El vídeo penjat en internet “La tournée du Magasin General de Tarnac” (La volta del Comerç General de Tarnac) dura tres minuts i mig. Encara hi ha a França camions que, com antany, es dediquen a la venda a domicili. El poble de Tarnac trobarà la carretera blanca com un prat, amb neu i gel, en la visita que realitzarà als habitants que viuen lluny del centre de la ciutat: un home solitari que té gana de parlar, una amatxi digna que reté la ironia... Compraran el formatge, les pastes, el pa, la quantitat necessària per a cuinar els menjars típics de cada dia. El jove xofer treballa voluntàriament en un repartiment que no és la venda.
Tarnac (320 habitants) és un poble de la regió de Limousin, en l'extrem superior de la Gran Aquitània, on es troben també els bascos. En 2004, una dotzena de joves van arribar a aquest poble, moribund com altres punts científics, per a instal·lar-se en caserius i cases amb el desig d'organitzar una vida diferent en la vora del sistema, des de ciutats com Bordeus, joves cultes, políticament desplaçats a l'anticapitalisme o anarquisme.
Tenien motius per a triar a Tarnac: als pobles de l'altiplà de Plateau donis Millevaches (en occità de Miuvachas), tan riques com riques en boscos i camps, ja existeixen projectes en marxa basats en l'economia social i solidària i en el desenvolupament alternatiu. Noms de Millevaches II. Evoca les resistències i maquis de la Guerra Mundial, així com les anteriors. El poble de Gentioux té un monument als morts per la guerra de 1914-1918, en el qual sota 58 noms es pot llegir el que seria inacceptable en qualsevol part de França: “Maledicció sigui la guerra”.
“Si algú –diuen els responsables de Magasin General- ens hagués dit que tres anys després havíem de fer-se càrrec d'una petita botiga del poble, segur que li hauríem rigut”.
En 2007, no obstant això, els joves es van fer càrrec del comerç, que compta amb un camió de repartiment diari que arriba fins als caserius de la zona, l'únic allotjament del poble que també ofereix menjars diaris, una petita biblioteca, zona de jocs infantils, una petita sala de reunions... “Entrem en aquesta aventura per no veure desaparèixer l'últim lloc públic d'aquest petit poble, ja que aquest va ser el nostre punt de partida quan arribem a Millevaches, la qual cosa ens va fer una calorosa benvinguda. Tancar això seria per a nosaltres com matar al poble”.
Onze anys després, trenta persones participen en l'activitat diària de Magasín General. L'allotjament per als menjars s'ha convertit en una cantina cooperativa, han enriquit les prestatgeries de l'antiga botiga de baixa oferta, han augmentat els aliments ecològics i de proximitat, s'han introduït en el menjador escolar, s'han organitzat serveis per a majors i persones amb discapacitat, etc.
Ara volen comprar l'edifici en si, per a això han organitzat una recaptació de micromecenatge a través de la plataforma Ululi.Per al 12 de desembre necessitarien 52.000 euros, 24.000 en el primer pas, enfront dels 16.000 que tenien mancant 24 dies, i 100.000 durant l'any 2019.
No tot ha estat lletós en aquests anys. La matinada de l'11 de novembre de 2008, en Sant Martí, 150 policies van prendre Tarnac per a detenir a nou persones en una batuda que arribaria a una vintena de detencions totals amb les de París i Rouen. Després d'alliberar onze immediatament , van ser acusats als nou de Tarnac de formar una organització criminal dedicada a l'ús del terrorisme, acusant-los de sabotejar diverses línies elèctriques en els ferrocarrils francesos. Durant els mesos d'octubre i novembre, suspesos els subministraments d'energia elèctrica als trens TGV, desconeguts havien aconseguit detenir a 160. Deu anys després, a l'abril de 2018, els jutges van declarar a tots innocents.
