Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

"La nostra primera preocupació és la sostenibilitat d'Euskal Herria en el segle XXI"

  • Bea Akizu (Soraluze, 1969) coordina dos àmbits d'Eusko Ikaskuntza: una política de socialització i una altra de societat i diversitat. Antropòloga de formació, ha treballat durant anys en l'ensenyament, la música i l'art. Igual que la resta de membres de la institució, està immers en el centenari d'Eusko Ikaskuntza, entre altres coses, en l'elaboració del Llibre Verd del Territori de Vasconia. Un llibre verd recull una reflexió col·lectiva sobre un tema i sovint, com en aquest cas, és un pròleg al llibre blanc.  
Bea Akizu, Eusko Ikaskuntzako sozio-politika eremuko koordinatzailea. (Arg.: X. Letona)
Bea Akizu, Eusko Ikaskuntzako sozio-politika eremuko koordinatzailea. (Arg.: X. Letona)

Eusko Ikaskuntza ha elaborat el Llibre Verd del Territori del País Basc. Per què? Fa
cent anys vam tenir un repte similar, ajudar aquest poble a reflexionar per si mateix per a imaginar un nou futur. Llavors, calia imaginar camins que encara no s'havien abordat. Avui hem de respondre a la mateixa pregunta, però des d'una situació més complexa. Tenim una societat civil molt activa, en molts i diversos punts de coneixement, els territoris bascos estan institucionalitzats… Per a respondre a aquesta complexitat, ens correspon respondre de manera innovadora a l'hora de decidir el nostre futur.

Prenent com a eix la cohesió i la solidaritat dels territoris bascos, comencem en 2014 amb aquesta reflexió entre molts. Des del principi teníem clar que havíem d'aplicar una lògica additiva i integradora, obrir un camí basat en la col·laboració; recollir la mirada polièdrica, el coneixement acadèmic i els coneixements que provenen de la praxi.comencem a establir les bases del Llibre Verd.

Fa 100 anys, Eusko Ikaskuntza va rebre l'encàrrec de quatre diputacions d'Euskal Herria. D'on li ve ara l'impuls? La creació d'Eusko
Ikaskuntza va ser impulsada llavors per l'elit social, política i cultural, juntament amb el suport i la cura de les quatre diputacions. El capital d'Eusko Ikaskuntza són les persones i la seva relació amb les institucions. La major potencialitat d'EI és la capacitat de construir espais de diàleg entre diferents persones i el seu caràcter de territorialitat –ben situat en tots els territoris i considerat amb respecte pel treball realitzat al llarg de la història–. En el Llibre Verd hem acumulat diferents visions entorn de diferents àmbits. El nostre èxit està a canalitzar cadenes de confiança entre agents i institucions, basades en les persones.

Per tant, en el Llibre Verd treballen persones de diferents àmbits soci-polítics i culturals d'Euskal Herria.Els
sectors que consideren a Euskal Herria com a subjecte són els primers que arriben a aquesta mena de reflexions. Hem d'estendre-ho a més capes, però ho estem fent a poc a poc. Hem de fer front a tota mena de fossilitzacions, a la manera de fer política, a la manera de generar i difondre coneixement… hem d'abordar el nostre futur entre molts, creant àmbits estratègics de deliberació i treballant les tàctiques en altres escenaris.

També és important recollir la narrativa de tots els territoris. Parlem molt d'Euskal Herria, però des del bizkaitarrismo o des del centrisme en la CAB. Cadascun té la seva personalitat i entre tots ens enriquim.

Un dels objectius del Llibre Verd és aprofundir en la democratització del territori. On estan les claus per a això? L'apoderament
polític de la ciutadania, la deliberació, la igualtat, la garantia, la determinació de baix a dalt… Per a crear un nou model de governança basat en la democratització, per a promoure actituds democratitzadores, la societat civil i les institucions han de fer els seus processos de deliberació, per a l'intercanvi i l'alimentació entre tots i totes. Hem d'apostar per un procés profund que activi la intel·ligència col·lectiva.

