorables. Cobren 2,5 euros per cada habitació que netegen i cobren 800 euros al mes, en el millor dels casos, incloses les pagues extres. A canvi, treballen 1.800 hores a l'any.

“Segons un recent informe de la patronal, en breu el 60% dels hotels de l'estat estarà subcontractat”, ha explicat Mari Cruz Elkoro. La dada li sembla preocupant: “D'aquesta manera les empreses aconsegueixen reduir les despeses. Han empitjorat les condicions laborals de la gent”. Sonia Sant Vicent creu que els surt “molt barat” subcontractar als netejadors: “A canvi d'una remuneració que està molt prop del salari mínim obligatori, posen a una persona a treballar a dues o tres persones”. Elkoro ha afegit que tenen contractes d'alta inestabilitat, “donen altes i baixes per hora i per dia i en alguns casos paguen per una habitació netejada”.

El representant d'ELA ha advertit que les empreses subcontractades han creat un gran negoci: “Al cap i a la fi, aconsegueixen que el Conveni d'Hostaleria no s'apliqui en cap lloc, ja que, a més de la neteja, s'estan subcontractant altres llocs de treball dels hotels, per exemple, personal que treballa en el restaurant o en la recepció”. En Donostia-Sant Sebastià, per exemple, hi ha hotels en els quals tots els serveis estan subcontractats.

Elkoro considera imprescindible garantir el Conveni d'Hostaleria, però per a això cal fer front a l'empresa i els treballadors que estan en una situació de vulnerabilitat no és fàcil: “Les famílies monoparentals, migrants o persones en situació econòmica extrema són les que més contracten”.

D'altra banda, ha afegit que cal no oblidar que la majoria de les persones que treballen en aquest sector són dones: “Això també té a veure directament amb les males condicions de la professió”. De totes maneres, Sant Vicent apunta que cada vegada són més els homes migrants en la seva empresa: “On abans no érem més que dones, ara també hi ha migrants homes, però la característica comuna dels treballadors és que la majoria de les persones es troben en situació de vulnerabilitat”. Malgrat les males condicions, els treballadors es troben amb dificultats per a abandonar el seu treball: “D'alguna manera els enxampen”.

Les Kellys, vies abrasives

Per a denunciar aquesta situació, en 2014 diversos empleats dels hotels de Bilbao van crear l'associació Les Kellys, que opera en l'Estat espanyol. “Els sindicats de l'Estat no van tenir en compte les reivindicacions de les treballadores de neteja dels hotels i per això va sorgir l'Associació Les Kellys”, explica Elkoro. ELA té la majoria sindical dels treballadors dels hotels de Guipúscoa i Bizkaia i aquí estan negociant amb ells. El representant d'ELA ha subratllat que malgrat que l'Associació Les Kellys ha fet una gran feina de conscienciació i visibilitat, té grans dificultats per a portar les seves reivindicacions a nivell de negociació: "No són un sindicat, són una associació i això limita molt les coses. D'altra banda, aquí estem debatent sobre la neteja de catorze o setze habitacions al dia en les taules de negociació, aquí hem posat els límits. L'Associació Les Kellys, per part seva, està discutint els ràtios mínims d'entre 25 i 30 habitacions. La situació és molt greu”.

Una de les maneres de millorar les condicions dels treballadors és fer complir el Conveni d'Hostaleria a les empreses subcontractades: “Si el personal subcontractat té les mateixes condicions que les contractades pel propi hotel, a l'hotel se li farà més car subcontractar que contractar els propis treballadors”. Aquest és el motiu principal de la subcontractació: la reducció de despeses. “Si contractes una empresa per a netejar les habitacions dels hotels i aquesta paga una misèria als netejadors, i a més, si netegen un munt d'habitacions per persona, estalvies despeses”.

