Les paraules, sovint, perden el sentit per l'ús, o almenys, es transformen. La paraula democràcia no s'entén pel mateix en boca de Bolsonaro, que acaba de guanyar les eleccions al Brasil, o del Moviment Obrer Sense Terra d'aquest país, MST. El mateix ocorre amb termes com a Govern Obert, transparència o participació. A vegades, sembla que d'un pressupost de 426 milions d'euros que pot tenir una institució, l'elecció per part de la ciutadania d'on es gastaran dos milions d'euros entre diversos projectes garanteix la participació. Però és així?

En la jornada Euskarabildua s'ha posat el focus en la pràctica que va més enllà de la paraula: com es relacionen les institucions públiques i la ciutadania? Quin paper juga la tecnologia en aquesta relació? A continuació es mostra el vídeo realitzat per a la presentació del tema.

El Govern Obert és una visió política des de la filosofia del moviment de programari lliure. El concepte va ser creat a Anglaterra a la fi dels anys 70. Enfront del secretisme del Govern, els objectius principals eren l'obertura i la participació ciutadana.

UU., Barack Obama, va presentar en 2009 el memoràndum Open Government, un tema que es va posar en el voga en tot l'Oest. Els moviments d'ocupació de les places de 2011 van donar un impuls al concepte i van dedicar una profunda crítica a les institucions, com és el cas de l'Estat espanyol, trencant el consens que existia fins llavors amb el lema “no ens representen”.

Transparència, cooperació i participació

El Govern transparent garanteix la rendició de comptes de la institució davant els ciutadans, proporcionant-los informació sobre el que està fent i les seves intencions. Segons els experts en la matèria, qualsevol administració pública deuria, de manera senzilla i clara, garantir l'accés a aquesta informació pública perquè els ciutadans puguin controlar l'acció del govern.

El govern col·laboratiu ha d'aconseguir implicar i comprometre a la ciutadania i a altres agents en el treball de l'organització. La col·laboració suposa, d'una banda, la cooperació amb la ciutadania i amb empreses, associacions i altres agents, però també la relació amb els seus funcionaris i altres administracions.

Finalment, un Govern participatiu dona peu al fet que la ciutadania participi activament en la generació de polítiques públiques i convida a l'organització a alimentar-se des del coneixement i l'experiència de la ciutadania. Per tant, promou actuacions per a incrementar la implicació i el protagonisme de la ciutadania en els assumptes públics, comprometent d'aquesta manera a les forces polítiques amb major força amb la ciutadania.

Treballar conjuntament les tres columnes és la clau de l'èxit. Perquè els portals de transparència o els processos participatius no siguin parcials i no caiguem en l'utopisme digital: la democràcia, que potser pot oferir Internet, requereix més temps, manyaga i presència. En aquest sentit, els experts en la matèria asseguren que les institucions públiques no haurien de confondre la participació amb la possibilitat de fer clic ràpid.

Eñaut Gracia, regidor de Societat de la Informació, Informàtica i Participació de l'Ajuntament d'Errenteria, ha estat el ponent que ha mirat amb més força les dinàmiques internes de l'administració, afegint que poden ser un obstacle per a qualsevol canvi. En aquest sentit, la lluita entre els departaments municipals ha arribat a equiparar-se a la sèrie Joc de Trons: “Els canvis són difícils perquè estem lluitant contra les actituds personals i les relacions institucionals. Les TIC poden contribuir a això, fent una palanca davant aquestes dificultats”.

El director de Participació, Transparència, Cooperació i Voluntariat del Govern d'Aragó, Raúl Oliván, ha presentat el Laboratori d'Innovació Democràtica (LAAAB) en Euskarabildua. Oliván també ha subratllat que si les democràcies no es renoven i no es conservin, poden estar en risc que es recuperin.

Les metodologies de Design Thinking es basen en la implicació de la ciutadania en la co-creació: “El principal repte actual de l'Administració és el disseny, no el disseny de marques, sinó el disseny de serveis”.

Oliván ha avançat que estan a punt de publicar el llibre Hacking inside, realitzat al costat d'investigadors de Sud-amèrica, sobre com accedir a les institucions com un virus troià i com hackear des de dins.

Sobre la sobirania tecnològica

Xabier Barandiaran, professor de la UPV/EHU, va reivindicar que, a més de programari lliure, cal treballar les tecnologies lliures amb un model de plataforma desenvolupat per a l'Ajuntament de Barcelona Decidim.org.

