La Sireneta i la Bella i la Bèstia van ser les meves pel·lícules favorites de petit. La sireneta lliura la seva veu a canvi de la promesa de casar-se amb el príncep blau. El Bell aconsegueix humiliar a la bèstia i ressuscitar al príncep blau que porta dins, ja que l'amor domina sobre els obstacles.

(Nota: El vocable domesticat ha estat buscat per Elhuyar. Sabeu quin és l'exemple que dona aquest diccionari? “Encara que era un home de caràcter dur, la seva dona l'ha anat cedint a poc a poc”)

La Sireneta ens va ensenyar que per la promesa de l'amor hem d'estar disposats a fer qualsevol sacrifici. El Bell (i Elhuyar) hem de ser capaços de tranquil·litzar al nostre home. Existeix una clara connexió entre l'educació sentimental i els mecanismes de violència masclista que rebem les dones de petit.

Quan ens hem acostat al feminisme, hem après –com deia Kate Millet- que l'amor és l'opi de les dones i que per a ser lliures hem d'acabar amb el príncep blau. Mirant cap enrere, ens hem adonat que durant l'adolescència hem estat moltes hores parlant de nois, plorant per les decepcions del fals soldat, esperant la seva crida. I a mesura que hem crescut, quan hem tingut les primeres relacions “serioses”, hem renunciat a massa projectes per prioritzar la relació de parella i hem sofert massa envestides o insolències de la bèstia.

Per tant, hem entès que devem desconstruir la ideologia de l'amor romàntic per a no tornar a caure en aquestes dinàmiques –o en el cas dels qui hem recorregut al lesbianisme, en les dinàmiques dels bollodram-. I llavors hem començat a llegir onze llibres, a assistir a onze conferències, a cursos en línia de Coral Herrera Goméz.

Avui he tingut una epifania: reflexionar tant de sobre l'amor no és la solució, és el parany.

Per al desenvolupament d'aquesta epifania, he rellegit l'entrevista que Maite Asensio va realitzar fa temps a l'antropòloga Mari Luz Esteban: “Si hi ha alguna cosa que ens fa dones, l'amor ha d'estar en el nostre centre, ser l'eix central de la nostra vida. Per això crec que hem de llevar l'amor del nostre centre. Llevant l'amor del centre canviarà la nostra identitat de dona inevitablement”. (…) “No vull dir llevar l'amor de la vida, sinó posar altres coses, equilibrar. (…) Crec que la llibertat és molt important, la justícia, la solidaritat… Hem de posar al mateix nivell les diferents formes d'amor; en aquest sentit, em preocupa que l'amistat no tingui el lloc teòric i polític que mereix, encara que en la pràctica sigui important”.

En la ruta de Pikara magazine, la majoria dels articles més llegits són sobre l'amor. De les columnes que he escrit en ARGIA, la que més eco va tenir va ser la de mandarí (sobre l'alternativa del paradigma de mitjana taronja). Una llibreria feminista de la meva ciutat anuncia un club de lectura sobre l'amor i aclareix que no estudiaran el tema literari, sinó que es limitaran a debatre sobre l'amor. Per què no organitzem un club de lectura per a parlar de l'amistat? El festival Zinemakumeak d'enguany també ha tingut com a eix l'amor romàntic. En aquesta època de poder de Bolsonaro, Salvini, Trump i Casado, quant estem debatent sobre l'amor en l'espai públic i sobre l'enfortiment de l'extrema dreta?

És una contradicció que l'amor romàntic es mantingui en el centre de les nostres reflexions feministes per a erradicar-lo del centre de la nostra vida. Comencem a destinar tota aquesta energia a altres prioritats polítiques.