Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Besucs, ratpenats i trèvols convertits en jocs de cartes

  • Si poguéssim jugar amb cartes en lloc de jocs de cartes protagonitzades per lleons, camells, caqui i taurons, en les quals apareixen el teixó, el llangardaix, el grill, el salmó...? En lloc de les criatures de les sabanes i de les selves tropicals, teníem en les cartes animals i plantes dels marenys, rius i parcs del nostre entorn? Pensar i fer: jugant, les cartes que han tret a Hondarribia són una bona oportunitat per a interioritzar les espècies i els ecosistemes de la zona.

28 de novembre de 2018
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

No és un tema nou en ARGIA. Els nens i els adults tenim més coneixement dels animals llunyans que dels autòctons, i ens costa posar nom a les plantes més comunes que tenim al voltant. Ens hem allunyat de la naturalesa, ens hem urbanitzat, la transmissió de l'entorn ha decaigut de generació en generació… i a través de llibres, sèries, ninots i jocs infantils, les espècies que entren a casa són les que no s'adonen.

No obstant això, és un joc creat per la Fundació Arma Plaza, encarregada de la transmissió del patrimoni d'Hondarribia, a través de l'Ajuntament. Es tracta de sis famílies de cartes que representen sis ecosistemes o hàbitats: la mar i el penya-segat, el mareny, els rius i rierols, el medi rural, el bosc i les ciutats i parcs. Dins de cada família, sis cartes que representen a un ésser: mamífer, amfibi o rèptil, peix, ocell, invertebrat i planta. Tots d'aquí, alguns més coneguts, uns altres no tant, altres amenaçats… I quan diem d'aquí no parlem sol d'Hondarribia: Són espècies que es poden trobar en gairebé tots els racons d'Euskal Herria. De fet, molts dels éssers que apareixen en les cartes també es troben en altres països d'Europa. Els protagonistes d'aquestes cartes són, per exemple, l'orca, la llúdria, el gripau corredor, la serp amb corbata, el circ, la platucha, l'anguila, la truita, la cua groga, el carnaba, el carboner gran, el carracón, el clavell, la chipa, l'heura… També han inclòs a una setena família en les cartes, que poden ser atractives i pròximes: Gegants d'Hondarribia.

Són espècies que es poden trobar en gairebé tots els racons d'Euskal Herria. Orca, llúdria, serp amb corbata, pruna, palaia, anguila, truita, terrisseria groga, carnaba, carboner gran, carraca, porquet, clavell, chipa, yedra…

Entre altres coses, el joc té com a objectiu mostrar la diversitat d'ecosistemes, fauna i flora del nostre entorn, “ja que la riquesa de la zona és gran, i descobrint els nombrosos ecosistemes, interioritzem que tots els ecosistemes són importants, des dels marenys fins als parcs de la ciutat, on hi ha vida. A vegades ens sembla que els boscos són molt importants per al medi ambient i n'hi ha, però aquí no acaba la naturalesa que cal protegir i cuidar; estem envoltats”, ens compta Iñaki Sanz Azkue. Ha col·laborat des del punt de vista mediambiental en el projecte, mentre que l'àmbit pedagògic ha estat abordat per Lore Errondo. Segons ens explica Olite, l'ecologia lingüística és també un dels objectius del joc. Així, les denominacions dels éssers de les cartes es donen de tres maneres: En la variant d'Hondarribia, en basc unificat i en el nom científic corresponent. “Ens hem adonat que, en l'aspecte lingüístic del poble, els noms són sovint derivats d'onomatopías, per exemple, del so que fan els propis ocells: Ttirrittarratta s'utilitza per a denominar la charretada hankabeltza, per a dir la intersecció sorbeltz normal o per a expressar el ttirritta kilker”.

A pesar que el resultat és simple, els interlocutors ens han subratllat que hi ha molta feina enrere, que s'ha tingut en compte el menor matís i detall. “Hem tornat bojos a l'il·lustrador, ja, ja. Hem dibuixat el mareny a partir de les fotos de la part posterior de Jaizkibel, reproduint colors concrets; hem fet col·locar la gran eina en l'espai entre el mareny i el riu, no més enllà ni més lluny; hem demanat a la fulla del trèvol que pinti les blanques… Hem estat rigorosos perquè volíem il·lustracions realistes”. El DIBUIXANT ha estat obra d'Eñaut Aiartzaguena.

Coneixement, memòria, rapidesa, atenció Proposen
quatre jocs de cartes. D'una banda, els més petits poden fer puzles, ja que si s'uneixen les cartes d'una mateixa família es forma el puzle d'un ecosistema concret. D'altra banda, es pot jugar al joc familiar clàssic. També es pot fer un joc de memòria: en algunes cartes més grans s'han format diferents combinacions (per exemple, un peix, una planta, un invertebrat… en la mateixa carta); prendre-la, analitzar-la durant un temps, després donar-li la volta a la carta i a veure quants éssers podem recordar. Finalment, proposen un joc d'atenció i rapidesa: si les cartes combinades surten al centre i es repeteix alguna criatura de la carta pròpia, es diu “kapen” i es pot adquirir aquesta carta amb la finalitat de recollir el major nombre possible de cartes. La paraula "Kape" a Hondarribia significa "tirar de cap a la mar".

