Vaig agafar tots els dies un tren de rodalia per a anar al treball. La majoria som dones*, treballadores, persones racialitzades, precarizadas, joves, velles. Malgrat conèixer uns pocs rostres, tots els altres som en certa manera desconeguts.
Ahir la meva àvia i una neboda es van asseure darrere de mi i em van clavar per complet en la seva conversa. Es parlava del divorci d'un familiar. Pel que sembla, un dels cònjuges, durant més de trenta anys, ha dedicat la seva vida a la família, dedicant-se a les tasques domèstiques, sense submergir-se en el mercat laboral, i criant, alimentant i cuidant a dos joves emancipats. L'altre, sempre fora de casa, ha fet un bon camí en el seu treball assalariat, arribant a un lloc de responsabilitat ben remunerat.
L'àvia va observar: “Però què farà ara ell només? Qui li farà el menjar, rentar la roba i planxar, cuidar de la casa? I com afrontarà la solitud, la vida, si no ha treballat econòmicament?”. Nets joves: “És per a bé, àvia, és la decisió de tots dos, un d'ells haurà d'aprendre a ser l'home de casa i l'altre el plaer i a emprendre un camí més lliure i complet”. L'àvia va vacil·lar. “El temps ho dirà”.
En alguns dies laborables els desplaçaments m'han portat pegat a un llibre. Avui la realitat m'ha posat en el meu lloc i m'ha convertit en materialitat de carn i os diverses lectures
En baixar del tren vaig cridar a un amic per a explicar-li el que acabava de sentir. Els amics, de tornada: “Per a què llegir Les captivitats de les dones de Marcela Lagarde: madesposas, monges, putes, preses i boges o Patriarcat del Salari de Silvia Federici, si en els viatges de tren de rodalia quotidians la realitat ens revela que és patriarcat per a totes les persones i en general un matrimoni opressiu del capitalisme?”.
En alguns dies laborables els desplaçaments m'han portat pegat a un llibre. Avui la realitat m'ha posat en el meu lloc i, de pas, unes certes lectures se m'han convertit en materialitats de carn i os. Això m'ha deixat un sabor agredolç. Dolç, perquè en lloc de llegir en el llibre molts suports tancats i complets, podem digerir textos oberts i relacionats amb la vida. Perquè ens ajuden a entendre el que ens passa. Perquè ens permeten identificar el que ens fa mal.
Salat, perquè els viatges amb tren rarament ens permeten conèixer-nos i entendre'ns entre els viatgers. En aquests temps processos d'individualització i atomització o el que sigui, moltes vegades, perquè no em permet aixecar-me de la mirada mòbil o del llibre. Perquè ens hem tornat desconeguts perfectes, definitivament estrangers. Salat, perquè és una pregunta que porto moltes vegades al cap, “què em passa i no què ens passa?”, per a sentir-me tan petit. Salat, malgrat sentir el contrari fa poc, se m'ha demostrat, empíricament, sens dubte, que l'heteropatriarcado és el pilar fonamental del capitalisme.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
La Intel·ligència Artificial (IA) està revolucionant no sols el nostre dia a dia, sinó també la manera de treballar en les empreses i d'interactuar amb les empreses a través d'eines d'Intel·ligència Artificial o de desenvolupaments en l'ús de la tecnologia lingüística... [+]
El 26 de setembre és el Dia Europeu de les Llengües, que hauria de ser un dia important per als vascoparlantes. Tenim molt a celebrar, el mateix que tenim per a denunciar a molts altres. Però he decidit parlar del que tenim per celebrar avui i reivindicar la fortalesa que... [+]
Agost és el mes de les vacances per a moltes persones, incloses les que governen. I, no obstant això, és habitual aprofitar el mes d'agost per a tractar alguns temes sense molt de soroll, encara que de gran importància.
És el que està succeint amb el projecte de... [+]
"Quants faran en basc en 2075?". L'article que acaba de publicar Kike Amonarriz en premsa té un títol colpidor. Abans que a Euskal Herria, s'ha fet una pregunta d'aquest tipus a Catalunya. Joan M. El sociolingüista tolosarra despert ha volgut compartir amb nosaltres les reflexions... [+]
El lema d'Euskaltzaindia és "ekin eta jarrai" ("ekin eta jarrai"), il·legalització d'Euskaltzaindia. No sé per què l'Acadèmia no va ser il·legalitzada, les tres paraules van aparèixer en el seu logotip. Les denúncies s'han realitzat amb menys -i (els d'una edat recordem el... [+]
Se'ns està acabant la vergonya? Aquest és el diagnòstic de diversos autors actuals. Ja no existeix una mirada que ens pugui avergonyir? Una altra cosa que Jean-Paul Sartre va descriure en 1943 entorn de la vergonya, és que a l'altre costat del pany, amb l'ull pegat en la ranura... [+]
El problema de l'afrancesamiento dels noms dels llocs d'Euskal Herria no sols es deu a la falta de consideració de l'idioma en els panells de senyalització, sinó també a l'execució d'una decisió sobre la domiciliació que es va prendre fa uns anys.
En definitiva, les decisions... [+]
Per a les potències, la tàctica de la salami és atractiva. Consisteix a tallar filets de manera progressiva. Amb l'ampliació de l'OTAN, les violacions de la legislació internacional, els canvis de règim i la proliferació internacional de les seves bases militars, els Estats... [+]
En aquest diumenge plujós, vivim amb responsabilitat la sort de les persones que viuen en desassossec davant els diversos conflictes que existeixen en el món. Des de lluny, sembla que no podem alliberar-nos de les mans de molts governants que actuen cap al poder. Molts éssers... [+]
Els primers de setembre, estrenes, novetats i estrenes: nou estoig i quadern, primera trobada amb els membres del grup per als cursos i/o activitats als quals s'apunta, una àmplia oferta d'activitats en les pàgines de publicitat on poder emplenar l'agenda del curs, component la... [+]
És mare, del Perú, i no podria començar a aprendre basca de zero, com hem llegit en els periòdics (era mentida): aquí tal vegada sí, perquè aquí l'ajuntament garanteix aquest dret (Hernani). Si em ve a mi en finalitzar el curs (tal com m'han vingut), preguntant què pot... [+]
Si preguntéssim quin dels quatre concerts que més els agrada és el de les “quatre estacions” de Vivaldi, les respostes les donarien en igualtat, la meitat la primavera i l'altra meitat la tardor. No obstant això, la balança es torçaria a favor de la primavera, potser... [+]
Amb aquest article, el moviment BDS vol fer un boicot públic a l'acte que se celebrarà el pròxim 24 de setembre en el Guggenheim de Bilbao. En aquesta, comptaran amb la presència del reconegut artista sionista, Noa, que presentarà el seu últim treball discogràfic.
Quan en... [+]