Carlos Garaikoetxea. L'última lectura que he fet ha estat un llibre escrit per Elixabete Garmendia sota el títol de lehendakari Lider bat. Molt recomanable. Confesso que m'ha tocat i que m'ha commogut. No sols pels passatges que es compten en ell, sinó perquè m'he adonat que sabia molt pocs matisos sobre una part molt important de la nostra història recent. I m'ha quedat una espècie de sabor amarg, perquè encara que hagi llegit el llibre, encara sento que no ho sé.
En un moment en el qual la proposta de reforma de l'Estatut de Guernica està al punt àlgid, em sembla fonamental que les generacions que no vivim aquella època coneguin la situació que es respirava quan es va redactar el paper de llei. Crida l'atenció, per exemple, que en l'educació reglada obligatòria no s'aprèn la història pròxima. Entre altres coses, el Franquisme, l'Estatut de Guernica o la Llei d'Amejoramiento de Navarra no formen part del currículum. Molt menys els avatars de les últimes dècades. Per tant, el que interrompi els seus estudis a penes tindrà referències per a comprendre i interpretar la situació política actual al País Basc.
En un moment en el qual la proposta de reforma de l'Estatut de Guernica està al punt àlgid, em sembla fonamental que les generacions que no vivim aquella època coneguin la situació que es respirava quan es va redactar el paper de llei. Crida l'atenció, per exemple, que en l'educació reglada obligatòria no s'aprèn la història pròxima. El franquisme, l'Estatut de Guernica o la Llei d'Amejoramiento de Navarra, entre altres, no formen part del currículum
Si el Sistema Educatiu ha d'animar a la ciutadania al fet que formi part de les decisions polítiques, hauria de garantir que els alumnes i alumnes coneguin els fets de les últimes dècades. El Govern Basc pretenia cobrir part d'aquest buit a través del programa Herenegun, i la polèmica que s'ha generat sobre aquest tema deixa clar per què comptem més còmodament l'Edat mitjana o l'Època dels Furs que els passatges pròxims. No es tracta de dotar als joves d'eines per a crear els seus propis relats, no se'ls vol donar informació dels esdeveniments. Es tracta d'imposar un relat únic, impulsat pel Govern d'Espanya i, sobretot, pels aparells mediàtics. Són els que tenen el poder i la capacitat de transmetre els relats.
També m'ha quedat un sabor amarg quant a la figura de Garaikoetxea, perquè em sembla que avui dia no se li reconeixen referències suficients. Hi ha a casa un passatge que ens han comptat moltes vegades els nostres pares i mares que pot servir com a metàfora de la seva evolució. En el passadís de la casa de la meva àvia i del meu avi hi havia una pintura bastant gran que ocupava un lloc destacat de la casa. En el marc d'aquesta pintura, tenien la fotografia de Garaikoetxea, que a més de ser President del Govern, era també el cap de la casa, gràcies al seu privilegiat lloc, un déu encarnat adorat. Jo no tinc el record d'aquella imatge, perquè encara no havia nascut, però els meus pares ens han comptat en més d'una ocasió com, després de la crisi interna del PNB i la separació d'Eusko Alkartasuna, cada vegada que anàvem a visitar-la, la foto s'estava desplomant fins que va desaparèixer. Mai ho havien llevat, però la força i el temps de la gravetat van fer el seu treball i va perdre el lloc principal de la casa. En certa manera, no ho van negar, però va passar de la devoció i l'exaltació a no estar en absolut. Han passat molts anys des de llavors, més de trenta, però, després de llegir la seva biografia, em pregunto si no és un passatge que representa bé la seva trajectòria.
Els referents històrics són un mitjà important per a la construcció de la identitat nacional i em sembla que la figura i la biografia de Garaikoetxea poden treure-li molt suc en l'escenari polític actual. En breu i sense aprofundir en res, llançaré dues qüestions que s'esmenten clarament en el llibre: 1) L'Estatut era una solució provisional per al PNB, en cap cas un objectiu; i 2) La corrupció que estava institucionalitzada en el si del PNB es descriu molt clarament en una entrevista amb un dirigent d'Iberduero sobre la Central Nuclear de Lemoiz.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Greba ataritan jaso nuen zuen e-maila, posta pertsonalean. Hasieran, beste askok bezala, grebaren aurrean ze aukera ditugun jakinarazteko zela pentsatu nuen. Baina ez, grebaren aurkako mugimendu politiko eta komunikatiboa zen jasotako e-maila.
