Us ha semblat rar cantar amb els bertsolaris en basc?

TOMASITA QUIAL: Per a mi no ha estat tan sorpresa, tinc la tercera visita al País Basc, vaig estar en 1988 i en 1998. Últimament, Maialen Lujanbio no era més que una nena, jo sabia que arribaria a ser una bertsolari d'alt nivell, m'alegra que no m'equivoqués. És bonic cantar amb els bertsolaris, i en aquesta ocasió, a més, hem tingut a Araceli al nostre costat. Tots tenim un objectiu: Lliurament i recepció de l'amor.

ARACELI ARGÜELLO: Jo he vingut per primera vegada a Europa. Això ha enriquit la meva trajectòria, abans no m'hauria passat del cap cantar amb els euskaldunes, però ha estat una experiència excel·lent. Mai havia cantat amb Tomasita, així que tots els meus somnis es van complir al mateix temps. El públic m'ha sorprès, als bertsolaris els té un gran respecte.

A l'Argentina i Cuba, improviseu la guitarra. Aquí hi ha una diferència amb el bertsolarismo.

T. QUIALA: La manera d'expressar-nos és diferent, però no és un problema, ens encanta treballar amb els bertsolaris. Payadores, repentistas i bertsolaris som mèdics, sempre estem aprenent, els improvisadors hem d'anar evolucionant en cada generació, aprenent els uns dels altres. Jo sempre dic que els improvisadors som mèdics de l'ànima.

Payadores i repentistas compartiu l'idioma, l'espanyol. Això facilita els intercanvis entre vosaltres?

A. ARGÜELLO: El que m'ha sorprès de sentir els bertsolaris és que tenen moltes melodies guardades al cap, perquè no utilitzen l'ajuda dels instruments. En canvi, els payadores som alhora músics i improvisadors. Aquí hi ha una diferència amb els cubans, ells canten i tenen un amic que toca la guitarra. A més del llenguatge, compartim la mètrica, la dècima, però nosaltres utilitzem la melodia milonga i ells el punt cubà. Està relacionat amb la seva geografia: Milonga és com una gran pampa argentina, que es posa en el punt de la tebiesa de Cuba.

Com vas començar a improvisar en el punt cubà, Tomasita?

T. QUIALA: Vaig començar per casualitat dos mesos abans de complir els 22 anys. Mentre caminava pel carrer, vaig sentir un sobtat que insultava a un altre. El meu instint poètic dormia encara, però es va despertar i vaig començar a improvisar allí mateix pel sobtat, ultratjat. Quan vaig passar pel mateix lloc la setmana següent, el director de la Penya Pagesa volia cantar amb mi. 35 anys després soc aquí.

Ets un improvisador professional a Cuba, com és el teu dia a dia?

T. QUIALA: Aquest és el meu ofici des de fa 32 anys. El repentista aprèn sobretot amb experiència: L'escola dels repentistas és un tablado. Per a això, és convenient que el repentista que tens al teu costat sigui del teu nivell. Jo dic que el repentismo és com un tresor, però no val la pena amagar-se. És a dir, hem de mostrar aquest tresor al món perquè tots tinguin l'oportunitat de rebre'l. El més reeixit serà l'improvisador que arriba a compartir el seu art amb tothom.

No vas anar a escola dels repentistas?

T. QUIALA: Actualment hi ha escoles de repentistas. Però jo vaig haver d'aprendre sobre l'escenari el que aprenen en aquestes escoles, anava dia a dia veient el que estava bé i el que no. Les classes són importants per a ampliar el punt cubà, però vull fer una precisió: Repentista no es fa, neix. Gràcies a les escoles, aquests talents naturals es descobreixen més primerenc i poden ser conreats des de petits per a ser després excel·lents repentistas.

Araceli, tu des de petit has tingut una tendència a la improvisació, no?

A. ARGÜELLO: A l'Argentina, la tradició dels payadores està lligada als oficis eqüestres, el meu avi, el meu pare i el meu germà eren cavallers. En veure'ls, jo els llançava versos preparats, sempre he sentit desitjos de ser payadores. Als cinc anys ens preguntaven què volíem ser majors i tots volien ser metges i coses així. Jo deia que anava a ser payador, el meu referent era Marta Suint. A poc a poc, vaig començar a cantar i a tocar la guitarra. Com a la meva província no hi havia molts payadores, soc autodidacta.

Payada i punt cubà són tradicions lligades al medi rural i al món tradicional. Han anat a la urbanització en els últims anys?

T. QUIALA: Naturalment, el punt cubà s'ha estès a les ciutats. No obstant això, és cert que es tracta d'una tradició que ve del medi rural, lligada a la vida del guajiro. Però tant a les escoles com en els teatres es respecta, es cuida i es conrea, s'arriba a totes les capes de la societat cubana. Ara hi ha classes per a repentistas, aquesta idea la creem a Cuba i després s'ha estès a altres improvisacions.

A. ARGÜELLO: Quan va començar Payada, estava lligada a l'ambient rural, però també era present a les ciutats. Per exemple, Gabino Ezeiza era un payador del Partit Radical. El payador sempre ha estat la veu del qual no té veu: En la història de l'Argentina els gautxos han estat sempre figures marginades, per la qual cosa el payador sempre ha estat a favor d'ells, i per això les cultures dels gautxos i els payadores estan molt unides, la qual cosa ha portat a la improvisació al camp. No obstant això, en els últims anys, existeix una tendència a migrar a les ciutats, però sense oblidar les tradicions i els valors dels nocturns. La urbanització ha suposat una millor formació per a portar l'art dels payadores al màxim nivell.

A Cuba, la improvisació té el seu espai en la televisió.