Foto: 10. Letona

En la introducció del llibre m'ha cridat l'atenció que el punt que fa referència a tot això, en lloc d'estar una mica al principi, està en el punt 21, sota el títol Ciutadania. L'ordre
no té importància en aquest treball, l'important és reunir els elements i punts de vista més bàsics. Disposem de quatre bosses principals. Una bossa és la nostra societat amb múltiples identitats: què som i què volem ser? Com construir un projecte compartit? Com enfortir la ciutadania? Un altre és el territori i la terra: quina relació volem amb els altres territoris, com compactar les relacions? Una tercera és la soci-economia: en aquest procés de creació compartida, què i com? Quin model de benestar necessitem? I una quarta és la governança basada en la democratització: quina relació volem amb els estats? Amb Europa? Quins processos de democratització necessitem activar per a mantenir el procés de globalització?

I en tot això hi ha preocupació per la idea d'Euskal Herria? Està consolidant o afeblint Euskal Herria?
Sí, el nostre procés es basa en la dinàmica participativa duta a terme en 2014 a Pamplona, Baiona i Durango. Els agents i la ciutadania reunida en aquell moment van identificar les inquietuds i els reptes als quals s'enfrontaven. La sostenibilitat d'Euskal Herria en el segle XXI era la primera preocupació i les branques que la sustentaven: soci-economia, soci-política, basc i realitat sociocultural. Sempre mirant a construir el futur.

Una de les principals preocupacions també era que Hego Euskal Herria sortís del franquisme. Va ser llavors quan es va posar en marxa l'Estat de Guernica i l'Amejoramiento dels Furs. En 40 anys s'han utilitzat correctament aquests instruments per a enfortir la realitat d'Euskal Herria?
Referent a això pot haver-hi diverses opinions. Aquestes eines ens han donat un camí cap al nostre autogovern al Sud, s'han donat grans avanços i encara tenen una gran potencialitat. Però, tal com es va fer llavors, podem fer un pas més ara? 21. Per a donar resposta als reptes que ens planteja el segle, cada vegada es veu més necessari la necessitat de nous models i marcs. Sobretot de cara a la democratització, i en això, és fonamental respectar la voluntat de la ciutadania i tenir en compte el ritme de cada territori. Per exemple, de cara a Europa, els principis que la vertebraven eren els ciutadans i els pobles, però després s'ha convertit en l'Europa dels estats i dels mercats. Per tant, podem demostrar a Europa que una altra forma de relació basada en principis inicials és possible?

Al País Basc molts pensen que aquesta fragmentació dels territoris administratius ha portat amb si que cadascun se centri en el mateix i perdi la seva visió general.
També ha sorgit aquesta preocupació. Hi ha una sèrie de relacions sectorials, però després no tenim capacitat –les nostres pors també són aquí– per a crear altres punts de trobada i compactar diferents àmbits. En diversos clústers hi ha vincles, també en basc… però la cultura política que tenim no ens deixa pensar que a nivell institucional també es pugui actuar d'una altra manera. Per això donem força a la societat civil, a la ciutadania, a les institucions i a l'acadèmia per a activar el projecte popular clau.

L'àmbit de la comunicació es considera avui dia clau per a la construcció dels elements identitaris d'un poble. En aquest LARRUN, Josu Amezaga diu que no hi ha espai de comunicació nacional a Euskal Herria. Som molt febles en aquest sentit.
Sí, és cert. Un sistema de comunicació forta és clau per a conèixer-nos i trencar l'hegemonia de la nostra agenda comunicativa. Euskal Herria desapareix d'aquesta agenda que ens ofereixen, són agendes per a alimentar conflictes entre territoris i visions i no connexions, sòls comuns i projectes compartits. Els mitjans de comunicació tenen una enorme responsabilitat per a ajudar a imaginar les vies de cohesió.

Existeix voluntat de construir aquest espai de comunicació entre els qui tenen responsabilitat institucional? Les persones que treballem en aquest àmbit hem de fer sovint un gran exercici de voluntarisme per a creure'l.
Així és. Els que som més optimistes sabem que estem en la marató, però no quants quilòmetres té la marató. És difícil i, a més, estem acostumats a respondre a ells des de la nostra fortalesa. La comunicació és un dels àmbits importants, el sistema educatiu és un altre, la universitat… Estem bé, s'han donat grans avanços, però la crisi es nota aquí. Les organitzacions han de ser innovadores i molt valentes. En l'habitual, la societat civil va per davant de les institucions. Per això, hem de creure que una societat civil fort ajudarà les institucions a dissipar les pors i a reformar-los. No podem suplantar a les institucions, ni violar-les, cadascuna tenim les nostres obligacions i ritmes, però sí que ajudar a ser valents.

