La gran feina trigaria més d'un segle a completar-se, però a la mort de Lambton, George Everest, que li va acompanyar durant els últims cinc anys, prendria el càrrec. En 1830 va ser nomenat màxim responsable de topografia de l'Índia i va continuar estudiant el territori cap al nord. A més de ser un agrimensor exacte, també era inventor i el gal·lès va fer millores fonamentals en els instruments de topografia. Es va retirar en 1843 sense arribar a l'Himàlaia i va ser nomenat el seu successor Andrew Scott Waugh.
En 1852, el matemàtic Radhanath Sikhdar va descobrir el cim més alt del món i la va comunicar a Waugh. De moment, a aquesta muntanya se'l coneix com el pic XV. Però en 1856 Waugh va proposar el nom Everest. El mateix George Everest no volia que aquesta muntanya, que mai havia vist, tingués el seu nom i va oferir a la Royal Geographical Society arguments en contra d'aquesta proposta en 1857: els nadius no podien escriure i pronunciar l'everst, i el criteri dels topògrafs britànics que van actuar a l'Índia va ser mantenir la toponímia original. Per això, els cims més alts del món tenen noms com Kangchenjunga, Cho Oyu, Manaslu, Nanga Parbat, Annapurna, etc. Però Waugh va argumentar que aquest cim del XV no tenia un nom original clar, encara que els tibetans la cridaven Chomolungma (mare sagrada) i els nepalesos Sagarmatha (mare de l'univers).
Amb la segona cimera del món, K2, va succeir una cosa semblant, i en aquest cas van decidir mantenir el codi que s'havia posat inicialment –encara que van suggerir el nom de l'explorador Godwin-Austen, mai ha estat un nom oficial–. Però la Royal Geographical Society va oficialitzar el nom Everest en 1865, un any abans de la mort de George Everest i en contra de la seva voluntat.
El cim més alt d'Amèrica del Nord es troba a Alaska, on els vilatans sempre li han anomenat Denal (el gran). Però en 1896, en honor del president dels Estats Units, William McKinley, el nom oficial de la muntanya va ser batejat com el seu cognom. A partir de 2015, no obstant això, el cim s'ha fet amb el seu nom original, Denali, demostrant que no és tard per a corregir altres errors.
L'organització Centri Tricontinental ha descrit la resistència històrica dels congolesos en el dossier The Congolese Fight for Their Own Wealth (el poble congolès lluita per la seva riquesa) (juliol de 2024, núm. 77). Durant el colonialisme, el pànic entre els pagesos per... [+]
Nova York, 1960. En una reunió de l'ONU es va adormir el ministre d'Exteriors de Nigèria i ambaixador de l'ONU, Jaja Wachucu. Nigèria acabava d'aconseguir la independència l'1 d'octubre. Per tant, Wachuku es convertia en el primer representant de l'ONU a Nigèria i acabava d'assumir... [+]
Washington (els EUA), 1807. La Constitució estatunidenca va prohibir el tràfic transatlàntic d'esclaus. Això no significa que l'esclavitud hagi estat abolida, sinó que la font principal dels esclaus s'hagi interromput. Així, les dones esclaves es van convertir en l'única... [+]
No és casualitat que el Dia de la Hispanitat, el de la Guàrdia Civil i la Verge del Pilar coincidissin en aquesta data. Els tres representen estructures opressores (estàtua, exèrcit i església). D'altra banda, hi ha resistència indígena i població represaliada per l'Estat... [+]
Gurutzegramen zaletuek –eta beste inork gutxik– ezagutu ohi dute Txagos uhartediaren izena. Irla haietan handiena, Diego Garcia, aipatzen bada, gehixeago izango ginateke aditzera dugunak: ospea –ez batere gozoa– lortu du bertan dagoen base militar... [+]
Des de la Muntanya de Navarra, milers de persones van prendre rumb a Amèrica en el segle XIX per a sobreviure en el pasturatge o en altres quefers. La historiadora Raquel Idoate recupera en la seva tesi la història d'uns 4.000 d'ells: com es va fer el viatge, en què es van... [+]