En un text escrit en 1934, l'antropòleg i economista hongarès Karl Polanyi va explicar que “el feixisme neix a conseqüència de la incompatibilización de la democràcia i el capitalisme”, és a dir, quan el capitalisme entra en crisi i la democràcia liberal i els drets que tenim els treballadors es converteixen en obstacles per a mantenir el seu procés d'acumulació insatisfet, l'estat capitalista pren el camí de l'autoritarisme i del feixisme. En aquest procés estem immersos des de fa temps.

Una de les conseqüències d'aquesta crisi capitalista és el desmantellament generalitzat dels serveis públics. Amb la demolició d'aquests serveis no desapareixen les necessitats socials de cures, que es traslladen del públic al privat i, amb això, s'impulsa a les dones al seu domicili perquè realitzin gratis els treballs que estaven socialitzats. A això respon el revival de les polítiques de família dels últims temps i el “gresol de la guerra contra les dones” que té com a objectiu la disciplina de les dones per a la llar.

En aquest context floreixen els partits ultradretans i feixistes als països occidentals: Tyahnybo a Ucraïna, Trump als Estats Units, Salvini a Itàlia, Bolsonaro al Brasil… G

També les collites ens tenen per mers objectes les dones, perquè el feixisme i l'extrema dreta tenen rols molt específics per a cada sexe: una virilitat violenta sense fissures per als homes i un multiplicador de l'espècie “àngel de casa” per a les dones. El programa del partit neofeixista de la nostra riba també té un marcat contingut misogin. Vox ens desitja a les dones: derogar la llei de violència masclista, eliminar el dret a l'avortament, cura compartida automàtica de nens, sense quotes de paritat, estigmatització de la lluita feminista…

Quan el feixisme es va estendre per tota Europa en els anys 30 del segle passat, membres de la Comissió Internacional de Dones contra la Guerra i el Feixisme, creada a París per les dones comunistes, van veure que el feixisme suposava un greu risc per a les dones i que era necessari conciliar la lluita feminista i la lluita antifeixista. Ara també és qüestió de vida i mort unir aquestes dues lluites, i en els manifestos de la vaga de dones del 8 de Març es troben a faltar referències al feminisme antifeixista, davant la situació cada vegada més greu. En la mateixa línia, a l'hora de fer front a un mal és necessari fer un diagnòstic adequat sense limitar-se als símptomes i, com dèiem al principi, no podem oblidar que el feixisme és una eina que utilitza el capitalisme quan es troba en dificultats. Per tant, per a fer front a l'actual ofensiva neoliberal misogino ultra serà necessari, seguint el lema que ens ocupa en les manifestacions feministes, fer front a la “aliança criminal del capitalisme i del patriarcat” i conjuminar la lluita feminista i la lluita antifeixista.