En els últims 40 anys no hem estat capaços de fer una festa conjunta a Euskal Herria, ni tan sols una biblioteca nacional, una organització estadística institucional unitària… i el mateix en molts altres aspectes. El que esmentes de la Marató Dura.
Sí, i la clau per a fer-ho és entendre que això és un treball entre molts. El que treballa de cara al País Basc té grans dificultats per a obtenir dades unificades, per a indagar en les subvencions de cada institució, altres convocatòries estan molt estructurades en els seus respectius àmbits i es fa molt difícil anar més enllà, les eines existents no estan preparades per a respondre a aquesta lògica global.

És conegut el cas de la granota en aigua calenta, que s'escalfa a poc a poc i la granota tova, però quan s'adona, l'aigua s'ha escalfat massa i la granota ha mort. Hi ha tal risc amb Euskal Herria?
És aquesta preocupació i hem d'aconseguir fer-nos conscients d'ella a la societat. Nosaltres volem que la ciutadania activi les seves forces internes, que s'adoni que el seu benestar prové de l'activació de la identitat col·lectiva i que, a més, ens ajudi a posicionar-nos a Europa i en el món. Els que estem treballant en el procés del Llibre Verd som de diverses visions, però som conscients d'això, és el sòl que compartim. La societat no dorm, però li falta connectar.

Però no ens enganyem, el poder polític és clau per a construir qualsevol projecte d'Euskal Herria. Estem utilitzant aquest poder polític que tenim en aquesta direcció?
Això és tot. Estem reunint i posant en comú a agents amb un nivell de poder en la societat dels diferents territoris en un escenari que no és l'habitual per a ells, discutint les bases d'un projecte de país que pot ser constituent.

I tenen voluntat?
Amb diferent intensitat, però sí. Les bases que plantejarem per al Llibre blanc van en aquesta direcció, per a posar en comú a aquestes forces polítiques. Hi haurà diferents velocitats, algunes iniciatives més lentes, però també cal tenir iniciatives que es puguin emportar a la pràctica. Algunes idees o iniciatives són capaces de posar-les en marxa de manera immediata en les polítiques públiques i altres són vies per a desenvolupar la confiança, les xarxes i les relacions.

Es parla de terminis en els fonaments del Llibre blanc?
Es fixaran, però el nostre Llibre blanc està especialment relacionat amb la marató. El Llibre blanc no ve de l'obstinació de cap institució, ve de la societat civil, i encara ens queden molts llaços i sinergies. Però hem aconseguit activar a milers de persones de diferents procedències, territoris i procedències en aquest procés de reflexió, i això és molt. El Llibre blanc tindrà bases de compromís.

Quan es vol acabar el llibre?El que es treballarà
enguany serà possible dur-ho a terme en 2019. Hi ha temes que miraran a llarg termini. L'àmbit cultural i el sistema educatiu no s'han aprofundit molt encara. Però en l'àmbit de la governança democràtica, el model de benestar, la gestió de la diversitat i la comunitat que vol viure en basca, per exemple, es crearan agendes compromeses, amb una arquitectura i un full de ruta. Crec que amb el que sortirà enguany tindrem un impuls de tres o quatre anys, després caldrà fer un pas més, encadenant complicitats contínues.


T'interessa pel canal: Euskal Herria
2025-02-06 | dantzan.eus
Reviuran els carnestoltes que es van perdre fa temps a Lazkao
En les últimes setmanes hem llegit que Lazkao vol recuperar els carnestoltes que es van perdre en els anys 1960-70. A partir d'aquestes festes, diversos grups del poble es reuniran i es publicaran el 28 de febrer per a celebrar els carnestoltes. Per a conèixer més detalls hem... [+]

2025-02-06 | Gedar
Convoquen autobusos per a acudir el divendres a Vitòria-Gasteiz a la manifestació contra el Maccabi
L'equip de bàsquet de l'Estat d'Israel jugui el divendres a Vitòria-Gasteiz, i Solidaritat amb Palestina ha anomenat a la mobilització.

