Vaig agafar tots els dies un tren de rodalia per a anar al treball. La majoria som dones*, treballadores, persones racialitzades, precarizadas, joves, velles. Malgrat conèixer uns pocs rostres, tots els altres som en certa manera desconeguts.
Ahir la meva àvia i una neboda es van asseure darrere de mi i em van clavar per complet en la seva conversa. Es parlava del divorci d'un familiar. Pel que sembla, un dels cònjuges, durant més de trenta anys, ha dedicat la seva vida a la família, dedicant-se a les tasques domèstiques, sense submergir-se en el mercat laboral, i criant, alimentant i cuidant a dos joves emancipats. L'altre, sempre fora de casa, ha fet un bon camí en el seu treball assalariat, arribant a un lloc de responsabilitat ben remunerat.
L'àvia va observar: “Però què farà ara ell només? Qui li farà el menjar, rentar la roba i planxar, cuidar de la casa? I com afrontarà la solitud, la vida, si no ha treballat econòmicament?”. Nets joves: “És per a bé, àvia, és la decisió de tots dos, un d'ells haurà d'aprendre a ser l'home de casa i l'altre el plaer i a emprendre un camí més lliure i complet”. L'àvia va vacil·lar. “El temps ho dirà”.
En alguns dies laborables els desplaçaments m'han portat pegat a un llibre. Avui la realitat m'ha posat en el meu lloc i m'ha convertit en materialitat de carn i os diverses lectures
En baixar del tren vaig cridar a un amic per a explicar-li el que acabava de sentir. Els amics, de tornada: “Per a què llegir Les captivitats de les dones de Marcela Lagarde: madesposas, monges, putes, preses i boges o Patriarcat del Salari de Silvia Federici, si en els viatges de tren de rodalia quotidians la realitat ens revela que és patriarcat per a totes les persones i en general un matrimoni opressiu del capitalisme?”.
En alguns dies laborables els desplaçaments m'han portat pegat a un llibre. Avui la realitat m'ha posat en el meu lloc i, de pas, unes certes lectures se m'han convertit en materialitats de carn i os. Això m'ha deixat un sabor agredolç. Dolç, perquè en lloc de llegir en el llibre molts suports tancats i complets, podem digerir textos oberts i relacionats amb la vida. Perquè ens ajuden a entendre el que ens passa. Perquè ens permeten identificar el que ens fa mal.
Salat, perquè els viatges amb tren rarament ens permeten conèixer-nos i entendre'ns entre els viatgers. En aquests temps processos d'individualització i atomització o el que sigui, moltes vegades, perquè no em permet aixecar-me de la mirada mòbil o del llibre. Perquè ens hem tornat desconeguts perfectes, definitivament estrangers. Salat, perquè és una pregunta que porto moltes vegades al cap, “què em passa i no què ens passa?”, per a sentir-me tan petit. Salat, malgrat sentir el contrari fa poc, se m'ha demostrat, empíricament, sens dubte, que l'heteropatriarcado és el pilar fonamental del capitalisme.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Hi ha els qui, sent un cervell brillant, amb definicions de "poc detall", són experts a transformar i transformar el mateix, dit d'una altra manera. Era seva i ha estat un projecte in eternum que s'ha repetit durant dècades. Aquesta era una de les principals raons per a deixar de... [+]
El 26 de desembre, durant un atac aeri, l'Exèrcit israelià va matar a cinc periodistes palestins que intentaven arribar a la ciutat. Amb ells van matar a 130 periodistes palestins. Aquesta notícia m'ha recordat un parell de coses, la primera, la persecució que sofreixen els... [+]
En els últims mesos m'ha tocat treballar en diversos instituts i, en algun moment, he hagut de parlar amb els alumnes de les possibilitats que ofereix el mercat laboral. La tipologia dels alumnes és variada i en una mateixa ciutat varia molt d'un barri a un altre, d'un institut a... [+]
La nena que apareix en el centre de la fotografia, que difícilment es pot considerar històrica, està escrivint una llista d'adjectius: jo, tu, ell, nosaltres, vosaltres, ells. Mirant cap avall, no vaig poder veure com era la seva mirada.
Insensible a la labor del fotògraf,... [+]
Quan treballes amb persones majors o amb persones amb diversitat física i neuronal, t'adones que la idea de la competència en la nostra societat ens limita molt com a espècie. És a dir, el nostre sistema et posa en valor per fer les coses de manera específica, i el que no ho... [+]
Volia escriure per les llums de Nadal i reivindicar que es converteixi en una tradició anual en aquesta època d'il·luminacions de carrers, un espai públic acollidor, alegre i gojós des del punt de vista de la classe. Però, per descomptat, també espais públics càlids on... [+]
Perdona a les rouredes, alzinars, oms, agrons, freixes, alisedas, castañares, bedolls, gorostidias, manzanales, pinedes i a totes les societats dels arbres, però avui la fageda té una cita amb motiu de les celebracions de la frontera hivernal.
Em resulta més fàcil unir les... [+]
Torna Euskaraldia. Pel que sembla, serà en la primavera de l'any que ve. Ja ho han presentat i la veritat és que m'ha sorprès; no el propi Euskaraldia, sinó el lema d'ell: Ho farem movent-nos.
La primera vegada que l'he llegit o escoltat, em ve al capdavant el títol de l'obra... [+]
Ildo beretik dator Eusko Jaurlaritza berriaren politika. Hitzak bai, baina ekintzak ez dira argi ikusten Pradalesen gobernuak aurkeztutako aurrekontuan.
Quan el sistema colonial capitalista heteropatriarcal es qüestiona i lluita, ataca sense pietat. Utilitzant totes les eines al seu abast per a enfortir, enfortir i consolidar el poder institucional, els mitjans, la justícia, la llengua, la cultura, la violència...
A Suïssa,... [+]
No sé si vostès també tenen la mateixa percepció –ho reconec: aquí he començat a escriure de manera acientífica–. Em refereixo a l'extensió natural de la paraula mandra. Cada vegada escolto més en els racons d'Hego Euskal Herria: basc, espanyol i, per descomptat,... [+]
Molts per Nadal sentim més mandra que il·lusió en pensar en els menjars i trobades familiars. Però us avancem que no és el menjar la que ens fa sentir-nos col·lectivament incòmodes, sinó la normativitat que defineix a la família tradicional. És més, ens atreviríem a... [+]
Sempre m'ha semblat més significatiu el mode que es diu en castellà als carruatges que es poden trobar aquí i allà: humilladero. No és un nom bastant light, blanc o no té cap connotació? Al cap i a la fi, tot el que passava per allí havia de ser humiliat. És sabut que... [+]
El final de la República Àrab Siriana ha causat una gran sorpresa per la forma en què s'ha produït: ràpida i gairebé sense resistència. No obstant això, no és tan estrany si tenim en compte que el país estava destruït, empobrit i baratat. Fa temps que la majoria dels... [+]