No sé si és cert, però m'és igual: em va arribar el rumor que, fa molts anys, un artista va presentar una proposta al Certamen d'Artistes Novells de Guipúscoa, quan encara era un concurs: faig una còpia perfecta de l'obra que rep el primer premi. Amb aquell gest tan senzill ho tornava tot potes enlaire. De fet, el treball que es generi copiant amb exactitud l'obra que rep el primer premi, també hauria de rebre el primer premi en si mateix. Però si obtingués el primer premi, hauria de fer una còpia exacta d'aquesta còpia, que també hauria de rebre el primer premi, i així en l'infinit. I això era complicar molt les coses. El jurat va rebutjar el gest i es va fer a un costat.

Si el rumor fos cert, el que va presentar aquesta proposta va ser Jon Mantzisidor Uria (Zumaia, 19 d'abril de 1973). I té sentit que sigui el mateix; moltes de les propostes artístiques que ha presentat també van ser polèmiques en el seu moment, com per a somriure, per a jugar. Les llums de la sala d'exposicions van ser retirades del sostre i, apagades, van ser mostrades contra la paret a la Sala Rekalde en 2007.

Els seus gestos adopten sovint un caràcter de signe, i a vegades converteix els signes en gestos. En aquest treball fotogràfic, quan el sacerdot parlava en el vídeo, el so es va esborrar completament: el silenci digital. I quan acabava, se sentia el ressò de l'església, de la sala i el soroll de la gent. Això deixava al descobert els gestos de les mans i en el muntatge de l'exposició va fer aquestes peces imitant amb fang les mans i gestos del capellà.

És un aficionat a posar en escac signes amb gestos juganers. En uns altres temps havia publicat còmics sorprenents. Va compondre la música de Karidadeko Benta, és membre de Gora Jape. Avui dia, la música se centra en la improvisació.