En l'empresa de telecomunicacions el seu treball es limitava a la de telefonista i en el Metre, en canvi, només es podien dedicar a oficines i venda de bitllets. La presència de dones treballadores era cridanera en aquella època, una cosa insòlita i l'empresa esperava en el primer comunicat oficial: “El públic madrileny, gràcies a la seva cultura (...) tractarà a les dones treballadores amb la seva habitual cortesia”.

Però aquestes dones havien de complir una condició ineludible: ser solteres. Els venedors de bitllets que es casaven havien de sotmetre's a una excedència forçosa. Segons l'empresa, “les obligacions que comporta la cura de les llars i dels nens no són compatibles amb l'activitat del càrrec en el Metropolità (...), a causa de la total constància i puntualitat que requereix el rigor en el servei”. A més, encara que en públic elogiava la “cortesia” dels madrilenys, en una comunicació interna, l'empresa assegurava que seria perjudicial per a les dones casades “tenir una relació directa amb una enorme massa de públics, desgraciadament, perquè la cultura de la gent sol ser molt dolenta”, i advertia que, a més, d'aquesta manera, es podrien impulsar “relacions il·legals prohibides”.

En 1930 un venedor de bitllets va ser acomiadat per matrimoni i va reclamar la seva decisió. En conseqüència, el comitè d'empresa va acordar una mesura consistent en què les dones obligades a abandonar el treball per matrimoni, rebessin una indemnització de 250 pessetes si havien treballat un any com a mínim en el metre, i de 500 pessetes en cas de fer-ho durant més de cinc anys. Així mateix, les dones casades tenien la possibilitat d'ocupar llocs no directament relacionats amb el públic, ja sigui com a oficinistes o com a telefonistes. No obstant això, les dones només podien treballar de dia i a partir de les 22.00 hores els homes ocupaven tots els torns.

Encara que a principis del segle XX és habitual que això succeeixi, el sorprenent és que aquesta norma que limitava a les dones casades va estar vigent fins a 1984, quan el Tribunal Constitucional espanyol va declarar il·legals aquest tipus d'excedències obligatòries. A més, aquest mateix any, el suburbà madrileny va contractar una dona que treballava com a conductora de la línia de metro.

Però no va ser el primer conductor del metre a Madrid, abans, durant la Guerra Civil, diverses dones van treballar en ella i en altres treballs que fins llavors havien estat prohibits per a elles. Desgraciadament, és la guerra la que més ha empès a les dones a entrar en el món laboral.