El programari lliure es basa en principis com l'ús, la còpia, l'anàlisi, l'adaptació i la distribució de la tecnologia una vegada adquirida. No obstant això, la sobirania tecnològica no es refereix a una manera de treballar, ni a les llicències: es tracta d'escapar de l'enorme control que cada vegada tenen menys empreses privades.

En 2006, Microsoft era l'única empresa tecnològica del món. Avui són les cinc primeres empreses tecnològiques del món: Apple, Alphabet, Microsoft, Amazon i Facebook.

Segons la ideologia imperant en Silicon Valley, els treballadors de les empreses tecnològiques volen “millorar el món” –a més de fer diners–. “Darrere d'això hi ha una estratègia per a substituir els estats de benestar perquè puguem accedir als serveis a través de Google. Les oficines de turisme desapareixeran aviat, perquè amb Google Maps i Trip Advisor tenim suficient”. És sabut que des de l'època de Maquiavel, i des del desenvolupament de la cartografia, els mapes es van crear per a conquistar o controlar territoris. “El major mapa del món és Google”, va recordar Barandiaran.

“Aquest capitalisme tecnològic hauria d'alarmar-nos”, en opinió de Barandiaran, especialment a l'hora de parlar de les institucions públiques. “Hi ha alternativa i és millor: la tecnologia lliure dels ciutadans que col·laboraran a tot el món”.

Sobredosi i dades d'informació

El responsable tècnic de Dades obertes Euskadi Imanol Argüeso, la professora de la Universitat de Deusto Mirin Gutiérrez i el coordinador de programes d'Hirikilabs Ibai Zabaleta van parlar sobre la socialització de les dades obertes.

Mirin Gutiérrez va mostrar diverses visualitzacions amb dades de ruta dels balleneros: “La visualització de les dades permet la presentació de la informació de forma organitzada, fent intel·ligible que no siguin més que milers de números”. Quant a les maneres d'accedir a les dades, ha defensat la publicitat dels mateixos sempre que no es posi en risc l'anonimat de la ciutadania. A més, s'ha mostrat a favor de l'acció democràtica sobre les dades, subratllant la importància de la participació en el procés de generació de dades públiques i obertes.

Ibai Zabaleta va donar a conèixer diversos projectes d'Hirikilabs i va presentar el taller que van organitzar per a analitzar, entre altres, l'efecte d'Airbnb. Les dades per a fer aquest treball van ser obtinguts a través de la web scraping, és a dir, de l'extracció d'informació pública dels llocs web. Zabaleta va assenyalar que no van poder demostrar que la difusió d'Airbnb tingués un efecte directe sobre el preu dels lloguers de la ciutat, ja que no van poder comparar les dades amb els preus dels lloguers.

Experiències com aquesta demostren que no n'hi ha prou amb tenir dades públiques, sinó que cal treballar-los i cosa que és més important, que cal poder comparar i comparar les dades per a poder realitzar qualsevol lectura completa.

Tenir dades i informació és tenir poder. Avui dia, no obstant això, estem generant més dades que mai, degut sobretot a la geolocalització i a la comunicació digital. A més del negoci de les dades, la privacitat s'està convertint en un gran repte: “La gent té por dels hackers –diu Gutiérrez–, però a mi em preocupa molt més el govern estatunidenc”.

Lliure és l'únic territori del programari basc

Xabier Barandiaran va presentar el personatge tecnològic de ficció capaç de llegir textos en basc, titulat iAnire. Va insistir que l'aposta estratègica ha de fer-se per la via de la sobirania tecnològica. “L'altra solució és traduir Siri, Alexa o Google Assistant i això no és bo per a la sobirania”. Marko Txopite va aprofundir en aquesta idea, presentant en les jornades projectes en basc i lliures en l'àmbit de les tecnologies lingüístiques.

Txopitea va assegurar que si s'esperés el mercat, la tecnologia que parlarà en basca mai arribarà a desenvolupar-se. “Si els bascos volem aquestes tecnologies, nosaltres mateixos hem de crear-les de manera lliure i en auzolan”. Va presentar el projecte de Common Voice Mozilla, que té com a objectiu completar una tecnologia lliure per al reconeixement de veu. Librezale està preparant els arranjaments en basc. En aquests moments s'està demanant la participació de la gent per a poder crear el corpus de gravacions públiques d'àudio en basc, que s'han realitzat en basc.

Si el basc tindrà cabuda en les tecnologies avançades, i volem promoure models democràtics, transparents i participatius a Euskal Herria, va quedar clar que serà necessari fer passos en la sobirania del programari i la tecnologia escoltant els ponents d'aquestes jornades. En cas contrari, la comunitat quedarà supeditada als coneixements que estiguin en poder d'uns altres.