Ciutat de Mèxic, 2 d'octubre de 1968. Convocats pel moviment estudiantil que demanava mesures democràtiques, una multitud es va congregar en la plaça de les Tres Cultures. Deu dies més tard començarien els Jocs Olímpics a la ciutat i el moviment que es va iniciar al juliol volia aprofitar l'esdeveniment esportiu per a donar a conèixer a tot el món els abusos del Govern. Una de les seves consignes era la següent: “No volem jocs olímpics, volem la revolució”. El Govern, en canvi, sabent que tothom miraria a Mèxic, es proposava netejar qualsevol taca que pogués entelar la resplendor dels Jocs. I aquesta mateixa tarda van començar a fer-ho.

Sobre les 18.10 hores, l'Exèrcit i un grup paramilitar de franctiradors, denominat Batalló Olímpic, van iniciar un tiroteig contra els manifestants congregats en la plaça. Més de 500 persones van ser detingudes i assassinades, desenes i desenes.

L'endemà, diversos periòdics mexicans van qualificar als manifestants de "terroristes" i els van acusar d'intentar "embrutar la imatge" de Mèxic i "frustrar els jocs". La Presidència de la República va assegurar que “l'operació ha servit perquè l'agitació que va causar el problema s'apagués” i que en els Jocs Olímpics “la tranquil·litat està garantida”.

Així, el 12 d'octubre es van inaugurar els jocs en un acte presidit pel president Gustavo Díaz Ordaz, en el qual es van proclamar els Jocs Olímpics de la Pau, sense enrojolar-se.

El 27 d'octubre van finalitzar els jocs. Van participar 5.516 atletes de 112 països (4.735 homes i 781 dones) en 172 proves de 20 esports. Els números més destacats dels jocs van ser probablement els 8,90 metres del salt de Bob Beamon, rècord mundial de salt de longitud que es va mantenir en vigor durant 22 anys i 10 mesos. Però la imatge principal va ser la de Tommie Smith i John Carlos, que van rebre les medalles d'or i bronze, respectivament, de 200 metres d'altura. En l'acte de lliurament de les medalles, amb un guant negre i el puny aixecat, es va alçar un signe de fortalesa negre. A pesar que aquesta foto va fer oblidar la marca de Smith, els números són aquí: Amb un temps de 19,83 segons, va tornar a batre el rècord mundial que ostentava i 11 anys més tard li arrabassaria el rècord a Pietro Menne, amb un temps de 4h.39.57.

No obstant això, el nombre de morts en la massacre del 2 d'octubre no se sap. En la versió oficial del Govern, la xifra es va situar en l'ordre de 20. Tres anys després, la mare d'una de les víctimes va dir que en el lloc on va trobar el cos del seu fill només hi havia més de 65 cadàvers. Un estudi revela que van ser al voltant de 250, un altre 325... D'acord amb el càlcul més elevat, s'estima que unes 1.500 persones van perdre la vida al país.