He mirat el calendari de la meva mare en la cuina. Un paisatge nebulós de Mungialdea i sota ell una cita: “El basc és una llengua bisexual. Anari”. Ho vaig llegir en veu alta. La meva mare i jo l'hem interpretat de manera diferent. Perquè creu que en basc no hi ha marques de gènere. Perquè jo tots els bascos som alhora castellans. Bé, la meva mare tindrà raó.
Quan era petit, a més de la mítica cançó Dona contra dona de Mecano, una altra em collia en les entranyes: “I ens vam ficar en el cotxe / el meu amic la teva amiga tu i jo / et vaig dir nena fes-me un petó / tu vas contestar que no”. Més tard vaig saber amb desesperació que la cançó no parlava dels desitjos d'Ana Torroja, sinó que José María Cano escrivia les lletres. Això creava una mescla interessant, en aquesta època havíem de llegir la diversitat sexual entre línies. Les lesbianes han reivindicat a la cantant canadenca Rosana, a pesar que han interpretat el tema “Quan una nit d'amor desesperats/Caiguem junts i embullats ”. De jove mai se'm va ocórrer que Ken zazpi estigués disposat a robar la lluna totes les nits per a un noi o que el cantant de Latzen estigués perdent el cap per culpa d'una persona transgènere. El basc serà una llengua bisexual (o, segons Amelia Barquín, queer), però, desgraciadament, de moment, tenim arrelada l'heteronorma i el binarisme.
Mai he lligat, debatut, trencat, ni somiat en basc. He mantingut la meva vinculació afectiva amb el basc, però viure a Bilbao en castellà és un camí còmode. Escriure en ARGIA i participar enguany com 'Ahobizi' en l'onze d'Euskaraldia '' de Bilbao m'ha ajudat a gaudir de la carretera del basc
Estic escrivint aquest article en el tercer dia d'Euskaraldia i sé que a Bilbao el basc és dissidència i la norma castellà. De petit “jugant a les pel·lícules” amb les meves amigues, en el secret, per a tenir una excusa per a besar-la, però sabia que tenir nuvi era el camí correcte. En l'adolescència vaig seguir amb els meus nuvis, aquesta era l'autopista més còmoda il·luminada, a pesar que suposaria pagar molts premis de viatge. El camí que podia veure des de lluny el lesbianisme era atractiu, però abrupte. Gràcies al feminisme, em vaig desviar de l'hetero-regularitat i vaig fer el meu camí. Vaig créixer bilingüe, però aviat es va imposar l'hegemonia del castellà. Mai he lligat, debatut, trencat, ni somiat en basc. He mantingut la meva vinculació afectiva amb el basc, però viure a Bilbao en castellà és un camí còmode. Escriure en ARGIA i participar enguany com Ahobizi en l'Euskaraldia de Bilbao m'ha ajudat a gaudir de la carretera del basc.
S'utilitza amb freqüència en basca, la metàfora de sortir de l'armari. Reservi amb la seva núvia en un hostal i no sàpiga quines atencions rebrà, és incòmode i pot ser violent. Parla en basca en una botiga de Bilbao i no saps què et cridarà l'atenció; és incòmode i pot ser violent. Als quals porten xapa Ahobizi els llanço mirades còmplices en el metre, igual que a les dones que tenen ploma. En castellà s'utilitza el codi “entens?” entre gais i lesbianes.
He llegit en un article d'Imanol Epelde que només 200.000 dels 750.000 euskaldunes bilingües consumim alguna vegada literatura, música o periodisme en basc. Quan una dona bisexual té parelles de dones, li preguntaran si no troba a faltar als homes (o als gossos). Mai he sentit el contrari. Saben mig milió de bilingües bascos, què estan perdent? CLAR. Nou. Danele Sarriugarte, Arantxa Urretabizkaia, Uxue Alberdi. Anari. ZEA Mays. Maialen Lujanbio. Etc. Quan estava completament sumit en la regla de castellà, ningú em va preguntar per aquesta pèrdua. L'hegemonia pot ser un mitjà còmode, però quins són els peatges de viatge a pagar?
