En Tabakalera es pot veure L’Intrus, i allí està aquest treball. “L'exposició L’Intrus part del llibre homònim de Jean-Luc Nancy. Nancy representa a l'estrany, al desconegut, com un cor trasplantat. El cos, el seu cos, necessita el desconegut, però sempre existeix el risc que el desconegut sigui rebutjat i, per tant, mort”.
És el text que dona compte de l'exposició, però pot resultar confús. “Sempre existeix el risc que el desconegut sigui rebutjat i, per tant, mort”, deuria.
De fet, el filòsof Jean-Luc Nancy, nascut a Bordeus en 1940, va sofrir un "canvi sincer" en el seu cor i va ser trasplantat. Aquest fet (com no) s'havia convertit en una fita en el seu pensament. Va intentar comprendre el seu cos en L’Intrus, com va canviar amb el cor d'un altre, i com no, i com el seu cos va rebre el cor estrany.
Nadia Barkate Barreiro (Bilbao, 6 d'agost de 1980) representa els monstres que sorgeixen quan l'estranyesa s'explica en la nostra vida quotidiana. La forma orgànica, els éssers que han nascut de qui sap on, la cara que s'ha format en les puntes dels dits, dibuixa a vegades tot tipus d'estúpids. En altres ocasions porta el dia a la sala de tall, fica el bisturí al seu cor estrany.
“A vegades crec que tinc una obsessió essencialista i naïf pels productes que fa l'ésser humà, i que els meus temes tenen aquesta obsessió, la idea de la persona, o de la identificació col·lectiva, o del feminisme, o del futur, o de la tradició o joventut de l'art, o de la tècnica o del traç”.
De tot, després de tot. Els nostres cossos són pesats somnis, polpa i ànima, carn i fantasma, com el lloc, el segle i el segon en què es creuen l'univers i l'àtom.
Bussum (Holanda), 15 de novembre de 1891. Johanna Bonger (1862-1925) va escriure en el seu diari: “Durant any i mig vaig ser la dona més feliç de la terra. Va ser un somni llarg i meravellós, el més bell que pogués somiar. I després va venir aquest terrible sofriment”... [+]