La idea és repartir les cartes en els col·legis de la localitat i posar-les a la venda a través de la Fundació Arma Plaza, ja que segons els interlocutors són una bona excusa per a aprofundir en el tema des del joc i per a treballar les espècies i els ecosistemes tant a l'escola com a casa. De totes maneres, Olondo i Sanz tenen clar que el millor per a acostar el patrimoni local als nens és animar-los a observar la naturalesa, i que per a això siguin els adults els que els acompanyin en els primers anys.


ASTEKARIA
2018ko abenduaren 02a
Azoka
T'interessa pel canal: Natura
Sardina europea
Sense límits però no il·limitats
Es van trobar dues sardines... A l'Atlàntic, al Mediterrani, en l'Índic, en el Pacífic… De nit, a 25-55 metres de profunditat; de dia, fins a 100 metres, per a protegir-se dels depredadors.

Per què ha esclatat el cel ara a València?
Un temporal ha causat una catàstrofe en l'oest del Mediterrani, que ha deixat almenys 51 morts i desenes de desapareguts pel terratrèmol del Mediterrani. El meteoròleg Millán Millán va advertir que les causes d'aquesta mena de fortes tempestes han de buscar-se en la... [+]

Muntanyes de l'Urumea Bizirik
"Les empreses eòliques venen més orgulloses als pobles petits"
Es tracta d'Erramun Galparsoro i Joxe Manuel Muñoz, veïns d'Aranoa, que han mort. Porten 22 i 30 anys, respectivament, vivint en un petit poble navarrès d'uns 440 metres d'altura que mira a la mar i té 114 habitants. Els dos formen part del recentment creat grup Urumearen... [+]

Tórtora europea
Protagonista de l'època de passada
Un Ürx’aphal és un trixte al poble que es fa en Nigarrez pel carreró, Amb el seu afecte Lagün: Espera'ls, diables.

La migració dels ocells: aquest bell però amenaçat enigma...
El mapa de migracions d'ocells ens mostra que Euskal Herria és un pas interessant i ric per als ocells migradors. Comptem al voltant de 350 espècies d'ocells tant per a l'hivern com per a les que acudeixen i per a les quals descansen durant el trajecte migratori. L'anhel de vida i... [+]

2024-10-23 | Estitxu Eizagirre
Informe de la Diputació d'Àlaba al Govern II
El lloc on es pretenen instal·lar els molins de vent de Laminoria és el que més ocells necròfags té en la CAPV
Vist l'informe remès per la Diputació Foral d'Àlaba al Govern Basc el passat 14 de juny, resulta difícil concebre un lloc més inadequat per a la instal·lació de molins de vent que el triat per Aixeindar, S. a. per als projectes Laminoria i Azazeta: És la zona més poblada... [+]

Eternitat d'un instant
En aquest apartat hem esmentat en diverses ocasions que en el món dels éssers petits, com en el nostre, l'aparença ens porta a empitjorar moltes vegades. I l'amic que avui portem és un clar exemple d'això, ja que pocs animals tenen un aspecte més feble o més vulnerable en la... [+]

Anbroxi Burguburu. Un simple agricultor (diuen)
"Fa uns anys, Santa Grazirat era euskaldun a hores d'ara"
És el llibre de Txomin Peillen, Animismua Zuberoan (Haranburu, 1983). Les seves històries ens han portat a Urdatx o Santa Grazi. Entre altres, les històries de l'últim os mort, ja que en aquest cas no es tracta d'una història. En la posada del poble ens pregunten, ens... [+]

A les escoles tenim una arquitectura que prioritza el control en lloc de la vigilància
Encara que les transformacions dels patis dels centres estan augmentant, encara els edificis vells i les infraestructures rígides són els que dominen l'educació (tant en espais interiors com exteriors), per a aprendre, moure's i relacionar-se a gust, lluny dels espais,... [+]

Popuerza

Els diumenges de setembre és costum pujar a Ernio, ballar en Zelatun i menjar xoriço morro, o una cosa així. El pitjor temps no fa falta gent. Enguany, quan els meus amics marxaven més primerenc i jo em retardava, pujava només, trobant-me amb les quadrilles que baixaven. La... [+]


2024-10-15 | Estitxu Eizagirre
La torre instal·lada per l'empresa Aixeindar en la serra d'Iturrieta no garanteix les mesures de protecció dels ocells, segons ha denunciat Arabako Mendia Aske
L'empresa Aixeindar té instal·lada una torre meteorològica de 82,5 metres de vent en Analamendi des de l'any 2023. Per a garantir l'estabilitat i la seguretat de la torre, l'empresa va fondejar en el sòl amb diversos cables d'acer. L'associació Arabako Mendia Aske ha denunciat el... [+]

Eguneraketa berriak daude