Aitortuko dizuet ahozabalik utzi... [+]
Aquest cap de setmana he estat pensant en la paraula 'estètica' i en una frase que deia un amic: “Aquest treball és estètic”. He estudiat l'etimologia de la paraula estètica, que sembla que el seu significat era percebre a través dels sentits en l'origen, i més tard es va... [+]
En els últims anys, el concepte de política industrial ha reaparegut amb força a diferents nivells. L'organització que fos el martell del neoliberalisme, el Fons Monetari Internacional, subratlla en l'actualitat que els mercats han rebut la pressió que els governs prenguin... [+]
Aurreko egunean, Bilbon, lagun batekin elkartu nintzen Bira tabernan. Tar-tarrean ari ginen oso gustura eta esan nion: “Noski, Giputxia zarenez, kar-kar-kar”. Eta berak nabarmendu zuen ez zela gipuzkoarra. Nik ongi ulertu gabe, jarraitu nuen esaten, “A! ez?... [+]
He tingut molts dubtes, independentment que obrís o no el meló. M'atreviré, maleïda sigui! Vull posar sobre la taula una reflexió que tinc al cap fa temps: no és just que la dona que ha donat a llum tingui la mateixa durada que l'altre progenitor. Més ben dit, el mateix... [+]
Estem en una ofensiva imperialista mundial, liderada per la burgesia occidental. La forma que ha adoptat l'ofensiva imperialista és la de la guerra, amb totes les seves variants: la guerra econòmica, la guerra cognitiva i cultural, el lawfare; i, per descomptat, la guerra... [+]
Beste detektibe triste baten telesail bat ikusi berri dut. Eskoziako irla urrun batean gertatzen dira trama guztiak. Badakizue nola funtzionatzen duten fikzio horiek: hildako asko, jende arrunta baina ez hainbeste, eta paisaia berde iluna. Oraingo honetan duela urte pila bat... [+]
La veritat és que no sé per què estic escrivint això. En l'ambient conflictiu d'avui dia no es prenen bé aquest tipus d'opinions. És possible que ARGIA no publiqui això, ja que no coincideix amb les opinions que han publicat fins ara (però si finalment han decidit... [+]
El 15 de gener el lobby tecno-empresarial Zeditzak va presentar el seu 6è informe, Euskadi i la Unió Europea, un destí compartit de prosperitat i competitivitat. El neoliberal Think tank , format per experts emergents del món de les finances, va presentar una recepta màgica... [+]
Els euskaltzales movem els nostres peus després del testimoni de la Korrika, per a reivindicar que volem continuar vivint com a poble basc, en favor de la nostra llengua.
Els primers passos els dona la persona migrant que surt del seu país d'origen a Àfrica, Amèrica del Sud... [+]
I un any més, els sindicats ens han organitzat vagues prefabricades. I nosaltres, individualment, decidirem si ens sumem o no a la vaga, sense necessitat de cap assemblea en el centre.
Pel que sembla, el model de vaga que em van ensenyar a mi ja no està de moda. En el meu... [+]
Bizitzak dena inguratzen du, mugatua eta hauskorra da. Bizitza onak bizitzeko, gorputzak zer egin badakiela iruditzen zait, buruak ordea, nahiz eta jakin (ondo informatuta dagoenean), askotan gorputza nahita isiltzen duela ikusten dut. Isiltze horretan burua beste buru... [+]
Eroso gaude ingurunea gure egoera fisiko/emozionalera egokitzen denean. Besteak ni kontuan hartu nauenean, izan gizaki bat, objektu bat, espazio bat. Erosotasunaren klabea produktu eta espazio diseinuan beharrizan handi gisa sartu da, erosotzat jotzen dena erosgarria delako... [+]