T. QUIALA: En la televisió nacional hi ha programes que emeten repentismo, Palmes i canyes és molt coneguda, cada diumenge a les set de la tarda rep una bona part de l'audiència. A més, ara estem d'enhorabona a Cuba, perquè la UNESCO ha declarat el punt cubà Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Gràcies a aquest gran assoliment, ens ha donat força als qui portem anys treballant per a revitalitzar la improvisació i donarà una empenta a les noves generacions perquè no deixin morir aquesta tradició.

La improvisació també està arribant al món acadèmic. Tu investigues l'oralitat, Araceli.

A. ARGÜELLO: Estic estudiant Llengua i Literatura en la universitat. No obstant això, en la universitat encara no s'ensenya payada com a assignatura. A les escoles sí, a la província de Còrdova hem estat pioners a portar la improvisació a les aules, perquè els alumnes vegin que la payada no és una història de vells gautxos, és una tradició molt viva. Nosaltres també tenim una sèrie a l'Argentina, Ànima Gautxa, dins de la qual dediquen 10-15 minuts als payadores. Gràcies a això, la gent coneix les cares dels payadores.

L'esforç per atreure als joves ha donat els seus fruits?

A. ARGÜELLO: Ens falta promoure més, als joves els costa fer-ho. l'Argentina és molt àmplia i no és fàcil ajuntar als que volen ser payadores. Sobretot, ens està costant atreure noies joves. Les classes d'improvisació continuen impartint-se fora del sistema reglat, estem treballant per a introduir la payada en l'educació reglada.

Els intercanvis entre improvisadors d'un i un altre país permeten l'aprenentatge mutu. És habitual que payadores i repentistas cantin amb altres improvisadors?

T. QUIALA: Jo he participat en moltes d'elles. A Mèxic, Xile, Panamà... conreen la Dècima, a Puerto Rico són molt bons. L'hàbit de la improvisació ocupa gran part del món, però ens falta unir a tots entorn d'una única festa.

A. ARGÜELLO: Jo he fet menys viatges a l'estranger que Tomasita. l'Argentina és molt gran en si mateixa, i n'hi ha prou amb viatjar d'un lloc a un altre. Enguany , he recorregut El Charquito [Riu de la Plata], per a cantar a l'Uruguai, una experiència preciosa. Uns altres payadores han viatjat més, per exemple, a la Setmana dels Trobadors, on s'organitzen moltes trobades.

Les dones improvisen a Cuba? Heu hagut de superar els prejudicis de la societat?

T. QUIALA: Quan jo vaig començar, fa 35 anys, les dones repentistas estaven per a jubilar-se, perquè eren velles. Però he notat que les noies que han començat aquests anys s'han convertit en improvisadores de qualitat sorprenent. Fa dos anys, Yunet López va estar al País Basc, és un referent del repentismo a Cuba.

No obstant això, no va ser un inici fàcil.

T. QUIALA: Tingueu en compte que jo era una dona jove i cega. En el sistema cubà s'havia avançat la qüestió de la igualtat, però, no obstant això, per a alguns homes sobtats va ser rar que jo aparegués allí, vaig lluitar per fer el meu lloc.

A l'Argentina les dones payadoras tenen més dificultats que els homes?

A. ARGÜELLO: Mira, a l'Argentina, si ets dona has de lluitar més en tots els àmbits. En el nostre cas, Marta Suint, Susana Repetto, Mariela Acevedo... han estat pioners, són professionals de la payada. Com a Cuba se celebren moltes trobades, moltes dones tenen l'oportunitat de ser professionals, però a l'Argentina no hi ha tant de costum de fer trobades. A Euskadi, el més important és la rodo o la plaça, i aquí les dones encara tenen poc poder, continua sent l'ambient dels homes. Jo vaig néixer en una família tradicional i em va costar obrir el camí, perquè al principi anava a la plaça, no als teatres. Com tinc una personalitat forta, vaig començar, vaig fer lloc.

Hi ha hagut alguna reflexió per a allunyar la improvisació de referents totalment masculins, temes, formats, etc.?

A. ARGÜELLO: Hem d'aprofundir en la conscienciació, cal despertar a la societat. Això és un compromís universal, en el qual els bertsolaris, els repentistas i els payadores han de treballar conjuntament.

T. QUIALA: Quan jo vaig començar, tothom em deia que ‘ataqués’ o ‘derrotar’ a altres repentistas, en comptes d'estar en un escenari, com si estiguéssim en la boxa ring o en una baralla de galls. Afortunadament, aquí hi ha hagut un desenvolupament, nosaltres també hem fet un gran esforç. Nosaltres som un exemple, el públic aprèn de nosaltres, i hem ensenyat al públic cubà una altra manera de competir. El repentismo no és la imposició de la pròpia opinió per sobre de l'altra, sinó el saber donar raons sòlides.

SOBTADAMENT

Sobre el futur del punt cubà, Tomasita Quiala:

Penso que el punt cubà
Patrimoni Immaterial
De la Humanitat total
té futur a la seva mà.
Que cada nen i ancià
faci el seu vers bategar
que es deixi
reviure a Cuba la
tradició serà la nostra missió
el no deixar-lo morir.

[Traducció bruta: El punt cubà Patrimoni Immaterial de la Humanitat té el futur a les seves mans. Que cada nen i cada ancià reanimi el seu vers, ja que és una missió de tots no deixar-lo morir. ]

Sobre el futur de Payada, Araceli Argüello:

Tenim els referents
amb un cantar tan profund
caminadors del món
sempre, doncs, de front
porten el vers latent.
Amb això jo t'asseguro
que l'avenir jo li auguro
a l'eterna joventut
amb guitarra o amb llaüt
en la joventut està segur.

[Traducció bruta: Tenim referents, els caminantes del món, els que sempre han portat el bertso cara a cara. El futur de la payada està garantit amb la Joventut. ]