Aquests quatre bertsolaris es van reunir entorn de la proposta que va fer Uxue Alberdi per a presentar l'obra. Van començar a comentar les vivències i referències de cadascun en el bertsolarismo. Aquesta mateixa vaciación posa de manifest la necessitat d'aquesta infografia, segons ens explica Artetxe: “Quan cadascun començava a citar les referències, els noms i les fites de la seva vida, els altres no els coneixíem. Perquè Ane Labaka és més jove, perquè jo soc d'Iparralde, perquè Uxue Alberdi venia del món de la literatura... Si en tan poc temps no compartim referències entre gent tan pròxima... això també posava en evidència la necessitat d'una genealogia. Totes les genealogia són construïdes i nosaltres també comencem a construir la nostra”. Aquests quatre bertsolaris, una vegada completat l'esquema bàsic de les seves vivències i coneixements, van sentir la necessitat d'ampliar al màxim l'exercici i van enviar un qüestionari a la major part de les dones bertsolaris i bertsolaris. Amb més de 50 respostes, es va completar el treball de recollida i contrast.

Harriz harri, el camí recorregut en col·lectiu

El que veurem en el centre de la infografia és una gran xarxa. Artetxe explica: “Entre les nostres vivències, una de les més importants són els processos viscuts en la col·lectivitat. Hem buscat fites que reflecteixin aquests processos col·lectius: la data, la persona, l'acció concreta”. Labaka concreta el següent: “L'elecció ha estat introduir el menor nombre de referències personals possibles”.

La infografia no planteja lectures lineals ni jeràrquiques. Cadascun d'aquestes fites està representat per un cercle. Són pedres, però no rígides ni pesades, sinó transparents. Les pedres donen molt joc a les lectures en aquest poble, i Artetxe afegeix amb humor: “Lujanbio en el comiat de l'últim campionat ens va justificar amb un ‘rècord’”. Labaka assenyala el següent detall: “També hem posat aquí la bicicleta, amb l'adaptació del conegut vers ‘Ell caurà, no li empenys’, com a reflex dels missatges que ens diuen que les coses canviaran per si mateixes. Per contra, les dones apareixen al seu costat empenyent les grans pedres”.

Les fites que recull la inforgrafía són molt variats: alguns són fites lligades a la plaça, uns altres a la xarxa, mitjans de comunicació, discursos, colònies... “Tot ens afecta i en tot ho hem actuat col·lectivament” ha assenyalat Artetxe.

Amb què acabar la infografia? Què reflectir avui? Aquest ha estat un dels principals dilemes que han tingut. “Hem volgut representar la diversitat, l'explosió. I no és gens tancat. Acaba amb tres punts, ‘cap a noves definicions...’”.

Lectura que creua el bertsolarismo i el feminisme

En la part superior esquerra de la infografia, la primera figura és la d'una nena que mira cap a l'exterior en la vora de l'escenari. Com explica Artetxe, representa la relació entre el bertsolarismo i el feminisme: “El moviment feminista estava treballant en la dècada de 1970 i, encara que fora de fora, tenia la seva influència en el bertsolarismo. Kristina Mardaras es considerava feminista”. La infografia retrata la trajectòria que han tingut el bertsolarismo i el feminisme en la vida en comú. Artetxe: “El sistema de gènere treballava el feminisme en antropologia i es va fer des de l'acadèmia de lectura de gènere del bertsolarismo. Les conferències i reflexions d'Uxue Alberdi i Ainhoa Agirreazaldegi van marcar el marc teòric al món del bertso: per primera vegada es van dir les paraules ‘bertsolaritza’ i ‘feminisme’ a l'uníson, donant eines per a veure com s'uneix el sistema de gènere i el bertsolarismo, fora de l'acadèmia i sense contacte directe amb el moviment feminista. Gràcies a això hem començat a mirar quines pràctiques feministes es realitzen en altres àmbits per a portar als bertsos algunes d'elles: d'aquí van sorgir les sessions feministes, els espais no mixtos... eines imprescindibles per a treballar el gènere. Cosir la xarxa i compartir el coneixement col·lectiu és el que ha suposat tot això. Si no compartim vivències i sabers, veig el risc d'enganxar-me amb la mateixa pedra una vegada i una altra. Aquesta infografia també és una eina per a això”.

Infografia també col·lectiva

Labaka ha subratllat la importància de la col·laboració: “Fins ara, hem compartit amb els altres estudis o articles d'un mateix, però això ha estat una altra cosa, perquè s'ha fet de zero junts. Cada setmana ens hem ajuntat un grup i en el camí s'ha intensificat. Aquest camí ens ha donat molt”.

Els quatre bertsolaris van realitzar el seu buidatge i, després de completar l'esquema mitjançant enquesta amb el coneixement d'altres 50 dones, es van dirigir al col·lectiu txakur Gorria per a iniciar en col·laboració amb elles la fase de disseny. Mariñe Arbeo assenyala que la infografia ha guanyat molts detalls a causa de la incorporació de la perspectiva de disseny en el centre del projecte: “Junts hem fet el camí per a passar conceptes a la imatge”. Artetxe saca un cop d'humor: “Aquests pensen d'una altra manera. Vam haver de reformular el nostre esquema, el nostre era molt quadrat. Pensar en col·lectiu i en imatges ha estat un gran repte”. Labaka explica així l'exercici: “Hem hagut d'aprendre a deixar-ho fos. Al principi volíem ficar-lo tot, tots els versos feministes del món, tot el que va suposar una fita per a cadascun... això ha estat l'exercici, entendre que amb solo posar una cosa, significa tot el que hi ha darrere”.

Arbeo explica que han triat el collage: “Volíem dir a través de quines imatges representàvem el concepte i buscava fotos antigues. I amb això crear un collage”.

Invitació a la creació de genealogia múltiple

Artetxe ha assenyalat que han tingut "molts dilemes", ja que "totes les decisions són polítiques". També sents inquietud. Com tota la història és una construcció, això també és així. Això és una genealogia i una infografia, si es fessin altres quinze, fenomen. Seria ideal que aquest exercici de memòria col·lectiva no el realitzéssim nosaltres sols. Fer en onze grups, i compartir-los, fer lectures diferents. Val la pena fer coses locals i en moltes formes, ja siguin llibres, pel·lícules...”. Labaka ha arrodonit l'entrevista amb una invitació més: “Que serveixi també per a impulsar la recerca, que darrere de cadascun d'aquestes fites poden estar un munt de temes de recerca. Tot el que hem recollit fins ara ho posem molt content a la disposició de qui ho necessiti”.