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Antzokiko argiak piztu dira. Diskretuki, pasabideetan nabil: emanaldi eskolarra hastear dago. Gazteak korrika doaz beraien eserlekuetara, bizi-bizi eta alai. Ateraldiak askapenaren zaporea du, baina askatasun sentsazio hori gaztelaniaz edo frantsesez mintzo da. Goiz honetan,... [+]
He buscat la paraula en Wikipedia i ho he entès així: la burocràcia és una metodologia per a racionalitzar la realitat, per a reduir-la a conceptes que facin més comprensible la realitat. El seu objectiu és, per tant, comprendre i controlar la pròpia realitat.
Una de les... [+]
Berriki zabaldu da Gazako lurralderako Egiptok egindako hirigintza-antolaketa plana. Marrazki batean jaso dira etorkizuneko kale, eraikin eta iruditeria, oraindik metraila eta lehergailuen usaina darion errealitate baten gain. Hirigintza proposamena, beste bonba jaurtiketa bat... [+]
Tant feministes com ecologistes vam veure l'oportunitat de posar la vida en el centre de la pandèmia de COVID-19. No érem uns idiotes, sabíem que els poderosos i molts ciutadans estarien encantats de tornar a la normalitat de sempre. Especialment, els que van passar un... [+]
L'últim informe de l'Institut Basc d'Estadística, Eustat, destaca que ha augmentat la sensació d'inseguretat ciutadana. En Gurea, en Trapagaran, Seguretat ja, alguns veïns han cridat a manifestar-se contra els delinqüents.
Dos han estat les raons que han portat a aquesta... [+]
Badira etxebizitzak saltzeko atarietara harpidetuta daudenak, etxe bat erosi nahiko luketelako. Tarteka etxeak ikusteko hitzorduak ere egiten dituzte, eta seguru nago saltzaileak badakiela pertsona horiek ez dutela etxea erosiko, ez bisitan etxeari aurkitzen dizkioten baina... [+]
Arthur Clark va escriure en 1953 la novel·la distòpica La fi de la infància: una descripció d'una societat que ha deixat de jugar. I no és el moment de jugar especialment la infància? El moment de jugar, de sorprendre, de veure i de fer preguntes vives. El moment de deixar... [+]
L'escriptor Juan Bautista Bilbao Batxi treballava en un vaixell i enviava les cròniques dels seus viatges al diari Euzkadi. Gràcies a això, comptem amb interessants cròniques de principis del segle XX a tot el món, en basc. Al juny de 1915 va fer una petita parada a... [+]
Des de la lingüística o la glotofobia i, per descomptat, des de l'odi contra el basc, hem vist moltes vegades el nostre basc convertit en l'odre de tots els pals. L'últim, el president de Kutxabank, Anton Arriola, ha estat l'encarregat de makilakar i agitar la nostra llengua.El... [+]
Que no busquin aquest enllaç des d'Ezkio ni des d'Altsasu, i molt menys travessant el riu Ebre per Castejón. La connexió, o més ben dit, les connexions entre la I basca i el TAV navarrès, ja són una realitat. Aquests vincles en plural són els que haurien de preocupar-nos i... [+]
No surtis amb soroll, no et confrontis, no et victimitzis... i obeeixis. Com a subjectes oprimits, en aquest cas com a bascos, parlem, en quantes ocasions hem hagut d'escoltar? Irònicament, fa dos anys, en la Trobada Euskaltzale Independentiston Topaketak, Amets Arzallus va dir:... [+]
Aurten "Israel Premier Tech" txirrindularitza talde israeldarra ez da Lizarraldeko Miguel Indurain Sari Nagusia lasterketara etorriko. Berri ona da hori Palestinaren askapenaren alde gaudenontzat eta munstro sionistarekin harreman oro etetea nahi dugunontzat, izan... [+]
Intsumituek denbora luzez egindako borroka gogorra eta mingarria izan zen, baina irabazi zuten, eta garaipen hura behin betikoa izango zela uste genuen, atzera bueltarik gabea. Baina badirudi, politikari batzuen ahotik aterata, eskalada militaristari gorazarre egin eta berriz... [+]
Zenbait estatistikak berretsi dute begiak hondar urteotan ikusten ari zirena: gimnasioak (eta estetika-zentroak eta nolako-edo-halako-terapia eskaintzen duten negozioak) nabarmen ugaldu dira gurean. EITBk plazaratutako datu bat emateko: EAEn 2010-2019 urteen bitartean, zazpi... [+]