Florir el que gairebé es va desertar
El periodista David Dufresne va explicar en el llibre “Tarnac Magasin General”, fruit de tres anys de treball de recerca , l'essència d'un dels grans escàndols de l'antiterrorisme francès dels últims anys. Va entrevistar alts càrrecs dels serveis secrets que van intervenir directament en l'operació, a jutges, militants i als seus familiars, oferint un terrible retrat de l'antiterrorisme francès.
“Les detencions -ha resumit Dufresn-, dirigides directament des del Ministeri de l'Interior, es van dur a terme davant les càmeres de televisió. Era un moment crucial per a les autoritats de París que volien posar en valor a l'opinió pública l'eficàcia del FBI francès que llavors era DCRI i que després seria DGSI [Direcció General de Seguretat Interior]. Era una ordre de dalt en el Govern i el començament d'un fiasco enorme”.
Tarnac va estar directament implicat en l'assumpte la ministra d'Interior labortana, Michelle Alliot Marie, que va ser alcaldessa de Sant Joan de Llum i que avui segueix europarlamentària. Alliot Marie va presentar públicament als detinguts com a membres d'una gran conspiració anarquista. Després, a mesura que el cas avança i alguns mitjans de comunicació investiguen més profundament, la història d'un grup que volia posar potes enlaire a França es va quedar en res. Això sí, la majoria dels deu detinguts van passar diverses setmanes a la presó, un any més el més famós dels sospitosos, Julien Coupat, i un llarg calvari per a tots en els jutjats.
El grup de Magasín General no està per a amagar el tema i en l'escrit que han posat per a argumentar la recaptació en Ulule expliquen clarament el tema: “La qüestió iniciada en 2008 amb l'operació de la policia antiterrorista i el seu ressò mediàtic marcaran durant molt de temps la imatge del [projecte]. Però si els governants van tocar el cop per a dissoldre el col·lectiu, en el seu lloc es van reforçar les relacions per a fer front a la tragèdia, prenent com a base aquest lloc comú”.
A la botiga-bar de Tarnac no falta moviment en l'actualitat, només es veuen les activitats i l'agenda de Magasin General en Facebook: a part de sopars i celebracions, xerrades, concerts, teatres, presentacions de llibres, projeccions de pel·lícules... Estan molt presentis les lluites per la justícia social i climàtica, els ODS, la solidaritat amb els nous immigrants als quals s'enfronta l'Estat francès, els que s'oposen a les grans infraestructures, els antinuclears o els que volen frenar el desastre de les selves.
A més de Tarnac, el moviment es nota en tota la regió de Millevaches, com si els del segle XXI haguessin heretat als nous baserritarras de 68 anys. Associacions culturals, petits allotjaments i botigues, Tele Millevaches herri telebista... i debats polítics i socials calents. En Gentioux, a través d'una pedrada des de Tarnac, s'ha restaurat el centre de botigues de similars característiques i ha estat anomenat La Renouée, Berriz Hasia. En Ipar Euskal Herria vam aprendre “El poble ha de viure”.
Gasteizko Eraman kooperatibak banaketa “era jasangarri eta etikoan” eginez bertako komertzioa bultzatzeko helburua du bere sorreratik, Arabako hiriburuan eta hango bizilagunengan pentsatuta. Hainbat ekimenetan parte hartzen du, horien artean ikasturte honetan egiten... [+]
Cada vegada escoltem més sobre les necessitats, desitjos i iniciatives que sorgeixen en els nostres territoris i en les nostres vides, sobre la necessitat de treballar les relacions i projectes públic-comunitaris, i és un autèntic motiu de satisfacció, ja que es tracta d'un... [+]
Els pressupostos i el tancament dels comptes anuals no són res més en aquests temps, des de l'economia domèstica fins a la majoria dels espais socioeconòmics que compartim. Les grans empreses han començat a extreure calculadores i a posar en marxa grans plans de cara a 2025... [+]
Escric aquestes línies l'endemà de les eleccions al Parlament Europeu, els temps foscos, el triomf de la Internacional Reaccionària en les eleccions al parlament europeu. Ja venia per endavant i és la confirmació de la fase conservadora que vivim, però genera por. De fet,... [+]