En la dècada dels 80, Dick Mol i Jan Glimmerveen, dos apassionats paleontòlegs, van dialogar amb els pescadors perquè guardessin aquestes pistes i recollissin les coordenades del lloc on van ser trobats. En 1985 se'ls va donar una mandíbula humana completa: segons el radiocarbono, l'os tenia 9.500 anys i, per tant, l'home vivia en la zona submergida en l'època del Mesolito.

Els arqueòlegs criden Doggerland a aquest territori que es trobava en terra des de fa milers d'anys pel banc de sorra Dogger, en la mar del Nord. L'arqueologia submarina sempre ha estat difícil, però amb el permís de les baixamars, en les excavacions costaneres de Gran Bretanya, Holanda, Dinamarca… cada vegada estan recollint més informació sobre Doggerland. A més, des de 2007 un equip de la Universitat de Birmingham està analitzant la topografia d'aquest territori, basada en dades sísmiques de fons marí; el mapa de Doggerland compta ja amb més de 50.000 quilòmetres quadrats.

Fa 18.000 anys, el nivell de la Mar del Nord se situava 122 metres per sota de l'actual i la tundra congelada ocupava gairebé tot l'espai que avui es troba sota l'aigua, com una illa que no era Gran Bretanya. A mesura que el planeta es va anar escalfant, les plantes i animals de l'Europa continental es van anar estenent a poc a poc cap al nord, així com els éssers humans que els recollien i caçaven. I van viure en aquesta extensa planícia durant milers d'anys, fins al final de l'Era del Mesolito, fa uns 6.000 anys, fins que van ser expulsats per la mar.

El nivell de la mar va pujar gradualment durant segles –dos o tres metres per segle– i els éssers humans es van adaptar perfectament a aquests canvis, migrant cap al sud i millorant les tècniques de pesca i construcció naval. Però fa 8.000 anys la glacera Agassiz d'Amèrica del Nord va alliberar una enorme massa d'aigua a l'Atlàntic –el nivell de la mar es va disparar de sobte a 60 cm– i poc després el lliscament subterrani anomenat Stpregga de Noruega va arrossegar un tsunami gegant cap a la costa europea. Això va provocar migracions molt més violentes i, en conseqüència, problemes de territorialitat amb els humans que vivien més al sud. I al final, el conflicte; a Bretanya, a l'illa de Téviec s'han trobat ossos de dones que han mort per la força, senyal d'aquells temps de violència. La mar, en definitiva el canvi climàtic, va esgotar per complet la capacitat de supervivència dels habitants de Doggerland.

Les pistes de Doggerland ajuden a conèixer millor el Mesolito i també mostren el que li passa a una civilització quan el planeta s'escalfa, quan els gels es fonen i el nivell de la mar augmenta.