Més de 1.000 signatures perquè el convent de Kristobaldegi de Donostia sigui per al barri de Txomiñen
Han subratllat que el barri té moltes necessitats i que Kristobaldegi pot respondre a les necessitats: hortes de barri, magatzem, casa de cultura, residència d'ancians, etc.

Julen Goldarazena, 'Flako Fonki'. Xakea eta jotak
“Ez dakit euskara hobetu dudan edo lotsa galdu, baina horrek oso pozik jartzen nau”

Aurretik bistaz ezagutzen banuen ere, musikaren munduak hurbildu gaitu Julen Goldarazena eta biok. Segituan ezagutu nuen Flako Chill Mafiak erakusten zuen irudi horretatik harago eta horrek baldintzatu dizkit, hein handi batean, proiektuarekiko harremana eta iritzia. Lauzpabost... [+]


Judimendi: A ereduko ikastetxe estigmatizatua D ereduko auzo-eskola bilakatzen

Eskola segregatua izan da Gasteizko Judimendi ikastetxe publikoa, hiri guztiko ikasleak hartu ditu, jatorri atzerritarreko familien seme-alabak. Baina A hizkuntza eredutik D eredura igarotzeaz gain, auzoak eskola bere sentitzeko eta auzoko familiak erakartzeko egindako... [+]


Mikel Urabaien (Paris 365): “Les institucions traslladen la responsabilitat a la veïna”
El menjador Paris 365 no oferirà sopars presencials fins el mes vinent de març i ha demanat a les institucions que s'impliquin per a aconseguir una solució.  

Els Dijous de Febrer d'Amikuze reflexionaran sobre moltes qüestions i reptes
A partir del 6 de febrer i fins al 27 de febrer, s'han organitzat quatre activitats en Donapaleu. El primer passarà a la casa del poble, i els següents en Bideak.

La plataforma a favor de la demolició del Monument als Caiguts denúncia la postura d'EH Bildu, PSN i Geroa Bai
La plataforma ha convocat per a aquest dijous una concentració en la plaça de l'Ajuntament de Pamplona a les 18.30 hores per a denunciar l'actitud dels tres partits cap a l'enderrocament.

2025-02-04 | Estitxu Eizagirre
"La transició energètica en el debat"
Taula rodona entre Mikel Otero i Aitziber Sarobe el dimecres en Donostia
El 5 de febrer en Donostia-Sant Sebastià, el responsable de transició ecològica d'EH Bildu Mikel Otero i la conservacionista natural Aitziber Sarobe participaran en una taula rodona titulada "Transició energètica: oportunitats i riscos". Aquest esdeveniment ha estat organitzat... [+]

2025-02-04 | Euskal Irratiak
Euskara hutsezko haurtzain-etxea irekiko dute Aiherran

Nafarroa Beherean, Aiherrako 'Beltzegitea' etxean kokatuko da Eguzkilore haurtzain-etxe berria. Euskara, natura eta motrizitate librea oinarri harturik, heldu den apirilean hasiko dira zerbitzua eskaintzen.


2025-02-04 | Gedar
Tres persones seran jutjades el dia 21 a Vitòria-Gasteiz per un delicte de desnonament
Els processaments s'enfronten a penes de fins a quatre anys i mig de presó i multes de fins a 25.000 euros per a cadascun d'ells. Fa quatre anys, al carrer dels Herrán, es va intentar paralitzar un desnonament en el qual residien.

Demanen al Govern Basc que intervingui davant la discriminació que sofreixen els nens i nenes a la biblioteca de Deba
Diversos veïns de Deba han realitzat un enviament massiu de cartes al Servei de Biblioteques de la CAB, encarregat de la gestió de les biblioteques públiques, per a reclamar la seva intervenció davant la normativa discriminatòria de la biblioteca municipal. Els menors de 6... [+]

Iñigo Cabacas Herri Harmaila
“Jazarpena azken urte eta erdian areagotu da”

Iñigo Cabacas Herri Harmaila taldea eta Athleticen arteko harremana nahaspilatuta dago azkenaldian. Iñigo Cabacas Herri Harmailako Iñigorekin hitz egiteko aukera izan dugu astelehenean.


Eguneraketa berriak daude