Uns pocs han aconseguit aplicar el Conveni d'Hostaleria

Fa quatre anys, Sant Vicent i els seus companys van començar a contactar amb el sindicat. Després de diverses negociacions diu que han aconseguit avanços: “Ens aplicaran el Conveni d'Hostaleria i si alguna vegada l'empresa abandona l'hotel, passarem a ser empleats directes de l'hotel”. S'alegra de l'aconseguit, abans que hagués estat impossible imaginar un assoliment semblant: “Fins fa quatre anys l'empresa no ens permetia inscriure's en els sindicats, ni a ningú mostrar-nos el nostre contracte laboral, llavors ens vam adonar que era el nostre dret i comencem a relacionar-nos amb la xarxa sindical”. No obstant això, sap que la situació no és la mateixa per a tots els treballadors: “Els treballadors canvien molt de lloc per a no crear xarxes entre ells. Ens van mantenir en el mateix lloc, i ens unim i lluitem pels nostres drets, ara han après d'aquest error, i no crec que més deixin formar les xarxes dels treballadors”. En això coincideix també el sindicat ELA: “Constant canvia de centre als seus treballadors per a evitar la consolidació de la relació laboral. Per exemple, l'Hotel Barceló comptava amb un contracte fix amb quatre treballadors per a la neteja de 350 habitacions. La vespra de la vaga l'empresa Constant va convertir alguns contractes temporals en indefinits, però molts altres segueixen en situació irregular”.

No obstant això, Sant Vicent diu que millorar les condicions de treball és molt més que augmentar el sou: “El nostre treball és molt dur. Netegem al voltant de divuit habitacions al dia i hem de suportar un gran pes. A més, tinc companys que netegen 25 o 30 habitacions al dia, és inacceptable”. Elkoro diu que aquest és el següent punt que vol treballar el sindicat: la salut dels treballadors. L'assistència o baixa a la mútua està molt mal vista: “A més, corres el risc de perdre el treball”. Sant Vicent està satisfet amb els avanços aconseguits en els últims mesos, però sap que hauran de continuar treballant: “Hem aconseguit signar el Conveni d'Hostaleria, ara falta executar-lo”.

Exemple d'això va ser la vaga indefinida iniciada el passat 2 de novembre pels treballadors de neteja de les habitacions dels hotels NH i Barceló de Bilbao. Les direccions de tots dos hotels, fent cas omís del dret de vaga dels treballadors, van contractar el servei d'una empresa externa per a substituir als vaguistes. ELA considera inacceptable: “Deixen als treballadors sense defensa i la Direcció de Treball i Inspecció no prenen mesures”.

Consideren important la conscienciació dels propietaris i usuaris dels hotels. Elkoro diu que els hotels no volen ser responsables de les males condicions que les empreses subcontractades posen als seus treballadors: “Ens diuen que ells no tenen res a veure en això”. ELA es mostra crític amb les institucions públiques: “Un responsable del Govern Basc creu que la vaga és un coet, perquè va tallar la imatge d'MTV-Bilbao. Tal vegada per això, el Govern Basc no actua amb celeritat quan aquests hotels substitueixen als vaguistes i vulneren el dret a la vaga. El que sobra per a les nostres autoritats no és l'explotació, sinó l'organització i la mobilització”.

Quant als usuaris, Sant Vicent creu que hi ha de tot: “Alguns usuaris ens deixaven missatges d'ànim durant la lluita de Les Kellys, a uns altres, per descomptat, no els importa res”. Però a l'hora de triar un hotel els usuaris tenen en compte les condicions dels empleats? Elkoro explica que l'associació Les Kellys tenia entre mans un projecte: “Volien crear una aplicació per a mostrar quins hotels complien els mínims drets econòmics, socials i morals i quins no”. A Sant Vicent li sembla una bona idea, encara que està convençut que no els deixaran fer això. L'associació espanyola també ha realitzat un documental: Hotel Explotació: Les Kellys. L'autora és Georgina Cisquella i el seu objectiu és conscienciar i visibilitzar la realitat dels cambrers de pis dels hotels. Elkoro i Sant Vicent estan ansiosos per veure. Mentrestant, seguiran al carrer lluitant pels seus drets i per la llibertat dels presos.